Per Eva Cabra
Si analitzem els centres educatius, ens trobem amb un microsistema que reprodueix els problemes i les realitats socials de l'entorn en què s'emmarquen. És el mateix alumnat el que planteja tenir conflictes amb els seus companys/es als quals no sempre sap donar-los solució, tot i voler fer-ho.
Insults, malentesos o agressions físiques són petits enfrontaments que es donen a les aules, passadissos o patis dels centres educatius. Voler que aquests desapareguin és inútil, ja que el conflicte és inherent a la persona, per la qual cosa sempre ens trobarem amb situacions en què les diferents postures dels implicats necessitaran l'ajuda d'algú preparat per guiar-los en la recerca de la solució del seu problema.
La mediació ofereix als centres educatius una eina més a la qual poder acudir per resoldre els problemes que sorgeixin a la comunitat educativa. Principalment amb l'alumnat, però també obrint la porta a professorat i pares i mares que es vulguin apuntar a aquesta aventura.
És per tot això que, adoptant les paraules de Bolaños, considerem que: “L'èxit de la mediació no s'ha de mesurar pel nombre d'acords aconseguits sinó per les repercussions emocionals que el procés produeix a les parts”.
El conflicte és propi a la condició humana. És important afrontar-ho i intentar resoldre'l en el moment en què es produeix i no esperar que es resolgui per si mateix o que el temps s'encarregui de resoldre'l. Si es perllonga en el temps el conflicte continuarà augmentant com una bola de neu i començarà a afectar no només les persones implicades al primer moment, sinó que contagiarà les relacions d'altres membres de la comunitat (Educativa, familiar, social, etc.).
El que és negatiu no és el conflicte en si mateix, sinó no voler, no saber o no poder solucionar-ho. Tan dolent és negar la possibilitat d'un conflicte com no prendre partit o mostrar-nos passiu davant seu.
Des que naixem hem d'aprendre a enfrontar-nos a diferents emocions, i saber gestionar-les de manera adequada serà clau per al nostre futur. La família és el primer agent socialitzador que ens ensenya a posar nom a les emocions i és al si on ens enfrontem per primera vegada a l'alegria, la por, la ira, el dubte o la tristesa. Aquest primer contacte amb el món emocional ens prepara per, més tard, entrar a formar part d'un microsistema que ens mostrarà, a petita escala, com serà la vida a la societat en què estem creixent.
A l'escola s'entaulen relacions amb els iguals, però també amb figures d'autoritat com són les mestres, professorat i pares/mares d'altres alumnes de l'escola. És en l'àmbit educatiu on es viuen i es reforcen els valors que aprenem a la família. Reproduïm tot allò que se'ns ha ensenyat fins aquell moment, però també tenim la capacitat de seguir aprenent.
L'escola no és només aquest edifici on s'aprenen continguts sobre matèries diferents. És també una petita reproducció de la societat en què es veu immersa.
Per aquest motiu, l'escola és un agent socialitzador que se'ns presenta com un microsistema que reflecteix la societat on vivim, encara que d'una manera més controlada i segura. És el nostre camp d'entrenament social, on aprenem que la vida és també relació i que no sempre ens trobarem amb relacions pacífiques. En l'àmbit educatiu, l'alumnat ha d'aprendre a gestionar els seus conflictes, i és tasca de la comunitat educativa ensenyar els infants a fer-ho de la millor manera possible. D'aquest aprenentatge se'n derivarà, en gran part, com actuaran els que en uns anys seran adults de ple dret a la societat.
Les diferents relacions entre iguals, els rols que aprenem a desenvolupar cadascú en funció de les nostres preferències o habilitats, l'assumpció de responsabilitats,… són només alguns dels aprenentatges que es donen a l'escola i que pretenen ensenyar-nos a ser persones autònomes, capaços de trobar solucions als problemes amb què ens trobem diàriament, però assumint que no som independents, ja que la no som independents, ja que no som independents intentant sempre que aquesta convivència sigui pacífica, respectant les llibertats dels altres i fent valer la pròpia llibertat.
