Què diuen els diferents partits en relació amb la mediació als seus programes electorals?
Aquests dies, són molts i diversos els temes sobre els quals es parlen relacionats amb les candidatures que es presenten a Espanya a les eleccions generals que se celebraran el proper 23 de juliol de 2023 (vegeu: atur, impostos, economia, sanitat, educació , habitatge, pensions, polítiques socials, ramaderia i agricultura, indústria, turisme, energia, medi ambient, aigua, infraestructures, mobilitat, immigració, justícia, política exterior, defensa, model d'estat, cultura, feminisme, lgtbiq+, vida i família, conciliació, despoblació…) i, com Escola de Mediació, ens hem preguntat què diuen els diferents partits en relació amb la mediació als seus programes electorals?
Després de consultar-los, hi trobem el següent:
A l'àmbit de la educació es comprometen a impulsar estructures organitzatives especialitzades en convivència des de models de gestió restaurativa dels conflictes incorporant els Programes d'Alumnes Ajudants i de Mediació escolar als centres educatius, defensant que el sistema educatiu pot contribuir decisivament, entre altres qüestions, a la mediació i resolució pacífica dels conflictes i, així, fomentar el desenvolupament d'una ciutadania global i compromesa amb els reptes del segle XXI.
Per la seva banda, l'àmbit de la justícia, es diu que impulsaran la Mediació i un enfocament de Justícia restaurativa com a instrument adequat per a la resolució de conflictes i per facilitar l'acord.
Dins del seu objectiu de promoure una justícia a l'alçada dels compromisos europeus, es preveu l'aprovació d'una Llei Integral de Mitjans Alternatius de Gestió de Conflictes amb el compromís de fomentar-ne l'ús, impulsant la mediació tant judicial com extrajudicial, la mediació administrativa i familiar, així com l'arbitratge a l'àmbit civil i mercantil, entre altres instruments.
Enfocat al àmbit familiar, es comprometen a oferir mesures a favor de la mediació familiar donant suport a les famílies per a la resolució de situacions conflictives, sempre en consideració de l'interès superior del menor.
Posseeix el programa on més vegades apareix la paraula mediació, sent els punts en què es recull alguna cosa relacionada amb la mateixa els següents:
- En relació amb el sistema energètic, es contempla com a línia d‟actuació fonamental d‟un possible pacte social i territorial per a la transició energètica, la creació d‟una agència pública de mediació que garanteixi que els territoris d‟instal·lació d‟energies renovables siguin informats i escoltats en un procés de concertació participatiu que reculli , en la mesura dels possible, els interessos i les demandes dels diversos actors de la zona.
- Quan s'esmenta la protecció dels drets dels nens i les nenes i de les seves famílies, es parla de lorganització dequips de mediació especialitzats en la resolució de conflictes en els diferents àmbits on es desenvolupa la vida social de la infància.
- Pel que fa al model de justícia, un dels compromisos és potenciar els mecanismes alternatius de resolució de conflictes per descongestionar-la i avançar cap a models menys adversarials de resolució, facilitant -entre d'altres- l'accés a la mediació, amb mediadors públics professionals als quals pugui accedir tota la ciutadania. Proposen la creació d'òrgans públics de mediació preprocessals de proximitat (amb personal professional especialitzat en diverses matèries, mitjans suficients i força executiva dels acords i mediacions aconseguits sense necessitat d'ulterior ratificació judicial), als quals es pugui accedir a través de els afectats o per indicació de lòrgan judicial competent.
- Dins de les polítiques de seguretat i prevenció, es contempla larticulació duna xarxa estatal de resolució comunitària de conflictes lleus, enfortint el sentit de responsabilitat compartida i de pertinença a la comunitat cívica. Per això es comprometen a fomentar xarxes de mediació a barris i pobles, invertint en estructures administratives, de la societat civil, i figures diferents de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, com a professionals de la mediació a qui es doti d'estabilitat, salaris dignes, i mitjans per prevenir, gestionar, intervenir i resoldre de manera mediada problemes de convivència i conflicte social. Això comporta també formar i reorganitzar la policia perquè pugui donar suport a la tasca d'aquests professionals.
- Centrat a les problemàtiques dels grups juvenils, es parla de professionalitzar les figures de mediació incorporant persones procedents dels grups juvenils com a joves d'enllaç entre els grups i altres agents socials, així com persones mediadores intergrupals.
