Segons el Consell General del Poder Judicial, el nombre de dissolucions matrimonials va augmentar el primer quadrimestre del 2017 un 4,8% respecte a la mateixa etapa de l'any anterior. Amb motiu de la celebració del Dia Internacional del nen el 20 de novembre passat i l'augment de separacions i divorcis a Espanya, sembla interessant plantejar-se l'important paper dels menors en aquestes situacions, en què es poden veure greument perjudicats pels problemes dels seus progenitors.
A la mediació familiar, els fills menors tenen un paper principal ja que, durant aquests processos, els mediadors se centren a vigilar i cuidar el benestar dels més petits, vetllant per ells i fent que els progenitors els tinguin presents en el moment d'arribar a un conveni.
Tot i que cada nen pot assimilar la situació de manera diferent, aquestes ruptures poden causar en els fills i filles efectes negatius, com ara la sensació de culpabilitat, irritació, preocupació o por al rebuig. Si els pares no focalitzen correctament el conflicte matrimonial, abstenint-se dels seus propis sentiments i la seva posició, poden arribar a provocar sentiments negatius quant a la situació familiar del menor com la por de perdre el contacte amb algun dels cònjuges, solitud o pena per imaginar-se algun dels integrants de la parella fora de casa, per la qual cosa la comunicació en aquests casos és fonamental.
És aquí on rau la importància de la mediació familiar, basada en el diàleg i la cooperació, perquè el matrimoni sigui conscient que els més perjudicats en la separació, el divorci o la realització d'acords són els fills. Des de la mediació familiar es promou la conveniència de conservar una bona relació parental, més enllà de la relació de parella, sempre basant-se en la comunicació i la cessió d'eines per fer front a problemes futurs.
Pel que fa a la inclusió del menor en aquestes pràctiques, trobem postures de mediadors favorables i en contra.
Hi ha aquells professionals del sector que defensen el plantejament de la presència del nen en la mediació, podent ser beneficiós per a ells conèixer les raons dels seus progenitors i els acords a què s'arriben, influint que els pares en el compliment d'aquests, afavorint també la presència dels fills, el diàleg entre aquests. D'altra banda, es brinda l'oportunitat al nen d'expressar els seus desitjos i opinions, fomentant que se'l tingui en compte.
De la mateixa manera, hi ha mediadors que opinen el contrari: l'absència del menor en els processos de mediació. La seva presència els pot resultar estressant en ser conscients del futur de la seva relació familiar, conèixer l'opinió del nen si és menor de 3 anys resultaria incoherent o algun dels progenitors podria estar manipulant-lo, entre altres motius.
D'una manera o altra, els menors sempre són presents en aquests processos, ja que la major part d'assumptes s'hi refereixen. De fet, hi ha casos de mediadors que insereixen fotografies dels nens per tenir-los de forma present en les decisions.
Tot i això, els petits en aquests casos no són escoltats. El que promou la mediació és la responsabilitat dels pares de comunicar-los la situació i d'escoltar els suggeriments i les necessitats dels seus fills, cosa que afavorirà el desenvolupament dels menors, evitant el sentiment de por i malestar que els pot produir la ruptura dels seus fills. progenitors.
I és que, tal com afirma Margarita García Tomé, la mediació familiar és una metodologia de treball pròpia, que facilita vies de comunicació constructiva per prevenir i gestionar de manera positiva els conflictes o tensions familiars que ajudaran els membres de la família en conflicte que dialoguin i cooperin perquè trobin per ells mateixos, la millor manera de solucionar de manera satisfactòria i duradora en el temps, el problema que els afecta.
