Per Jordi Casajoana
La mediació familiar s'ha consolidat com un instrument essencial per a la gestió de conflictes en l'àmbit de les relacions familiars, especialment quan hi ha menors implicats. En situacions de alta conflictivitat matrimonial, la intervenció mediadora adquireix una complexitat afegida: no només es tracta de facilitar acords, sinó de protegir l'estabilitat emocional del menor, garantir el seu dret a ser escoltat i evitar que quedi atrapat en dinàmiques de lleialtats dividides.
Diversos autors han subratllat que la mediació amb menors requereix una aproximació específica, basada en l'ètica de la cura, l'escolta activa i la comprensió profunda de les dinàmiques familiars (Folger & Bush, 2014; Haynes, 2017). Així mateix, organismes internacionals com el Consell d'Europa (Recomanació CM/Rec(2010)15) insisteixen que la participació del menor ha de ser voluntària, informada i adaptada al seu nivell de maduresa.
2. El menor com a subjecte de dret: marc normatiu i conceptual
El reconeixement del menor com subjecte de dret constitueix un dels pilars de la intervenció mediadora. La Convenció sobre els Drets del Nen (1989) estableix a l'article 12 el dret del menor a expressar la seva opinió en tots els assumptes que l'afectin, ja que aquesta sigui tinguda en compte en funció de la seva edat i maduresa.
A l'àmbit espanyol, la Llei Orgànica 1/1996 de Protecció Jurídica del Menor i la Llei 26/2015 reforcen aquest principi i subratllen la necessitat de garantir la participació del menor en els procediments que li concerneixen. Sense oblidar la reforma més recinte de la Llei orgànica 8/2021, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència (LOPIVI).
Tot i això, en contextos d'alta conflictivitat matrimonial, aquest dret es pot veure distorsionat per pressions explícites o implícites, discursos contradictoris, expectatives parentals o dinàmiques de manipulació emocional. Per això, la persona mediadora ha de situar el menor al centre del procés, però sense convertir-lo en un instrument probatori ni en un àrbitre del conflicte.
3. El rol de la persona mediadora en alta conflictivitat matrimonial
La literatura especialitzada coincideix que la mediació en alta conflictivitat requereix un rol més estructurat, tècnic i conscient dels riscos (Irving & Benjamin, 2002; Kelly, 2004).
Les principals claus per a això, el que anomeno l'A,B,C i D que un mediador/a ha de saber en treballar dins del sistema de protecció d'infància i adolescència:
A. Crear un espai segur
El mediador ha de garantir un entorn on els progenitors es puguin comunicar sense agressivitat i on el menor —si hi participa— es pugui expressar sense por ni pressió.
B. Regular la comunicació
En conflictes intensos, la comunicació sol estar dominada per retrets i narratives rígides. El mediador actua com regulador del clima emocional, ajudant a transformar la conversa en un diàleg funcional.
C. Mantenir la neutralitat
La neutralitat en alta conflictivitat és una neutralitat activa: implica intervenir per equilibrar, no per igualar artificialment posicions.
D. Protegir el menor
La protecció del menor és transversal: des de la preparació de l´entrevista fins a la gestió de la informació que aporta.
4. Competències específiques de la persona mediadora
La meva experiència al llarg dels anys al món de la mediació i dins del sistema de protecció de menors em porta parlar de 4 tipus de competència especifiques de la persona mediadora, com ara:
A. Competències emocionals
- Regulació emocional
- Empatia sense sobreimplicació
- Capacitat de sostenir el conflicte
B. Competències tècniques
- Adaptació del llenguatge al nivell evolutiu del menor
- Preparació d'entrevistes individuals
- Lectura del context familiar
- Identificació de senyals de risc
C. Competències ètiques
- Confidencialitat adaptada al marc legal
- No instrumentalització del menor
- Respecte al ritme del menor
- Claredat als límits del rol
D. Competències jurídiques
Conéixer el marc normatiu sense convertir la mediació en un espai judicialitzat.
5. La participació del menor: criteris i límits
La participació del menor ha de ser:
- voluntària,
- informada,
- adaptada a la seva edat,
- i orientada a escoltar, no a decidir.
La literatura adverteix del risc de convertir el menor en informant o en portaveu d'un dels progenitors (Saposnek, 1998). L'objectiu és comprendre com viu la situació, no obtenir informació per resoldre el conflicte.
