Efectivament, ho és, l'empatia és, la capacitat de posar-se al lloc d'una altra persona, de manera que es pugui comprendre com se sent en aquell moment o per què ha fet un comportament determinat.
És la identificació mental i afectiva d‟un subjecte amb l‟estat d‟ànim d‟un altre.
A l'empatia és comú que les persones entenguin les expressions de sentiments alienes, però això no implica que es produeixi un procés d'empatia. Perquè això passi cal identificar aquestes emocions alienes ia més percebre-les com a pròpies.
L'empatia és una actitud necessària per poder desenvolupar unes eficaces habilitats socials, ja que permet comprendre l'interlocutor i proporcionar-li el feedback adequat.
En l'àmbit sanitari l'empatia té una importància especial, ja que molts dels seus usuaris es troben en un estat de malestar o d'incertesa. Ser empàtics en aquests casos és fonamental perquè el procés de comunicació sigui efectiu.
Com puc tenir una comunicació eficaç?
La comunicació entre professionals de la salut i els pacients és una eina sanitària de primer ordre, ja que afecta directament l'eficiència de les intervencions dels professionals sanitaris. La comunicació efectiva:
- Millora la satisfacció de pacients i professionals.
- Millora l´adhesió al tractament.
- Disminueix l'angoixa i la depressió al pacient.
- Facilita la resolució de símptomes.
- Redueix el risc d'un esdeveniment advers.
- Redueix la sol·licitud de proves diagnòstiques.
- Redueix el nombre de reclamacions i queixes.
- Millora els resultats finals de salut.
Per poder contribuir a desenvolupar una comunicació eficaç, hauríem de tenir en compte el següent:
- Tenir clars els objectius de l‟acte comunicatiu: Establir i mantenir la relació amb el pacient, respondre a les seves emocions, obtenir i compartir la informació, explicar i planificar, prendre decisions i implementar-les.
- Treball en equip: Dissenyar una estratègia de treball en equip a l'hora d'informar el pacient i la família. Tots els professionals implicats han de participar activament aportant allò que és pertinent per aconseguir l'excel·lència en la relació terapèutica.
- Coneixements: Adquirir coneixements relacionats amb els elements que intervenen en el procés de comunicació. I aquests són:
- Elements cognitius: Són els pensaments que tenim mentre es fa el procés de comunicació.
- Elements fisiològics: Són les reaccions del nostre cos quan ens comuniquem.
- Conductes verbals: És el contingut dels que diem i tipus de llenguatge emprat.
- Conductes no verbals: Aquelles en què no intervé la paraula, com ara el somriure o la mirada.
- Conductes paraverbals: És la manera de dir les coses, inclòs el volum de la veu, la velocitat en parlar, l'entonació, etc.
4. Habilitats: Adquirir i emprar habilitats socials, com:
Assertivitat, especialment per destacar el més important del missatge.
Tècniques d´autocontrol per millorar la relaxació en contextos comunicatius difícils.
5. Escolta activa, prestar atenció no només al que es diu sinó també a com es diu, observant elements no verbals i paraverbals; demostrar interès pel que se'ns diu, fent moviments afirmatius de cap, utilitzant paraules afirmatives, parafrasejar, resumir i confirmar les afirmacions.
- Situacions de complexitat especial: S'han d'incorporar habilitats i elements comunicatius addicionals en les situacions d'especial complexitat com:
- Donar males notícies, afrontar l'agonia i la mort.
- Manejar emocions (estrès, temor, enuig, agressivitat)
- Comunicar-se amb persones amb característiques especials.
Reflexiona
Has sentit o pronunciat alguna vegada l'expressió “posa't a la pell” o “no m'agradaria estar a la seva pell”? Com t'has sentit quan ho has fet? Segurament vas imaginar estar al lloc d'una altra persona, com aquesta havia de sentir-se i la situació que l'envolta. Aquesta acció (fins i tot sense que possiblement ho sabéssiu) és un exercici d'empatia.
Coneix tots els detalls a l'Escola Internacional de Mediació.
