Per Mar Fernández
Porta a la concòrdia o tràmit més abans de demanar?
L'entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2025, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia, ha situat els MASC —Mitjos Adequats de Solució de Controvèrsies— al centre del debat jurídic.
I no n'hi ha per menys. A partir d'aquesta reforma, en molts assumptes civils i mercantils, abans de presentar una demanda caldrà acreditar que prèviament s'ha intentat una activitat negociadora. És a dir: abans d'acudir al jutge, les parts han de demostrar que han intentat resoldre el conflicte per una altra via.
La gran pregunta és: estem davant d'una veritable oportunitat per canviar la cultura del conflicte o davant d'un nou requisit burocràtic?
1. Què són els MASC?
La Llei Orgànica 1/2025 defineix els MASC com qualsevol activitat negociadora reconeguda legalment a què les parts acudeixen de bona fe per intentar assolir una solució extrajudicial.
Dins aquest concepte s'inclouen, entre d'altres:
- ✅ la mediació;
- ✅ la conciliació;
- ✅ l'oferta vinculant confidencial;
- ✅ l'opinió de persona experta independent;
- ✅ la negociació directa entre les parts;
- ✅ la negociació entre advocats;
- ✅ el Dret col·laboratiu.
La idea de fons és senzilla: no tots els conflictes necessiten acabar amb un procediment judicial. En alguns casos, una solució dialogada pot ser més ràpida, més econòmica i més satisfactòria per a les parts.
2. La gran novetat: els MASC com a requisit de procedibilitat
La reforma introdueix una mesura molt important: en molts processos civils i mercantils, acudir prèviament a un MASC serà un requisit de procedibilitat.
Això vol dir que, si una persona vol presentar una demanda, haurà d'acreditar que abans ha intentat una solució negociada.
Per exemple, ho podrà fer demostrant que:
✅ Va acudir a mediació;
✅ Va formular una oferta vinculant;
✅ va intentar negociar directament amb l'altra part;
✅ Va participar en una conciliació;
✅ Va recórrer a una persona experta independent.
Si aquest intent previ no s'acredita quan la llei ho exigeix, la demanda pot no ser admesa.
3. Per què s'ha introduït aquesta reforma? 🏛️
L‟objectiu declarat de la llei és millorar l‟eficiència del Servei Públic de Justícia.
L'Administració de Justícia arrossega des de fa anys problemes estructurals: retards, sobrecàrrega de feina, lentitud en la tramitació i una sensació ciutadana de llunyania respecte dels tribunals.
Des d'aquesta perspectiva, els MASC apareixen com una eina per:
- reduir la litigiositat;
- evitar procediments innecessaris;
- fomentar acords;
- responsabilitzar les parts en la gestió dels seus propis conflictes;
- reservar la via judicial per a aquells casos en què realment sigui imprescindible.
La intenció és bona. Però la manera d'aplicar-la planteja dubtes importants.
4. La mediació no és simplement “negociar”
Un dels punts més delicats de la reforma és la tendència a col·locar sota un mateix paraigua conceptes que no són exactament iguals.
Negociar no és intervindre.
A la negociació, les parts —o els seus advocats— defensen posicions i interessos propis. Cada part cerca obtenir el millor resultat possible per a si mateixa.
A la mediació, en canvi, intervé una tercera persona neutral i imparcial: la persona mediadora. La seva funció no és decidir ni imposar una solució, sinó facilitar la comunicació, ajudar a ordenar el conflicte i acompanyar les parts perquè puguin construir el seu acord.
Pels alumnes i futurs professionals convé tenir clara aquesta diferència: la negociació pot formar part de la pràctica jurídica habitual; la mediació exigeix una metodologia específica, una formació adequada i una posició de neutralitat.
5. El risc: convertir la cultura de l'acord en un paper simple 📄
La llei pretén evitar que els MASC es converteixin en un tràmit burocràtic. Tot i això, la manera com es regula l'acreditació de l'intent negociador pot produir precisament aquest efecte.
Imaginem una situació freqüent: una persona va a un advocat perquè vol demanar. L?advocat sap que necessita acreditar un intent previ de negociació. Aleshores envia un burofax, formula una proposta difícilment acceptable o deixa constància que l'altra part no ha respost.
Resultat: formalment se n'ha complert el requisit.
Però, en realitat, hi ha hagut una veritable voluntat de diàleg? ¿S'ha intentat comprendre el conflicte? S'ha informat les parts sobre la mediació? S'ha obert un espai de comunicació real?
Aquí hi ha el risc: que els MASC es transformin en una casella per marcar abans de demanar. I si això passa, la reforma perdrà bona part del sentit.
6. Què hauria estat més útil? La importància d'informar i educar 🎓
Una de les idees més interessants del debat és que potser el camí no hauria de passar tant per obligar a negociar, sinó per educar a la cultura de la mediació.
No n'hi ha prou amb imposar un requisit. Cal explicar a la ciutadania què és la mediació, com funciona, quant pot durar, quin cost té, quins avantatges ofereix i quins efectes jurídics pot produir un acord.
Una proposta especialment raonable seria exigir, abans de demanar en determinats assumptes, lassistència a una sessió informativa sobre mediació i MASC.
No per obligar a mediar. No per impedir laccés als tribunals. Sinó perquè les parts coneguin realment les seves opcions.
