La regularització més enllà d'una mesura administrativa
Els debats al voltant de les polítiques migratòries solen centrar-se massa sovint en procediments jurídics, controls fronterers o necessitats del mercat laboral, deixant en un segon pla les implicacions humanes i socials que aquestes decisions generen. Tot i això, el nou procés de regularització que es planteja a Espanya mereix ser analitzat des d'una mirada molt més àmplia, especialment pels que treballem en l'àmbit socioeducatiu i d'intervenció amb menors. No estem únicament davant d'un canvi administratiu que permetrà a moltes persones accedir a permisos de residència o de treball; estem davant d'una mesura amb un impacte potencial en la protecció de drets, en la reducció de la vulnerabilitat i en la millora de les condicions de vida de milers de famílies.
Quan es parla de regularització, sovint es presenta com una resposta vinculada a la gestió migratòria, però poques vegades se subratlla suficientment la seva dimensió preventiva i protectora. Tot i això, des d'una perspectiva d'intervenció social, regularitzar també significa generar condicions d'estabilitat, disminuir riscos socials i afavorir processos d'inclusió que repercuteixen de manera directa a la infància. Cada decisió que millora les condicions de vida de les famílies té un efecte sobre els nens, nenes i adolescents que en formen part, perquè la infància no viu al marge dels contextos socials i jurídics en què es desenvolupa. Pensar la regularització en clau de protecció suposa reconèixer precisament aquesta connexió entre política migratòria, benestar infantil i cohesió social.
La irregularitat administrativa com a factor de vulnerabilitat per a la infància
La situació administrativa irregular no es pot entendre només com una condició legal; per a moltes famílies representa un factor estructural de vulnerabilitat que travessa profundament la vida quotidiana. L'absència de documentació no només limita drets formals, sinó que sol traduir-se en precarietat econòmica, dificultats d'accés a ocupació digna, inestabilitat habitacional i obstacles per construir projectes de vida sostenibles. Tot això configura contextos que afecten directament nens, nenes i adolescents, no de manera abstracta, sinó en aspectes molt concrets del seu desenvolupament, benestar i oportunitats.
Els qui treballen amb infància saben que moltes situacions de risc no deriven exclusivament de dificultats individuals o familiars, sinó de condicions estructurals que tensionen les dinàmiques de cura. Quan una família viu sota el pes de la incertesa permanent, amb por a l'expulsió, feines submergides o impossibilitat de planificar el futur, la criança es desenvolupa en un marc d'enorme pressió. No es tracta de qüestionar capacitats parentals, sinó de reconèixer com les condicions materials i socials afecten la possibilitat d'exercir la cura en condicions adequades. Des d'aquesta perspectiva, la irregularitat es pot convertir en un factor que incrementa vulnerabilitats, deteriora suports protectors i exposa els menors a situacions de més exclusió.
A més, la precarietat associada a aquestes situacions no és només econòmica. Moltes vegades implica aïllament social, invisibilitat institucional, dificultats per accedir a recursos comunitaris i experiències de desarrelament que afecten també el desenvolupament emocional dels menors. La intervenció amb infància ha demostrat àmpliament que les condicions de seguretat, estabilitat i pertinença són fonamentals per a un desenvolupament saludable, per la qual cosa qualsevol política que enforteixi aquests elements té necessàriament una dimensió protectora.
Com la regularització pot enfortir els entorns protectors
Un dels grans valors d‟un procés de regularització és que no actua únicament sobre la situació documental de les persones, sinó sobre les condicions de vida que envolten les famílies. Accedir a la regularitat administrativa suposa, en molts casos, poder sortir de dinàmiques de supervivència permanent per començar a construir estabilitat. Això es pot traduir en accés a ocupació formal, millora d'ingressos, més seguretat residencial, ampliació de drets i possibilitat real de planificar projectes vitals a mitjà i llarg termini.
Des del punt de vista de la infància, això té implicacions profundes. Un entorn familiar amb menys estrès, més seguretat i millors recursos ofereix més condicions per al benestar infantil. La regularització pot reduir factors de tensió que impacten en la vida familiar i afavorir contextos on les funcions parentals es puguin desplegar amb més fortalesa. Això no vol dir idealitzar la regularització com a solució única als processos d'exclusió, però sí que reconeix que pot actuar com una mesura estructural que reforça factors de protecció.
En termes de prevenció, aquesta dimensió és especialment important. Bona part del treball en intervenció social no consisteix només a actuar davant de situacions de dany, sinó a enfortir condicions que evitin que aquest dany aparegui. Des d'aquesta lògica, regularitzar també es pot entendre com prevenir: prevenir pobresa severa, prevenir exclusió cronificada, prevenir ruptures familiars derivades de la precarietat i prevenir trajectòries de vulnerabilitat que afecten especialment nens i adolescents.
Impacte positiu en el desenvolupament i benestar de nens, nenes i adolescents
Els beneficis que pot generar un procés de regularització per a la infància són múltiples i travessen diferents dimensions del desenvolupament. Una és l'educativa. Tot i que formalment l'accés a l'educació està garantit, la realitat demostra que les condicions de precarietat afecten profundament les trajectòries escolars. La inestabilitat habitacional, les dificultats econòmiques o la incertesa familiar repercuteixen en processos daprenentatge, continuïtat educativa, participació i expectatives de futur.
