La mediació intrajudicial en l'ordre contenciós administratiu és una de les eines més prometedores per transformar la manera com l'Administració Pública es relaciona amb la ciutadania. Tradicionalment, aquesta jurisdicció s'ha concebut com a espai natural per resoldre els conflictes entre les dues parts, però la creixent complexitat de les relacions juridicoadministratives, la saturació dels òrgans judicials i la necessitat de donar respostes més àgils estan impulsant fórmules complementàries de resolució de controvèrsies.
En aquest context, la mediació emergeix com un instrument capaç d'afavorir espais de diàleg, comprensió mútua i cerca de solucions consensuades, fins i tot un cop iniciat el procediment judicial, sense que això suposi una renúncia a l'interès general ni al principi de legalitat.
Què és la mediació intrajudicial en l'àmbit contenciós administratiu?
La mediació administrativa presenta particularitats que la diferencien clarament d'altres ordres jurisdiccionals. Mentre que en els conflictes entre particulars les parts disposen lliurement dels seus drets i interessos, l'Administració actua sotmesa al principi de legalitat i al servei objectiu dels interessos generals, conformi a l'article 103 de la Constitució Espanyola.
Aquesta circumstància ha generat tradicionalment certes reticències cap a l'ús de mecanismes consensuals a l'àmbit administratiu. Tot i això, l'experiència demostra que bona part dels litigis no giren exclusivament al voltant de qüestions estrictament jurídiques, sinó també a:
- Problemes de comunicació entre les parts.
- Interpretacions divergents duna mateixa norma o situació.
- Manca d'informació suficient per al ciutadà.
- Absència despais de diàleg previ a la via judicial.
La mediació intrajudicial permet precisament abordar aquests aspectes, facilitant que les parts comprenguin millor les posicions respectives i explorin solucions compatibles amb l'ordenament jurídic i amb l'interès públic.
La mediació com a expressió del dret a una bona administració
El reconeixement progressiu del dret a una bona administració constitueix un dels desenvolupaments més rellevants del dret administratiu contemporani. Aquest principi exigeix que les administracions públiques actuïn amb objectivitat, transparència, eficàcia, proporcionalitat i orientació al ciutadà.
Des d'aquesta perspectiva, la mediació no ha d'entendre's únicament com un mecanisme alternatiu per reduir la litigiositat, sinó com una manifestació pràctica de la bona administració.
Quan una Administració accepta participar activament en un procés de mediació, transmet un missatge institucional rellevant: el ciutadà deixa de percebre l'Administració com una estructura distant i inaccessible per convertir-se en un interlocutor vàlid, la posició del qual mereix ser escoltada i considerada. La mediació contribueix així a humanitzar les relacions administratives ia enfortir la legitimitat de les decisions públiques.
Principis administratius que reforça la mediació intrajudicial
La incorporació d'eines de mediació és plenament coherent amb diversos dels principis que inspiren el procediment administratiu:
- Eficàcia (art. 103 CE): permet resoldre determinats conflictes de manera més ràpida i menys costosa que la via judicial tradicional.
- Servei efectiu als ciutadans: ofereix espais de participació activa on les persones poden expressar directament les seves preocupacions i necessitats.
- Transparència: facilita una comunicació més oberta i comprensible entre Administració i administrats.
- Proporcionalitat: permet explorar solucions que, sense apartar-se del marc legal, resulten més adequades a les circumstàncies concretes del cas.
- Confiança legítima: demostra que l'Administració està disposada a escoltar, dialogar i cercar solucions raonables abans de prolongar innecessàriament el conflicte.
Beneficis de la mediació intrajudicial més enllà del cas concret
Un dels aspectes més valuosos de la mediació administrativa és que els seus beneficis transcendeixen el cas concret. Cada conflicte gestionat mitjançant diàleg i participació genera oportunitats per a:
- Millorar els processos interns de lAdministració.
- Detectar disfuncions organitzatives.
- Comprendre millor les necessitats reals de la ciutadania.
- Prevenir futurs conflictes semblants.
La mediació es pot convertir així en una font de aprenentatge institucional, a més de reforçar la percepció d'imparcialitat, proximitat i responsabilitat de les administracions públiques: elements essencials per consolidar la confiança ciutadana en les institucions democràtiques.
Reptes pendents per consolidar la mediació intrajudicial a Espanya
La consolidació de la mediació intrajudicial en l'àmbit contenciós administratiu exigeix superar determinats desafiaments:
- Impulsar-ne una cultura administrativa més orientada al diàleg.
- Formar empleats públics i responsables institucionals a tècniques de gestió col·laborativa de conflictes.
- Establir protocols clars que permetin identificar quins assumptes són susceptibles de mediació.
- Seguir desenvolupant marcs normatius i organitzatius que ofereixin seguretat jurídica als participants.
- Garantir en tot moment el respecte al principi de legalitat i l'interès general.
Tot i això, l'evolució del Dret Administratiu i les creixents demandes socials de participació i proximitat institucional apunten cap a un escenari en què la mediació ocuparà un paper cada vegada més rellevant.
Conclusió: cap a una Administració més dialogant i propera
La mediació intrajudicial a l'ordre contenciós administratiu no s'ha d'entendre únicament com una eina de descongestió judicial. El seu veritable potencial resideix en la seva capacitat per transformar la relació entre l'Administració i la ciutadania, creant espais de diàleg que permeten reforçar els principis de bona administració, millorar la qualitat de les decisions públiques i enfortir la confiança en les institucions.
En una societat cada vegada més complexa, les administracions públiques estan cridades no només a decidir d'acord amb el dret, sinó també a comunicar, escoltar i construir consensos. La mediació ofereix una oportunitat extraordinària per avançar en aquesta direcció i consolidar una administració més eficaç, més propera i compromesa amb el servei als ciutadans.
Preguntes freqüents sobre la mediació intrajudicial contenciós administrativa
La mediació intrajudicial és obligatòria a l'ordre contenciós administratiu? No amb caràcter general. Es tracta d'un mecanisme complementari a la via judicial, l'activació de la qual depèn que l'assumpte sigui susceptible de mediació i de la voluntat de les parts, inclosa la mateixa Administració.
La mediació administrativa vulnera el principi de legalitat? No. La mediació es desenvolupa sempre dins el marc de l'ordenament jurídic i de l'interès general que ha de guiar l'actuació administrativa; no implica disponibilitat lliure de drets com en els conflictes entre particulars.
Quins avantatges ofereix davant del procés judicial tradicional? Major rapidesa, menor cost, espais reals de diàleg i participació ciutadana, i solucions més ajustades a les circumstàncies concretes del cas, sense renunciar a la seguretat jurídica.
Per saber-ne més
El marc normatiu que sustenta aquesta figura en tots els ordres jurisdiccionals, inclòs el contenciós administratiu, es pot consultar a la Guia per a la pràctica de la Mediació Intrajudicial elaborada pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
A EIM ja analitzem al seu dia la presentació d'aquesta guia per part del CGPJ i la seva rellevància per al desenvolupament de la mediació intrajudicial a Espanya.