- En parlar de la seva programa internacional, sota la premissa que Espanya té l'enorme responsabilitat i la capacitat d'esdevenir part de la solució als problemes, defensant el potencial del nostre país per convertir-se en un referent de mediació i assenyalant la necessitat de més eines de mediació i coordinació, davant de l'augment dels conflictes. A aquest efecte, el seu compromís és:
- Adoptar un paper més actiu en la mediació i la resolució pacífica i dialogada en els conflictes en què la diplomàcia espanyola tingui un valor afegit, com els del Sàhara Occidental, Palestina, Colòmbia, Haití, Ucraïna o Sahel.
- Promoure la creació duna unitat de mediació i resolució de conflictes al si del Ministeri dAfers Exteriors i impulsar una xarxa internacional de mediació amb la participació destacada de la societat civil global i dagents no estatals.
- En esmentar els espais per a la cultura i la convivència, s'al·ludix a la posada en valor de les pràctiques de l'àmbit de la mediació, la cultura de proximitat i la cultura comunitària.
- Quan es contempla el Pacte de Educació i Cultura, es comprometen a proposar l'ordenació de l'educació cultural i la mediació com a àmbit professional, que requereix un reconeixement i un conveni laboral específic.
Entre els compromisos que conté el seu programa electoral relacionats amb la mediació, hi ha 1) impulsar la mediació penal i la justícia restaurativa; 2) impulsar una llei sobre mediació que millori les condicions actuals per aplicar-les a Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears; 3) assegurar la plena eficàcia dels sistemes alternatius de resolució de conflictes –entre ells la mediació– en matèria de consum; o 4) basar les relacions laborals en la negociació col·lectiva i la mediació, el diàleg social i el reconeixement de les parts, com a eix principal del marc català de relacions laborals.
Contempla promoure canvis legislatius per al reconeixement de la mediació i els ADR a la solució judicial dels conflictes, així com que els acords de mediació i ADR puguin ser homologats judicialment si les parts ho demanen. També parlen de la necessitat d'establir per llei el reconeixement d'honoraris als advocats i els procuradors quan intervenen en aquest tipus de procediments, i que els casos resolts per mediació i ADR rebin la mateixa retribució que els casos judicialitzats. Es defensa el reconeixement daquests honoraris com a solució justa i necessària per incentivar lopció de la mediació i els ADR entre els professionals del dret.
El seu programa esmenta el següent objectiu prioritari en matèria de justícia: Potenciar els mecanismes de resolució extrajudicial de conflictes, una via alternativa més àgil i amb menys costos que a la via judicial, mitjançant una aposta decidida per l'arbitratge i per la mediació familiar.
Per la seva banda, als programes electorals de PDeCAT, PNB, EH BILDU, CUP, CC, UPN, BNG i Terol Existeix, llevat d'error o omissió en l'anàlisi efectuada, no es troba menció expressa a la mediació.
Què passarà amb la mediació a Espanya a partir del 23J?
Al marge dels compromisos continguts en els diferents programes electorals analitzats, el cert és que la destinació de la mediació no es pot deixar en mans de la política, sinó que els principals responsables de la seva promoció, difusió i implementació en els diferents àmbits, som els mediadors professionals.
La mediació avança gràcies al fet que hi ha persones formades, que coneixen i estan convençudes del que aquest mètode de gestió de conflictes aporta, i que aposten per aquesta via, independentment del suport que aquesta rebi des de les Administració Pública. Si bé, és evident que la inclusió de propostes relacionades amb la mediació a l'àmbit públic s'ha de valorar positivament.
És per això que entenem que, conèixer allò que es planteja per part dels partits polítics en matèria de mediació, no ens ha de portar a esperar que altres actuïn per nosaltres, fins i tot podent servir la informació obtinguda perquè els mediadors i mediadores puguem exigir a futur el compliment dels compromisos adquirits pels que arribin a ostentar el poder.
Celebrem que es parla de mediació i intentem que es faci mediació, però mai deixem de lluitar per ser els qui abanderem les diferents iniciatives que vagin sorgint.
Seguint les sàvies paraules de Machado, “Caminant, no hi ha camí, es fa camí en caminar.”