Quan una família millora les condicions d'estabilitat, també augmenten les possibilitats de sostenir processos educatius més sòlids. I això és especialment rellevant perquè l'educació constitueix un dels factors protectors principals davant l'exclusió. Afavorir trajectòries educatives estables no només millora les oportunitats presents, sinó que incideix directament en els futurs recorreguts d'inclusió social de nens i adolescents.
Amb això, hi ha una dimensió menys visible però igualment decisiva: l'emocional. Créixer en contextos marcats per la inseguretat administrativa i la precarietat pot generar ansietat, por, sensació de provisionalitat i dificultats en el sentit de pertinença. Molts menors migrants carreguen a més amb preocupacions pròpies del món adult massa aviat. Reduir aquestes condicions d'incertesa pot tenir un efecte profundament protector sobre el benestar emocional i la salut mental, àmbits que avui ocupen un lloc central en la intervenció amb infància.
Un benefici també per als sistemes de protecció i intervenció social
L‟impacte d‟una regularització no es limita a les famílies; també enforteix la feina dels propis sistemes de protecció, educació i serveis socials. Els qui intervenen amb menors coneixen bé com moltes situacions es complexitzen no tant per absència de recursos personals, sinó per barreres estructurals que dificulten els processos dacompanyament. Quan aquestes barreres disminueixen, les intervencions es poden centrar més en promoció, desenvolupament i autonomia que no pas en mera contenció d'emergències.
En aquest sentit, mesures que redueixen vulnerabilitat estructural faciliten també intervencions més eficaces. Els equips socioeducatius poden treballar amb més possibilitats quan les famílies tenen un mínim d'estabilitat des d'on sostenir processos de canvi. La regularització no substitueix l'acompanyament professional, però pot generar millors condicions perquè aquest acompanyament tingui més impacte.
A més, des d'una lògica de prevenció, aquestes mesures poden contribuir a reduir factors que a llarg termini generen més pressió sobre els sistemes de protecció, permetent avançar cap a models més centrats en inclusió i promoció de drets.
La regularització com a inversió en cohesió social
Un dels errors més freqüents en el debat públic és pensar que la regularització beneficia exclusivament les persones migrants. En realitat, els seus efectes arriben al conjunt de la societat. Societats que redueixen exclusió, amplien drets i impulsen integració generen més nivells de cohesió social, estabilitat i convivència. No és només una qüestió ètica, sinó també una estratègia social intel·ligent.
Facilitar que persones que ja formen part de les nostres comunitats puguin participar plenament a la vida social, laboral i comunitària contribueix a reduir economia submergida, prevenir explotació i enfortir el teixit social. A més, en un context demogràfic marcat per envelliment poblacional i necessitats de relleu a múltiples sectors, afavorir integració també té una dimensió estratègica per al futur.
Des d'aquesta mirada, la regularització no s'ha d'entendre com a concessió, sinó com a inversió social. Invertir en inclusió és invertir en prevenció, convivència i sostenibilitat col·lectiva.
Una mirada des dels drets dels infants
Analitzar aquesta mesura des de la perspectiva de la infància implica situar-la també en el marc de drets. La Convenció sobre els Drets dels Infants recorda que en totes les decisions que afectin nens i adolescents ha de prevaler el seu interès superior. Això inclou també les polítiques migratòries. No és possible pensar la situació administrativa d'una família al marge de les conseqüències que genera a la vida dels seus fills i filles.
Quan una mesura millora estabilitat, redueix vulnerabilitat i amplia oportunitats per a la infància, estem davant d'una política alineada amb drets. I aquest enfocament és essencial per desplaçar la mirada des del control cap a la protecció, des de la gestió administrativa cap a la garantia de drets.
Regularitzar, des d´aquesta perspectiva, també és protegir.
Una oportunitat per protegir i construir futur
El nou procés de regularització pot representar molt més que una resposta administrativa. Es pot convertir en una oportunitat per enfortir famílies, prevenir exclusió, millorar trajectòries vitals i reforçar drets de nens, nenes i adolescents. Per als que treballem en intervenció amb menors, aquesta dimensió és especialment significativa perquè connecta amb una idea central: protegir no és només intervenir quan apareix el dany, sinó generar condicions perquè aquest dany no es produeixi.
Pensar la regularització des de la infància ens recorda que darrere de cada expedient hi ha projectes de vida, trajectòries d'esforç i menors el benestar dels quals depèn també de decisions estructurals. I ens recorda, a més, que les polítiques que amplien drets no només beneficien els qui els reben directament, sinó que enforteixen tota la societat.
Regularitzar, en definitiva, també és protegir. I protegir la infància sempre és construir futur.
T'agradaria estudiar aquests i altres temes d'actualitat pel que fa al desenvolupament de la infància i l'adolescència? Informa't sobre el Postgrau en Intervenció amb Menors i treballa en allò que realment t'agrada!