L'aula o el pati d'una escola són escenaris on s'aprèn tot això i on es poden forjar membres d'una societat que facin servir el diàleg com a eina per gestionar conflictes, deixant de banda la coacció, les amenaces o les agressions. Per això la importància de l'escola com a agent socialitzador.
Els centres educatius no estan exempts daquesta problemàtica. Les baralles i les disputes entre l'alumnat són molt diverses, podent arribar a agressions físiques i verbals, veritablement serioses, si no es resolen a temps. L'escola sense conflictes no existeix, però una bona convivència no és l'absència de problemes, sinó una resolució adequada dels mateixos. La gestió democràtica de les diferències i els enfrontaments que puguin sorgir als centres educatius, l'afrontament del conflicte i l'educació en emocions, sentiments i valors, és la millor manera d'abordar els problemes diaris que puguin aparèixer entre els membres de la comunitat educativa.
D'altra banda, a mesura que l'alumnat va creixent i entrant a l'adolescència, també se solen donar diferències entre professors i alumnes que no sempre es resolen de manera satisfactòria per a ambdues parts. De vegades són els pares i mares els que intervenen en els conflictes que es donen al centre, arribant a enfrontar-los amb els professors o amb altres pares i mares. Per aquest motiu, esdevé essencial l'existència d'un espai de comunicació on les parts implicades siguin capaces de, a través del diàleg, exposar quin és el problema i poder trobar una solució que satisfaci tots els implicats.
El conflicte forma part de la vida i és un motor de progrés, però en determinades condicions pot conduir a la violència. Per millorar la convivència educativa i prevenir la violència, cal ensenyar a resoldre conflictes de forma constructiva; és a dir, pensant, dialogant i negociant. D'aquesta manera desenvoluparem i donarem a l'alumnat opcions davant qualsevol tipus de violència: ajudar a trencar amb la tendència a la reproducció de la violència, condemnar, i ensenyar a condemnar tota forma de violència, i ajudant que els nois/noies no se sentin víctimes, desenvolupant l'Empatia i els Drets Humans, preveient la intolerància, el sexisme, la xeno nens/nenes que no s'ajusten als patrons de sexe preconcebuts, trencar la conspiració del silenci: no mirar cap a una altra banda. Cal afrontar el problema i ajudar víctimes i agressors, educar la ciutadania democràtica i predicar amb l'exemple.
El valor de la Mediació Educativa és la PREVENCIÓ, a més d'ajudar a disminuir els conflictes dins dels centres, afavorir la comunicació entre l'alumnat i l'alumnat amb el professorat, dotar un grup d'alumnes, professionals de l'educació i pares i mares de les eines necessàries per poder abordar els conflictes que puguin sorgir, potenciar la vivència de valors com ara la responsabilitat, la comunicació i l'amistat la Cultura de la Pau.
La prevenció és fonamental perquè des de la infància fins a l'adolescència els seus drets siguin respectats i protegits. No podem oblidar que ells i elles són el futur de la nostra societat.
Des de fa anys es prenen mesures que persegueixen ser més contundents i eficaces en la seva protecció. I l'èxit d'aquestes mesures és perquè tots som conscients de la importància que té la protecció dels nostres menors. El benestar físic i psicològic és essencial perquè en el futur siguin adults amb totes les seves capacitats desenvolupades. Per això és indispensable que treballem de manera coordinada per aconseguir aquest objectiu.
Jutges, fiscals, psicòlegs/òloges, pedagogs/gues, educadors, polítics i famílies som engranatges d'una maquinària comuna, la finalitat de la qual és formar i protegir els/les nens/es d'avui que seran els/les adults/es de demà.
T'agradaria dedicar-te professionalment a la mediació o especialitzar-te en alguna de les branques? Estàs al lloc correcte, a EIM oferim una àmplia varietat de formacions a l'alçada dels teus objectius més ambiciosos.
