No tots els conflictes necessiten la mateixa resposta: triar bé el mètode comença per comprendre què està passant.
Quan el conflicte no hi cap en una sola casella
Dues persones poden discutir per una quantitat de diners i, no obstant, no estar discutint únicament per diners. Després de la reclamació potser hi haurà una promesa incomplerta, una pèrdua de confiança, una comunicació deteriorada o la necessitat de sentir-se escoltat. També pot passar el contrari: un desacord aparentment emocional encobreix una dificultat tècnica que requereix una valoració experta abans de negociar.
Aquesta realitat explica per què no hi ha un mètode universal per resoldre controvèrsies. Cada conflicte presenta una combinació singular de persones, relacions, fets, emocions, interessos, necessitats i qüestions jurídiques o tècniques. Aquest conjunt constitueix, metafòricament, el seu ADN. Identificar-ho permet entendre què manté el desacord i quina mena d'intervenció pot ajudar a transformar-lo.
Escollir un Mitjà Adequat de Solució de Controvèrsies —un MASC— no hauria de consistir a marcar una opció de manera automàtica. És una decisió estratègica que exigeix preguntar-se què necessita realment el cas: intercanviar propostes?, recuperar la comunicació?, obtenir una opinió tècnica?, rebre una proposta neutral?, preservar una relació?, formalitzar un compromís concret? La resposta pot conduir a una sola eina oa una combinació de diverses.
L'ADN del conflicte: què convé observar
Abans de parlar de procediments convé aturar-se al diagnòstic. Una lectura transversal del conflicte es pot organitzar al voltant de sis elements:
Les persones i la seua relació. No és igual un desacord puntual entre desconeguts que un conflicte entre familiars, socis, veïns o professionals obligats a continuar relacionant-se.
Les posicions. Són les peticions visibles: «vull que em pagui», «no acceptaré aquesta obra», «vull vendre l'empresa».
Els interessos i necessitats. Expliquen què hi ha darrere aquestes peticions: seguretat, reconeixement, estabilitat econòmica, autonomia, reparació o continuïtat de la relació.
Les emocions. La frustració, la por, la desconfiança o la sensació d?injustícia poden bloquejar fins i tot una proposta jurídicament raonable.
La dificultat jurídica o tècnica. Alguns desacords depenen d‟interpretar un contracte, valorar danys, determinar costos o comprendre informació especialitzada.
La voluntat i capacitat de dialogar. La negociació requereix bona fe, informació suficient i llibertat per decidir; sense aquestes condicions, el mètode pot ser inadequat o necessitar cauteles reforçades.
El diagnòstic no pretén etiquetar les parts ni endevinar-ne les intencions. La seva funció és localitzar el veritable punt de bloqueig i determinar quin entorn de conversa, suport professional o coneixement expert pot facilitar avenços.
Què són els MASC i què poden aportar
Els MASC són activitats negociadores mitjançant les quals les parts intenten assolir de bona fe una solució extrajudicial, per elles mateixes o amb la intervenció duna tercera persona neutral. La Llei Orgànica 1/2025 ha reforçat la seva presència al sistema de justícia civil, però el seu sentit no s'esgota a complir una exigència processal.
Ben utilitzats, aquests mitjans tornen a les persones capacitat de participació i decisió. Permet construir solucions més flexibles que una resposta binària d'estimació o desestimació, incorporar compromisos jurídics, econòmics, relacionals o tècnics i prevenir una escalada emocional. També poden produir acords parcials, aclarir els extrems realment controvertits o preparar un procés posterior més ben delimitat.
Que les parts negociïn no significa renunciar a la tutela judicial. Si no hi ha acord, o si l'assumpte exigeix una resposta jurisdiccional, l'accés al tribunal roman obert quan sigui procedent. El valor del MASC és oferir un espai previ o complementari per explorar si la controvèrsia admet una solució construïda pels qui la viuen.
Una caixa de ferramentes, no una carrera de mètodes
Negociació directa i negociació assistida
A la negociació directa, les parts intercanvien propostes sense la intervenció d'una tercera persona neutral. Pot ser suficient quan la comunicació és possible, els fets estan raonablement clars i hi ha marge per aproximar posicions. Un arrendador i una arrendatària, per exemple, podrien acordar un calendari de pagament i una data de revisió.
