Fa no tant, es va commemorar als centres educatius la no-violència i la pau, la solidaritat, la concòrdia, el respecte als Drets Humans, on es comprometen com a defensors de la pau i entesa entre persones de diferent procedència i maneres de pensar.
Si analitzem els centres educatius, ens trobem amb un microsistema que reprodueix els problemes i les realitats socials de l'entorn en què s'emmarquen. És el mateix alumnat el que planteja tenir conflictes amb els seus companys/es als quals no sempre sap donar-los solució, tot i voler fer-ho. Insults, malentesos o agressions físiques són petits enfrontaments que es donen a les aules, passadissos o patis dels centres educatius. Voler que aquests desapareguin és inútil, ja que el conflicte és inherent a la persona, per la qual cosa sempre ens trobarem amb situacions en què les diferents postures dels implicats necessitaran l'ajuda d'algú preparat per guiar-los en la recerca de la solució del problema.
La mediació ofereix als centres educatius una eina més a la qual poder acudir per resoldre els problemes que sorgeixin a la comunitat educativa. Principalment amb l'alumnat, però també obrint la porta a professorat i pares i mares que es vulguin apuntar a aquesta aventura. El diàleg, l'assertivitat, la solidaritat o l'empatia són paraules que comencen a agafar sentit en aquell alumnat que vol formar part de l'equip de mediadors escolars, fins al punt de transmetre'l i encomanar-lo als companys.
El conflicte forma part de les persones, però també que som capaços de donar-li resposta d'una manera pacífica i dialogada. Ara bé, com aprenem a fer-ho? Potser és un do innat en la persona?
Evidentment la resposta és que no, no sempre trobem la forma de donar una resposta pacífica als conflictes que ens esdevenen doncs, en entrar en joc les emocions podem deixar-nos portar per sentiments que, si no estan ben canalitzats, donaran lloc a respostes agressives, violentes, evasives, i, en definitiva, poc o gens adequades per enfrontar-nos al conflicte com una oportunitat de creixement.
A l'escola s'entaulen relacions amb els iguals, però també amb figures d'autoritat com són les mestres, professors i pares i mares d'altres alumnes de l'escola. És en l'àmbit educatiu on es viuen i es reforcen els valors que aprenem a la família. Reproduïm tot allò que se'ns ha ensenyat fins aquell moment, però també tenim la capacitat de seguir aprenent.
Per aquest motiu, l'escola és un agent socialitzador que se'ns presenta com un microsistema que reflecteix la societat on vivim, encara que d'una manera més controlada i segura. És el nostre camp d'entrenament social, on aprenem que la vida és també relació i que no sempre ens trobarem amb relacions pacífiques. En l'àmbit educatiu, l'alumnat ha d'aprendre a gestionar els seus conflictes, i és tasca de la comunitat educativa ensenyar els infants a fer-ho de la millor manera possible. D'aquest aprenentatge se'n derivarà, en gran part, com actuaran els que en uns anys seran adults de ple dret a la societat.
L'aula o el pati d'una escola són escenaris on s'aprèn tot això i on es poden forjar membres d'una societat que facin servir el diàleg com a eina per gestionar conflictes, deixant de banda la coacció, les amenaces o les agressions
D'altra banda, a mesura que l'alumnat va creixent i entrant a l'adolescència, també se solen donar diferències entre professors/es i alumnes que no sempre es resolen de manera satisfactòria per a ambdues parts. De vegades són els pares i mares els que intervenen en els conflictes que es donen al centre, arribant a enfrontar-los amb els/les professors/es o amb altres pares i mares. Per aquest motiu, es fa essencial l‟existència d‟un espai de comunicació on les parts implicades siguin capaces, a través del diàleg, d‟exposar quin és el problema i poder trobar una solució que satisfaci a tots els implicats.
Atès que aquestes habilitats de comunicació no són innates, cal crear un grup de mediadors escolars, que puguin ajudar les parts a seure, parlar i gestionar els seus conflictes d'una manera adequada.
La infància i l'adolescència és un tema que, malauradament, darrerament ocupa moltes portades i notícies i, no sempre feliços…
Treballem des de la base perquè els nostres menors desenvolupin totes les seves competències i habilitats amb la seguretat que els seus drets seran respectats i amb la ferma convicció que hem avançat, però encara ens queda molta feina per fer…i aquest és el camí.
