William Shakespeare l'any 1596 va escriure la comèdia, El Mercader de Venècia, en la qual s'explicava la història d'un comerciant que para fer front als seus deutes se veu a l'obligació de sol·licitar 3000 ducats a un prestador, Shylock, qui va posar com a única condició que busqués un avalista el qual, garantís la devolució del prestat.
Aquesta garantia consistia que per al supòsit que deutor principal i avalador no complissin amb el pagament del deute contret en el termini de 3 mesos, el fiador hauria de lliurar una lliura de la seva pròpia carn.
Transcorregut el temps assenyalat sense que el deutor principal i l'avalador complissin amb allò estipulat, el prestador, acudeix al Gran Duc de Venècia, l'autoritat aleshores de la ciutat, perquè s'executi el contracte íntegrament i tot i que aquest demana clemència, el creditor tan sols està disposat a acceptar altres propostes alternatives al contracte encara més costoses per els deutors.
Llei de segona oportunitat
Després d'aquesta breu exposició de la comèdia i tenint en compte l'actuació de l'Estat, hem de saber quina és la posició de l'Estat Democràtic de Dret actual, és a dir, ens hem de fer la pregunta següent: És l'Estat un instrument per garantir el pagament dels deutes? o sí al contrari És el legislador qui ha de crear mecanismes que atenuïn els efectes del pagament i fins i tot condonin en tot o en part els deutes existents?
Doncs bé, en una primera puntualització, hem d'afirmar que perquè els ciutadans estiguin emparats per l'Estat, el legislador dels nostres temps, crea la Llei de segona oportunitat, Llei 25/2015, del 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d'ordre social, amb què es cobreix la necessitat que “des de temps ha” es reivindicava i que la seva principal finalitat és precisament la creació d'una legislació que protegeixi les persones físiques, i pal·liar de manera efectiva les conseqüències de la crisi econòmica en milers de famílies espanyoles.
Aquesta reivindicació va tenir ressò al sector judicial, qui sempre va posar èmfasi en la necessitat d'aquestes eines i de les que mancava el nostre país, i per contra disposaven des de feia anys els nostres germans europeus, sent aquests instruments jurídics els que permetien la protecció de les persones físiques que es trobaven en situació d'insolvència o d'escàs poder adquisitiu, disminuint així els seus deutes o almenys intentar que les mesures que s'adoptessin fossin les menys costoses possible.
Aquest sistema es pot considerar una mica tortuós perquè inicialment s'exigeix un intent d'acord extrajudicial i per al supòsit en què aquest fracàs obliga el deutor a iniciar un procediment judicial en què veurà liquidat tot el patrimoni.
La seva justificació, o el que és el mateix, el motiu de la seva existència és la necessitat de evitar que el benefici de segona oportunitat pugui utilitzar-se de manera fraudulent, i així ho refereix l'exposició de motius de la Llei, quan recull que aquests mecanismes de segona oportunitat estableixen els controls i les garanties necessaris per evitar insolvències estratègiques o facilitar dacions en pagament selectives.
De què tracta aquesta Llei?
Realment aquesta llei tracta, d'una banda, de permetre que aquell que ho ha perdut tot per haver liquidat la totalitat del seu patrimoni a benefici dels seus creditors, es pugui veure alliberat de la major part dels deutes pendents després de la referida liquidació i d'altra banda, de quantificar la millora de fortuna que, eventualment, permetrà revocar aquest benefici per les raons de justícia cap als creditors, aconseguint així l'equilibri i la justícia necessària que ha d'inspirar qualsevol norma jurídica.
Per això, en el preàmbul del nou text refós de la Llei Concursal, en el seu preàmbul ens recorda que Espanya té pendent algunes qüestions molt importants i necessàries igualment, com és la transposició de la Directiva (UE) 2019/1023, la finalitat de la qual és establir mecanismes d'alerta davant del risc d'insolvència, o regular amb més coherència els processos de reestructuració preventiva dels deutes, així com simplificar el dret concursal, augmentar l'eficiència, alleugerir costos i ampliar el benefici d'alliberament de deutes i s'estableixen fórmules d'exoneració o remissió de pagaments en supòsits excepcionals , com ara l'acord extrajudicial de pagament.
Així mateix, també preveu aquesta llei, quan a la seva disposició transitòria única recull que el contingut dels articles 91 a 93, ambdós inclosos, d'aquest text refós, corresponen als articles 34 bis a 34 quater de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, que van ser introduïts per Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d'ordre social, i les quals entraran en vigor quan s'aprove el desplegament reglamentari.
És per això, que es pot considerar que aquesta Llei de segona oportunitat juntament amb el dret concursal siguin unes eines fonamentals per a la conservació del teixit empresarial i l'ocupació i gràcies a tots dos mecanismes, s'hagin pogut adoptar mesures urgents en el context de la crisi sanitària del COVID.
Potser amb aquesta obra s'obre un escenari on s'observa conflicte existent entre la justícia legal i la consciència moral, sent així la Llei de segona oportunitat un recurs legal al qual acudeixen les persones físiques, tant particulars com autònoms, que no puguin pagar els deutes contrets i lògicament evitar que puguin produir-se circumstàncies semblants a les teatralitzades.
