Al debat públic sobre la regularització de persones migrants a Espanya, és freqüent que el focus se situï en qüestions administratives, laborals o econòmiques. Tot i això, moltes vegades queda fora de la conversa un element essencial: l'impacte que aquestes situacions tenen en els nens, nenes i adolescents que formen part d'aquestes famílies.
Els menors no entenen expedients, permisos de residència o procediments burocràtics. Tot i això, viuen de forma directa les conseqüències de la irregularitat administrativa. Creixen a llars travessades per la incertesa, la por i, en molts casos, la precarietat. El seu desenvolupament no es veu afectat tant per la situació legal en si, com per tot allò que aquesta arrossega.
Parlar de regularització no és, per tant, només parlar de drets de les persones adultes. També és parlar d'infància, de desenvolupament i d'oportunitats.
La irregularitat com a context de desenvolupament
Créixer en una situació d'irregularitat administrativa implica fer-ho en un context marcat per la inestabilitat. No és només una condició legal, sinó una realitat que travessa la vida quotidiana de les famílies.
La por a una possible expulsió, la dificultat per accedir a ocupació estable o la impossibilitat de planificar a mitjà i llarg termini generen un clima de tensió constant. Encara que els menors no comprenguin tots els detalls, sí que perceben aquest estat emocional en el seu entorn. Ho senten en la preocupació dels pares, en les limitacions econòmiques o en les decisions que es prenen des de la inseguretat.
Aquest context té efectes directes en el benestar emocional. La sensació d'incertesa prolongada es pot traduir en ansietat, dificultats d'adaptació o problemes en la construcció d'una identitat estable. Créixer sense la sensació de seguretat bàsica que proporciona un entorn predictible condiciona profundament el desenvolupament.
L'escola: entre la inclusió formal i l'exclusió real
Un dels àmbits on aquesta realitat és més visible és l'educatiu. A Espanya, l'accés a l'educació està garantit per a tots els menors amb independència de la situació administrativa. Tot i això, l'accés formal no sempre es tradueix en una inclusió real.
Molts nens i nenes migrants s'incorporen al sistema educatiu en condicions de desavantatge. Les barreres idiomàtiques, les diferències culturals o les trajectòries educatives interrompudes en dificulten l'adaptació. A això se sumen, de vegades, situacions de pobresa que afecten la seva participació plena a la vida escolar.
Però, més enllà d'aquestes dificultats, hi ha un element menys visible: el sentiment de no pertinença. Quan l'entorn familiar està marcat per la inestabilitat, l'escola es pot convertir en un espai ambigu. D'una banda, ofereix oportunitats; de l'altra, no sempre aconsegueix compensar les desigualtats d'origen.
El risc no és tant l‟exclusió explícita, sinó una forma d‟inclusió superficial que no aconsegueix atendre les necessitats reals d‟aquests menors.
Identitat, pertinença i construcció del “jo”
La infància i l'adolescència són etapes claus en la construcció de la identitat. En el cas dels menors migrants, aquest procés es desenvolupa en un context especialment complex.
D'una banda estan exposats a una cultura d'origen que forma part del seu entorn familiar. De l'altra, estan immersos en una societat d'acollida amb normes, valors i expectatives diferents. Aquesta dualitat en pot enriquir el desenvolupament, però també generar tensions internes.
Quan a aquesta situació s'hi afegeix la irregularitat administrativa, la construcció de la identitat es veu encara més condicionada. La percepció de ser “diferent”, “no reconegut” o fins i tot “no legítim” pot afectar l'autoestima i el sentit de pertinença.
En alguns casos, els menors assumeixen responsabilitats que no els corresponen, com exercir de mediadors culturals o lingüístics a les seves pròpies famílies. Aquest fenomen, conegut com a inversió de rols, pot generar una sobrecàrrega emocional significativa.
Regularitzar: més enllà d'un tràmit administratiu
La regularització administrativa suposa, en molts casos, un punt d‟inflexió en la vida d‟aquestes famílies. No es tracta únicament d'obtenir un document, sinó d'accedir a més estabilitat.
Quan una família regularitza la situació, es redueixen significativament els nivells d'incertesa. La possibilitat d'accedir a una ocupació formal, recursos socials o habitatge en millors condicions repercuteix directament en el benestar dels menors.
Des d'una perspectiva educativa, aquest canvi és clau. Un entorn més estable facilita la continuïtat escolar, millora la capacitat de concentració i redueix l'estrès emocional. El menor deixa d'estar exposat a un clima constant d'inseguretat i pot començar a centrar-se en el desenvolupament propi.
Regularitzar, en aquest sentit, no només és integrar legalment, sinó també afavorir processos d'inclusió real.
El paper dels professionals: acompanyar des de la comprensió
Els professionals de làmbit educatiu i social tenen un paper fonamental en aquest context. Tot i això, intervenir amb menors en situació de vulnerabilitat associada a la migració requereix una mirada específica.
No n'hi ha prou d'atendre les dificultats visibles. Cal comprendre el context en què es desenvolupen. Entendre que determinades conductes poden estar vinculades a experiències d'inestabilitat, processos migratoris complexos o situacions d'estrès mantingut.
Acompanyar implica generar espais segurs on aquests menors es puguin sentir reconeguts. Implica també treballar des del respecte a la seva diversitat cultural, evitant caure en enfocaments assistencialistes o estigmatitzants.
La intervenció educativa ha d'orientar-se no sols a compensar mancances, sinó a potenciar capacitats. Aquests menors no són només subjectes de necessitat, sinó també portadors de recursos, resiliència i experiències valuoses.
Una qüestió d'infància, no només de política
La regularització de persones migrants sol plantejar-se com a debat polític o jurídic. Tot i això, les seves implicacions van molt més enllà. Afecta directament la vida de milers de nens i nenes que estan construint la identitat en contextos d'incertesa.
Posar el focus a la infància permet canviar la perspectiva. Ja no es tracta només de gestionar fluxos migratoris, sinó de garantir condicions de desenvolupament adequades. D'oferir estabilitat, oportunitats i reconeixement.
Perquè cap menor no hauria de créixer condicionat per una situació administrativa que no li pertany. I perquè, en última instància, parlar de regularització també és parlar de protecció, d'educació i de futur.
T'agradaria estudiar aquests i altres temes d'actualitat pel que fa al desenvolupament de la infància i l'adolescència? Informa't sobre el Postgrau en Intervenció amb Menors i treballa en allò que realment t'agrada!