La negociació assistida incorpora el suport de professionals, especialment de l'advocacia, que orienten sobre drets, riscos i alternatives. És útil quan la qüestió jurídica té pes, les propostes s'han de formular amb precisió o hi ha una asimetria informativa que es pot equilibrar mitjançant assessorament.
Mediació
La mediació incorpora una persona neutral que facilita la comunicació i ajuda les parts a identificar interessos, reformular el problema i generar opcions. No imposa cap decisió ni substitueix lassessorament jurídic. La seva aportació diferencial apareix quan el conflicte no es resol simplement intercanviant xifres o arguments.
Pensem en dos germans enfrontats per una herència. La discussió es pot referir a l'adjudicació d'un immoble, però també a cures prestades, expectatives familiars i greuges antics. Una oferta econòmica aïllada potser no aconsegueixi aquestes capes. La mediació pot ordenar la conversa, separar qüestions i facilitar acords parcials o globals amb suport jurídic i, si cal, tècnic.
Conciliació
A la conciliació, la tercera persona escolta les parts i pot formular propostes de solució. Aquesta facultat és la diferència de la mediació, en què la persona mediadora facilita el procés sense proposar ni imposar el resultat. La conciliació pot ser adequada quan les parts necessiten una referència neutral que apropi posicions i el conflicte es troba prou definit.
Oferta vinculant confidencial
Consisteix en una proposta concreta que vincula qui la formula si l'altra part l'accepta dins les condicions aplicables. Pot ser especialment útil en reclamacions econòmiques o de responsabilitat civil quan una part està disposada a comprometre's amb una determinada solució. La seva eficàcia depèn que loferta sigui clara, informada i jurídicament adequada.
Opinió de persona experta independent
Quan l'obstacle principal és tècnic o jurídic, una opinió independent pot aclarir el terreny de negociació sense imposar-ne el resultat. En un conflicte per defectes constructius, per exemple, una valoració experta pot concretar causes, costos i alternatives. Després, les parts poden negociar directament o traslladar aquesta informació a una mediació.
Dret col·laboratiu i altres activitats negociadores
El dret col·laboratiu articula la cooperació de les parts i els seus professionals per buscar un acord sense litigi. Pot encaixar en controvèrsies empresarials, familiars o societàries on la continuïtat de la relació i l'assessorament especialitzat són essencials. Juntament amb aquestes modalitats, la legislació admet altres activitats negociadores que respectin les condicions legals, la bona fe, la identitat de l'objecte i l'acreditació adequada de l'intent quan sigui necessària.
La mediació davant del bloqueig: més enllà d'aconseguir un acord
La mediació cobra un valor especial quan les propostes es repeteixen sense avenç, la conversa s'ha convertit en una successió de retrets o cada part interpreta la situació des d'un marc incompatible. El treball mediador pot crear un espai per escoltar, reformular i distingir entre fets, interpretacions, interessos i necessitats.
El seu èxit no només s'ha de mesurar per la signatura d'un acord total. Recuperar un canal de comunicació, precisar els punts de discrepància, assolir acords parcials o preparar una altra via també són resultats valuosos. De vegades, comprendre per què una proposta no es pot acceptar permet reformular-la. En altres, la mediació revela que manca una opinió experta o que la conciliació pot oferir la referència concreta que les parts necessiten.
Aquesta mirada evita convertir la mediació en una promesa de consens obligatori. Ningú està obligat a romandre-hi ni a concloure un acord. La decisió final correspon a les parts i ha de ser lliure, informada i conforme a dret.
Combinar mètodes: dissenyar un itinerari
Els mètodes no són compartiments estancs. Una controvèrsia tècnica pot començar amb una opinió experta, continuar en mediació i culminar amb una oferta concreta. Una negociació assistida pot revelar un bloqueig relacional que aconselli introduir-hi mediació. Una mediació pot permetre que les parts delimitin assumptes i sol·licitar després una proposta conciliadora sobre un punt específic.
Imaginem un conflicte societari entre dues persones fundadores. Primer cal revisar els comptes i valorar participacions amb suport expert. Després han de decidir si volen continuar juntes, reorganitzar funcions o pactar una sortida. La mediació pot ordenar interessos i preservar la comunicació; l'advocacia pot traduir les decisions a termes jurídics; i una oferta vinculant pot tancar loperació. La solució no depèn de trobar el millor MASC en abstracte, sinó de dissenyar la seqüència adequada.
Una brúixola pràctica per triar
L'elecció es pot orientar mitjançant algunes preguntes senzilles:
- Hi ha una relació que convé preservar o restablir?