6. Bones pràctiques en alta conflictivitat
La meva experiència de més de 20 anys al sistema protector d'infància i adolescència em permeten explicar aquelles que considero les més importants, tals com:
A. Preparar cada sessió amb antelació
La planificació prèvia permet anticipar dinàmiques, ajustar-ne l'enquadrament i preveure possibles escalades. En alta conflictivitat, això inclou:
- Revisar antecedents judicials o administratius si estan disponibles.
- Identificar temes sensibles que puguin generar bloquejos.
- Dissenyar estratègies de regulació emocional (pauses, reformulació, enquadraments protectors).
- Decidir si convé fer sessions individuals prèvies.
B. Establir regles clares de comunicació
Les regles no són merament formals: són eines de contenció. En alta conflictivitat, han de ser explícites, fermes i recordades a cada sessió:
- No interrupcions.
- No desqualificacions personals.
- Ús de llenguatge respectuós.
- Focalització al present ia les necessitats del menor.
C. Validar emocions sense reforçar narratives destructives
La validació emocional no implica donar la raó. És reconèixer l'impacte subjectiu sense alimentar la polarització:
- “Entenc que et sentis frustrat pel que va passar.”
- “Veig que això et genera molta inseguretat com a mare.”
Però evitant frases que reforcin la narrativa de víctima o culpable:
- No: “És normal que estiguis enfadat, ella sempre t'ha exclòs.”
- Sí: “És comprensible que t'afecti, treballarem perquè tots dos us sentiu inclosos.”
D. Treballar la coresponsabilitat parental
En alta conflictivitat, els progenitors tendeixen a competir per legitimitat. La mediació ha de:
- Reforçar el rol compartit com a cuidadors.
- Despersonalitzar el conflicte (“no és entre vosaltres, és sobre com cuidar millor”).
- Introduir el concepte d'“equip parental” encara que no hi hagi relació afectiva.
E. Protegir el menor de qualsevol pressió
Això inclou:
- No compartir amb el menor el contingut de les sessions.
- No fer servir el seu testimoni com a argument.
- No col·locar-lo en dilemes de lleialtat “amb qui vols viure?”.
- No permetre que els progenitors el facin servir com a missatger o confident.
F. Introduir pauses quan la tensió augmenta
La pausa no és una interrupció, sinó una eina de regulació:
- Permet de respirar, reflexionar i evitar l'escalada.
- Pot ser física (sortir de la sala) o simbòlica (canviar de tema, reformular).
- Ha d'estar prevista com a recurs legítim, no com a sanció.
G. Reforçar que el menor no és responsable del conflicte ni de l'acord
Aquest missatge ha de ser repetit, explícit i adaptat a la vostra edat:
- “No has de decidir res.”
- “Els teus pares estan treballant perquè tu estiguis bé.”
- “La teva opinió és important, però no has de triar”.”
7. Errors freqüents en mediació amb menors en alta conflictivitat:
Finalment també m'agradaria detallar aquells errors més freqüents que un professional pot incórrer portant aquesta tipologia de mediacions, com ara:
A. Convertir el menor en informant
Un dels errors més greus és utilitzar el menor com a font d'informació per validar o refutar les versions dels progenitors. Això ho col·loca en una posició de risc emocional, ho exposa a lleialtats dividides i pot generar culpa o ansietat.
Exemple erroni: “És cert que la teva mare et crida quan ets amb ella?”
Alternativa ètica: “Com et sents quan ets a casa de la teva mare?”
En conclusió: Lobjectiu no és obtenir dades, sinó comprendre com el menor viu la situació.
B. Permetre que els progenitors utilitzin la mediació per reforçar-ne la posició
En alta conflictivitat, els adults poden instrumentalitzar l'espai mediador per reafirmar-ne el relat, obtenir avantatge o pressionar l'altre. Si el mediador no regula aquesta dinàmica, la mediació es converteix en una extensió del conflicte.
Exemple erroni: Permetre que un dels progenitors porti documents, enregistraments
Alternativa ètica: Recentrar el diàleg en les necessitats del menor i en la coresponsabilitat parental.
En conclusió:: La mediació no és un judici ni un espai probatori.
C. Confondre escolta amb interrogatori
Escoltar el menor no vol dir interrogar-lo. Les preguntes han de ser obertes, respectuoses i adaptades al nivell evolutiu. Un interrogatori pot generar ansietat, retraïment o respostes condicionades.
Exemple erroni: “Què et va dir el teu pare quan et va portar a l'escola?”
Alternativa ètica: “Com et sents quan t'acompanya el teu pare a l'escola?”
