Entrevista a Antoni Martínez: «Discutim molt perquè no ens comuniquem bé»

Antoni Martínez és psicòleg i coach motivacional. Es va llicenciar a la Universitat de València l'any 2002. Posteriorment va realitzar un Màster en Psicologia Sanitària i va fer cursos de doctorat. Amb una àmplia trajectòria professional, fa més de 15 anys que ajuda les persones a assolir els seus objectius. Actualment també és director de Psicologia en Positiu, un bloc amb nombrosos seguidors on comparteix els seus coneixements amb el món.

P. Què el va portar a estudiar psicologia?

R. Sempre va ser una cosa molt vocacional. Sempre ho he tingut al cap, volia entendre per què la gent es comporta com es comporta. Encara que, si hagués de triar un motiu, seria ajudar les persones a ser felices.

P. Al llarg de la seva trajectòria com a psicòleg haurà après molt del comportament humà i les emocions. Si hagués de resumir tot el seu aprenentatge, què en destacaria?

R. Com bé dius és complicat. Cada persona és un món i cal tenir-ho en compte a l'hora de fer teràpia. Tot i això, tots tenim coses en comú. Tots tenim aquest desig d'assolir la pau i la felicitat amb nosaltres mateixos, i crec que és això amb el que em quedaria.

P. Considera que a les persones ens costa assolir la felicitat? Si és així, per quina raó?

R. La felicitat pot ser difícil dassolir perquè busquem arribar a una meta. Al meu entendre, la felicitat és saber gestionar bé els nostres pensaments. Tenim de mitjana 60.000 pensaments al llarg del dia, gran part dels quals són dolents. Pensar que tothom està en contra teu no et convertirà en una persona precisament feliç. Aquests pensaments que ens apropen a la felicitat es poden treballar, i avui en dia tenim moltes maneres per fer-ho.

P. Endinsant-nos en les emocions negatives, concretament en les situacions conflictives, Considera que les persones discutim massa?

R. Discutim molt perquè no ens comuniquem bé. Diem les coses malament, de manera agressiva. Si comuniquéssim de manera adequada no hi hauria discussió, però assolir aquest punt requereix un cert grau d'assertivitat.

P. Quin paper té lescolta activa en les situacions conflictives? Considera que les persones, en general, ens escoltem poc?

R. L'escolta activa vol dir que escolto i atenc allò que l'altre em vol dir, per la qual cosa té un paper molt important en els conflictes. El principal problema és que ens escoltem, però no sempre de manera activa.

P. Creieu que un psicòleg està més capacitat per exercir de mediador que, per exemple, un advocat o un treballador social?

R. Un psicòleg coneix els processos mentals, per la qual cosa està molt capacitat per exercir de mediador. No obstant això, un advocat té els coneixements legals i un treballador social els coneixements socials, per la qual cosa tots dos estarien capacitats al meu entendre.

P. Com a psicòleg, recomanaria a una persona que acudís a mediació abans d'arribar a un judici?

R. Per descomptat. Quan ens fiquem en una situació conflictiva, tots volem sentir-nos escoltats. Una conversació pot salvar la situació, ja que en el fons volem sentir-nos valorats i escoltats.

P. Com influeix la mediació de conflictes en la felicitat i les emocions de les persones?

R. Influeix molt ja que tots volem sentir-nos valorats i escoltats. Si aconseguim sentir-nos així el conflicte es pot solucionar, però per això cal treballar i dedicar temps a l'escolta activa.

P. Segons la vostra opinió, quins valors o capacitats ha de tenir un bon mediador o mediadora de conflictes?

R. L'escolta activa, l'assertivitat, l'empatia, com dèiem. Però, a més, l'estructura del procés de mediació. És a dir, cal fer una anàlisi de la situació clar. Veure què volen les dues parts i on els agradaria arribar. Després d'això desenvolupar un procés entre totes dues. Finalment, acordar per escrit o com a mínim de manera molt clara verbalment les resolucions preses.

P. Hi ha res més que vulgui destacar sobre la mediació o la psicologia?

R. M'agradaria destacar que, en situacions conflictives, el primer àmbit a recórrer sempre és o hauria de ser la mediació o la teràpia de parella, per exemple. Així ens encaminem cap a una solució raonada conjuntament.

Entrevista elaborada per Rocío Sánchez

Feu un comentari