Si hi ha un col·lectiu de persones que es trobi en situació de vulnerabilitat especial són els nens, nenes i adolescents que han arribat sols a Espanya, procedents d'altres països.
És un fenomen difícil de quantificar, segons les dades publicades pel Defensor del Poble i la Comissària General d'Estrangeria i fronteres, a Espanya hi ha més de 9.000 menors estrangers no acompanyats comptabilitzats.
Tot i això, no hi ha xifres exactes a causa de la dificultat de registrar tots els tipus que arriben al nostre país per les diferents vies possibles.
Què significa el terme MENA?
'Menas' és l'acrònim per a menors estrangers no acompanyats, aquelles persones menors de 18 anys que han arribat al nostre país sense la companyia de cap adult que se'n pugui fer responsable.
La generalització de l'ús d'aquest terme ('MENA') ha derivat en la deshumanització i la criminalització d'un col·lectiu en situació d'extrema vulnerabilitat.
La realitat és que són nens, nenes i adolescents que estan sols i exposats a un greu risc d'exclusió i de desemparament.
D'on provenen els menors estrangers que arriben a Espanya?
A Espanya, la majoria dels nens i nenes migrants que es troben sense acompanyament adult procedeixen els països del Magrib i, en particular, del Marroc i Algèria.
Tot i això, també són presents al nostre país menors no acompanyats que han arribat procedents de l'Àfrica Subsahariana, Europa de l'Est i l'Orient Mitjà.
Per què vénen aquests menors estrangers a Espanya?
L'arribada de nens sols al nostre país va començar a finals dels 90 i ha estat un fenomen que ha anat augmentant els darrers anys.
Entre els motius que porten aquests nens i nenes a sortir dels països d'origen hi ha la pobresa i la manca de futur i expectatives; situacions de desestructuració familiar i desprotecció institucional; catàstrofes naturals; la guerra, la persecució, la violència i les situacions de violació generalitzada dels drets humans.
Quins drets tenen els menors estrangers a Espanya?
D'acord amb la legislació nacional i internacional, un MENA té dret a la protecció de l'Estat espanyol en les mateixes condicions que els menors espanyols, amb independència del lloc del seu naixement, i per tant les administracions públiques tenen obligació de vetllar pel benestar.
És imprescindible augmentar la quantitat i qualitat dels recursos destinats a aquests sistemes de protecció, sobretot als llocs i comunitats autònomes on més es concentren. També cal apostar per acollir-los en famílies i persones que facin que aquests menors es puguin desenvolupar amb les condicions físiques i emocionals adequades.
A la pràctica, s'està donant la situació que hi ha nens no acompanyats vivint temporalment o permanentment al carrer. Les autoritats que tenen la tutela han de mantenir una actitud positiva i dotar dels mitjans necessaris per a la integració d'aquests menors d'edat i en garanteixin la protecció.
Forma part del món de la intervenció amb menors al nostre Postgrau en Intervenció amb Menors