En conclusió: L´escolta ha de ser empàtica, no inquisitiva.
D. Prometre resultats que no depenen del mediador
En contextos de gran conflictivitat, els participants poden tenir expectatives irreals. Prometre acords, canvis o decisions judicials genera frustració i desconfiança.
Exemple erroni: “Si col·laboreu, segur que el jutge us donarà la custòdia compartida.”
Alternativa ètica: “"La mediació us pot ajudar a construir acords, però les decisions judicials depenen d'altres factors."”
En conclusió: Criteri professional: Claredat als límits del rol ia l'abast del procés.
E. Forçar la participació del menor
La participació del menor ha de ser voluntària, informada i adaptada. Forçar-lo a assistir, parlar o decidir pot generar rebuig, retraïment o sobrecàrrega emocional.
Exemple erroni: “El teu fill ha de venir a la propera sessió, és obligatori.”
Alternativa ètica: “Li explicarem el procés i us oferirem participar si se sent còmode.”
En conclusió;: El menor té dret a ser escoltat, no l'obligació de participar-hi.
F. Minimitzar senyals de risc emocional
En alta conflictivitat, poden aparèixer indicadors de patiment emocional al menor: ansietat, somatitzacions, discurs confús, evitació, hiperresponsabilitat. Ignorar aquests signes per centrar-se en l‟acord és una negligència professional.
Exemple erroni: “"Està nerviós, però és normal en aquests casos."”
Alternativa ètica: “"Detectem signes de malestar que requereixen atenció especialitzada. El derivarem si cal."”
En conlusió: La protecció del menor està per sobre de l‟objectiu d‟acord.
8. Conclusió
La mediació en processos amb menors immersos en contextos de gran conflictivitat matrimonial exigeix una combinació especialment delicada de sensibilitat, tècnica i ètica professional. No n'hi ha prou amb dominar eines comunicatives o metodològiques: la persona mediadora ha de ser capaç de llegir el clima emocional, anticipar riscos, modular tensions i sostenir un espai segur on les veus adultes es puguin reorganitzar sense envair ni instrumentalitzar la vivència del menor.
En aquests escenaris, el mediador actua com un regulador del conflicte, no com un jutge ni com un terapeuta. La seva funció consisteix a contenir sense reprimir, acompanyar sense dirigir, i facilitar sense substituir la responsabilitat dels progenitors. Això implica un equilibri complex: escoltar sense jutjar, intervenir sense imposar, i protegir el menor sense sobreexposar-lo a dinàmiques que no li corresponen. La neutralitat, lluny de ser passivitat, es converteix en una neutralitat activa, orientada a equilibrar posicions, desactivar narratives destructives i recentrar el procés en el benestar del menor.
En darrera instància, mediar amb menors no és simplement facilitar acords parentals. És acompanyar les famílies en un moment de vulnerabilitat, ajudar-les a reconstruir un marc de cooperació mínima i garantir que el menor pugui transitar el conflicte sense carregar amb responsabilitats que excedeixen el desenvolupament emocional. La mediació ofereix un espai on la veu del menor pot ser escoltada amb respecte i cura, sense convertir-lo en àrbitre ni en missatger, i on els adults es poden retrobar amb el seu rol parental més enllà del litigi.
La qualitat de la intervenció mediadora no es mesura únicament per la signatura d‟un acord, sinó per la capacitat de generar processos més segurs, més conscients i més respectuosos amb els drets del menor. En contextos d'alta conflictivitat, aquesta missió esdevé encara més crucial: la mediació esdevé un pont entre el conflicte i la protecció, entre la ruptura i la responsabilitat, entre el dolor i la possibilitat de construir un futur més estable per als fills.
Bibliografia:
Folger, J. & Bush, RAB (2014). The Promise of Mediation. Jossey-Bass.
Haynes, J. (2017). Mediació familiar: principis i pràctica. Paidós.
Irving, H., & Benjamin, M. (2002). Family Mediation: Contemporary Issues. Sage.
Kelly, J. (2004). Family mediation research: És empirical support for the field? Conflict Resolution Quarterly, 22(1).
Saposnek, D. (1998). Mediation with Children. Jossey-Bass.
Consell d'Europa (2010). Recomanació CM/Rec(2010)15.
Nacions Unides (1989). Convenció sobre els Drets del Nen.
Casajoana J. (2017)“El professional de la Mediació”. Diari la Llei., Editorial Wolters Kluwer