Perquè ningú no pot triar bé allò que no coneix.
7. El paper essencial de l'advocacia 👩⚖️👨⚖️
La reforma també obliga a repensar el paper dels advocats.
Tradicionalment, la formació jurídica ha estat molt orientada al litigi: demanda, contestació, prova, judici, sentència i recursos.
Però l'advocat del segle XXI necessita una mica més. Necessita saber:
- 🔹 quan convé litigar;
- 🔹 quan convé negociar;
- 🔹 quan derivar a mediació;
- 🔹 com acompanyar el seu client sense alimentar el conflicte;
- 🔹 com protegir jurídicament un acord;
- 🔹 com evitar que una disputa escali innecessàriament.
La bona advocacia no consisteix sempre a plegar més. De vegades consisteix a evitar un plet inútil. I això no debilita la professió. La dignifica.
8. La tutela judicial efectiva vol exigir un intent previ d'acord? ⚖️
Aquesta és una de les preguntes jurídiques clau. La resposta més raonable és que no necessàriament.
El dret a la tutela judicial efectiva no vol dir que qualsevol persona pugui accedir als tribunals sense complir cap requisit processal. El legislador pot establir pressupostos daccés sempre que siguin proporcionats, raonables i no impedeixin a la pràctica acudir a la justícia.
Per tant, exigir un intent previ de solució negociada no vulnera per ell mateix el dret d'accés als tribunals.
El problema no rau tant en l'existència del requisit, sinó en com es dissenya i com s'aplica.
Si el requisit és clar, senzill, econòmic i útil, pot ser constitucionalment admissible i socialment beneficiós. Si es converteix en una barrera costosa, confusa o purament formal, llavors sí que pot generar problemes seriosos.
9. L'abús del servei públic de Justícia: una idea polèmica 🚨
La Llei Orgànica 1/2025 també introdueix una noció discutida: el possible abús del servei públic de Justícia.
La idea és que els tribunals puguin valorar la conducta de les parts quan, per exemple, una va rebutjar injustificadament una proposta raonable i després la sentència va acabar sent substancialment coincident amb aquesta proposta.
Sobre el paper, la finalitat és incentivar acords i evitar litigis innecessaris.
Però també sorgeix una objecció important: una persona que litiga perquè creu que té raó no sempre està abusant del sistema. Es pot equivocar, sí. Però equivocar-se no hauria de ser automàticament sancionable.
Cal distingir entre qui litiga de bona fe per defensar un dret i qui utilitza el procés per dilatar, pressionar o perjudicar l'altra part.
La frontera no sempre serà fàcil. I aquí la jurisprudència tindrà molta feina per fer.
10. Aleshores, la reforma és positiva o negativa? 🌱
La resposta no és absoluta.
La reforma té una intenció valuosa: impulsar una Justícia més àgil, més participativa i menys depenent del plet.
També reconeix una cosa molt important: la justícia no s'esgota a la sentència. Molts cops, una solució pactada pot reparar millor que una resolució imposada.
Però la reforma té riscos evidents:
- ✅ confondre mediació amb simple negociació;
- ✅ convertir els MASC en un tràmit documental;
- ✅ carregar sobre les parts costos addicionals;
- ✅ generar inseguretat sobre l'acreditació de l'intent negociador;
- ✅ fer servir la descongestió judicial com a principal argument, en comptes de posar el focus en la qualitat de la solució del conflicte.
La clau estarà a la pràctica.
Si els operadors jurídics es limiten a fabricar documents per complir el requisit, la reforma fracassarà. Si, per contra, advocats, mediadors, jutges, LAJ, institucions i universitats es prenen seriosament la cultura de l'acord, els MASC es poden convertir en una oportunitat real.
11. Una oportunitat per als futurs mediadors ✨
Per als alumnes de mediació, aquesta reforma obre un escenari apassionant.
La societat necessitarà professionals capaços d'explicar, acompanyar i gestionar conflictes des d'una lògica diferent de la confrontació.
La mediació no és “convèncer les parts perquè cedeixin”. No és “evitar judicis sigui com sigui”. No és “fer àrbitre informal”.
La mediació és una eina tècnica, ètica i profundament humana per ajudar les persones a recuperar el control sobre els seus conflictes.
I això exigeix formació, rigor, escolta activa, neutralitat, empatia i coneixement jurídic suficient.
Conclusió: del temple de la justícia al temple de la concòrdia 🕊️
La Llei orgànica 1/2025 pot ser una porta cap a una nova cultura jurídica. Però aquesta porta no s?obrirà sola.
No n'hi ha prou amb imposar els MASC com a requisit previ. Cal formar, informar i generar confiança.
La ciutadania ha de saber que acudir a mediació no vol dir renunciar als seus drets. Significa explorar una via diferent per protegir-los.
Els advocats han d'entendre que derivar a mediació no és perdre protagonisme. És exercir la professió amb intel·ligència estratègica.
I els mediadors han d'estar preparats per assumir una funció cada cop més rellevant en el sistema de justícia.
Perquè una justícia eficient no és només la que resol ràpidament. És la que ofereix a cada conflicte el camí més adequat.
T'agradaria dedicar-te professionalment a la mediació o especialitzar-te en alguna de les branques? Estàs al lloc correcte, a EIM oferim una àmplia varietat de formacions a l'alçada dels teus objectius més ambiciosos.
