La metàfora sorgeix com a recurs a l'abast de la mà, gairebé de la nostra quotidianitat i resplendeix a l'hora de tornar-se important a l'acte d'ensenyar i aprendre a través d'ella..
Mitjançant la utilització dactes de parla indirectes, afirmacions aproximades i metàfores el parlant pot augmentar els efectes contextuals duna manera que no menyscaba la rellevància del seu ús lingüístic, sinó que la incrementa (Sperber i Wilson, 1986). Es tracta, per tant, d'eines del llenguatge de què ens valem, de manera quotidiana, per referir-nos a realitats que ens desborden en complexitat o multidimensionalitat.
El fet de fer servir metàfores en mediació, per tant, pot resultar de gran utilitat en la mesura que proposen a les parts un diàleg diferent, evocant situacions plàcides passades o projectant situacions imaginàries desitjades. Així doncs, la metàfora ens permet com a mediadors aprofundir en situacions que vagin més enllà del que és purament racional o del que és exclusivament emocional. Ofereix un espai intermedi que no perd de vista en cap moment la presa de decisions i alhora col·loca les emocions en un lloc més fàcilment manejable, que permet connectar amb les dues parts i entre elles.
Es tracta d'una figuració de la realitat que permet que tots es trobin més còmodes, entenent-ne el significat sense el menyscapte de situar-se a la defensiva. Als mediadors, això ens fa possible fins i tot crear històries alternatives fonamentades en informacions recollides del testimoni de les parts.
La metàfora es fa que la utilitzin els membres de les parts en disputa per expressar estats d'ànim o situacions d'enllaç. Sembla que la metàfora brotés del nostre comú reclam d'aturar el perpetu fluir de la realitat i apropiar-nos-ho; seria l'intent de recuperar allò que es perd en l'experiència de cada dia per mitjà d'alguna cosa que ho recordi (Andolfi i col·l. 1982).
Exemples de metàfores que podem utilitzar en mediació amb les parts en conflicte:
- Una alta muntanya a escalar
Imagineu que aquesta situació és com una alta muntanya que cal escalar i no trobem els mitjans necessaris per fer-ho. Jo, com a guia, conec un lloc que posseeix una sèrie d'elements que us poden ajudar a aquesta escalada: arnès, cordes de seguretat, calçat adequat (“peus de gats”). Es tracta, doncs, que m'acompanyeu per poder escalar la muntanya amb solvència. Això sí, la muntanya no puc escalar-la al vostre lloc, SOU VOSALTRES ELS RESPONSABLES D'ARRIBAR AL CIM!
- Les emocions són com les estacions de l´any
A causa del canvi climàtic ens estem adonant que el que abans era, molt clarament definit: dia de tardor, hivern, primavera i estiu, actualment hi ha dies on transitem per característiques climatològiques de dues o tres estacions. Això no ens fa negar-nos a viure el dia, encara que faci vent, fred, calor i plogui, ja que no ho podem modificar i ens adaptem al que passi.
Les emocions negatives que ens produeixen els conflictes amb altres persones són com la calor: molt desagradables. Però, sens dubte, que no et dius a tu mateix que tenir calor és horrible, insuportable. És molest o fins i tot frustrant, però sabem que de tant en tant hem de passar per això, sobretot a l'estiu.
De la mateixa manera, les emocions negatives existeixen i de vegades les haurem d'experimentar. Per què no som tan indulgents amb els nostres propis estats emocionals? Les emocions, igual que la calor, un mal de cap o un gra al nas, no són més que estats fisiològics fastiguejats, però no tenen més transcendència que la de facilitar-nos informació sobre com som i ens donen l'oportunitat de buscar alternatives a aquelles conductes que fem quan alguna cosa ens produeix malestar, per la raó que sigui.
- La metàfora del jonc (a treballar en mediació i especialment amb pares i mares “dictatorials”)
La llegenda explica que en una ocasió un bell i fort roure es vanagloriava del seu poder i fortalesa i amb això es burlava del jonc que era el seu veí, dient “jo sóc gran i tinc poderoses branques”. Que n'ets de petit i insignificant! Al jonc no li molestaven aquestes paraules, però sí que li entristia la vanitat del roure.
Una nit, de manera inesperada, va arribar una tremenda tempesta, que va assotar amb forts vents tot el que va trobar al seu pas. El roure va oferir tota la resistència que va poder, intentant vèncer la tempesta amb tota la fortalesa que sabia posseïa. Mentres que el jonc, sàviament, es movia amb la direcció del vent, de manera flexible. L'endemà hi havia el roure destrossat, arrencat d'arrel i, per contra, el jonc havia sortit il·lès davant la sorpresa del roure que no entenia com sent tan feble, el veí havia sobreviscut a la tempesta.
Com el jonc, una actitud flexible davant de la vida ens permet afrontar les vicissituds que ens arriben, de manera que no ens trenquin. Per contra, la rigidesa psicològica, representada en aquesta metàfora pel roure, comporta patiment i malestar i és la base fonamental de la majoria dels problemes psicològics.
Especialment interessant és fer veure els pares i mares “dictatorials”, l'exigència i el valor que donen a la disciplina és excessiva, que igual que el jonc en l'educació dels seus fills han d'existir moments de flexibilitat i “horizontalitat”, que els portin a connectar de millor manera amb ells i propiciar un tracte cap a ells més just, descendint l'exigència i afavorint un aferrament més gran.
Amb aquest post pots reflexionar sobre la importància de mediar a través de la metàfora dins del nostre treball com a mediadors/es.
Si vols conèixer altres metàfores i com fer-les servir en el procés de mediació, no et demanis el bloc del nostre professor Javier Alés Sioli.
Molt interessant i una eina que pot facilitar, la mediació.
Crec que també farà que la situació d'estrès que hi pugui haver en aquesta mediació es rebaixi.
Gràcies per compartir. Sóc alumna del màster en mediació.