- La comunicació és possible o està bloquejada?
- El principal problema és jurídic, tècnic, econòmic, relacional o una combinació?
- Les parts necessiten generar les pròpies opcions o rebre una proposta neutral?
- Disposeu d'informació suficient i assessorament per decidir?
- Hi ha desequilibris, riscos o circumstàncies que comprometin la llibertat de consentiment?
Així, un conflicte veïnal amb deteriorament de la convivència es pot beneficiar de la mediació; una discrepància contractual complexa, de negociació assistida; un defecte constructiu, dopinió experta combinada amb mediació; i una reclamació econòmica definida, de negociació o oferta vinculant. Són orientacions, no automatismes: el mateix tipus jurídic de conflicte pot requerir respostes diferents segons el seu ADN.
El requisit de procedibilitat: porta dentrada, no finalitat
Des del 3 d'abril del 2025, la Llei orgànica 1/2025 estableix, amb caràcter general, la necessitat d'acudir prèviament a un mitjà adequat de solució de controvèrsies per a l'admissió de demandes a l'ordre civil, dins el seu àmbit d'aplicació. Hi ha d'haver identitat entre l'objecte de la negociació i el del futur litigi, encara que les pretensions judicials puguin variar.
La regla no és absoluta. La mateixa llei contempla matèries i procediments exclosos, entre ells determinats supòsits relacionats amb drets fonamentals, protecció de menors, mesures judicials de suport, filiació, tutela possessòria urgent, jurisdicció voluntària, mesures cautelars i execució. Per això, abans d'afirmar que un MASC és obligatori s'ha de revisar el cas concret i rebre, quan escaigui, assessorament jurídic.
El risc seria reduir la negociació a obtenir un document per acompanyar la demanda. Complir correctament l'exigència processal és important però la seva finalitat transformadora apareix quan l'intent és real, informat i adequat al conflicte. L'activitat negociadora no hauria de ser una avantsala burocràtica del litigi, sinó una oportunitat per comprendre el problema i valorar si hi ha una sortida més útil.
Límits i cauteles: no tot conflicte és mediable
La llibertat per negociar exigeix condicions mínimes de seguretat, equilibri i consentiment. Quan hi ha violència, risc, intimidació, greu desigualtat, manca de capacitat real per decidir o matèries indisponibles, no es pot aplicar un mètode de forma rutinària. Cal valorar exclusions legals, mesures de protecció i suports especialitzats.
La confidencialitat tampoc no converteix l'espai negociador en un àmbit sense garanties. L‟acord ha de ser lliure, informat, lícit i respectuós amb l‟ordre públic. La persona mediadora o conciliadora no substitueix l'advocacia ni els professionals tècnics quan la seva intervenció és necessària. La qualitat del procés depèn tant de triar el mètode com dassegurar que les parts comprenen el seu abast i poden participar en condicions adequades.
Comprendre per avançar
Gestionar un conflicte no vol dir negar la seva dimensió jurídica ni evitar sempre el tribunal. Significa ampliar la mirada. De vegades serà suficient parlar directament; altres caldrà negociar amb assistència professional, rebre una valoració experta, acudir a conciliació o obrir un procés de mediació. També hi haurà casos en què la tutela judicial sigui la via necessària.
La pregunta decisiva no és quin mètode està de moda ni quin permet completar abans un requisit. La pregunta és què necessita aquest conflicte, entre aquestes persones i en aquest moment. Comprendre el vostre ADN permet abandonar respostes automàtiques i dissenyar una intervenció proporcionada, segura i útil.
Comprendre per avançar: la solució la tries tu.
No tots els conflictes es resolen de la mateixa manera. La seva dimensió jurídica és important, però també ho són les relacions, les emocions, els interessos i les necessitats que els sostenen. En aquest article explorem com triar i combinar negociació, mediació, conciliació, opinió experta i altres MASCs per construir respostes realment adequades. Comprendre l‟ADN del conflicte és el primer pas per avançar.
Mar Fernández Cuesta. .- Professora Associada EIM .- LAJ Adjunta Suport al Secretari de Govern del TSJ de Andalusia.
Per continuar aprofundint, pots consultar el nostre article sobre els MASC i la nova Llei de Justícia i accedir al text oficial de la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, on es regula el nou marc aplicable als mitjans adequats de solució de controvèrsies.
controvèrsies.
