Quan ens apropem al concepte de Justícia Restaurativa és per entendre què és i quina és la seva finalitat, per això per això en un primer moment podem afirmar que es tracta d'un procés en què la víctima i l'ofensor, o altres possibles intervinents (per exemple, fiscalia, advocats, membres de la comunitat), que es vegin afectat per un delicte, participin en conjunt o per separat i per descomptat d'una manera activa a la resolució dels assumptes derivats del delicte, amb lajuda dun mediador.
Amb el Màster en Mediació i Gestió de conflictes disciplinars et formaràs en aquest àmbit tan demandat actualment, on adquiriràs coneixements com els que s'expliquen en aquest post i podràs exercir de mediador a tot el territori espanyol.
Justícia Restaurativa i mediació
A la Justícia Restaurativa i de la mà de la mediació, com a eina, s'intenta trobar solucions que impulsin els qui estan implicats en una infracció penal o en la comissió d'algun il·lícit penal a escoltar en comptes d'usar la força, dialogar en comptes d'enfrontar-se, o el que és el mateix, se li està donant l'oportunitat que aquestes persones ja siguin, infractores o víctimes, prenguin consciència de la situació i actuïn sempre a favor del benestar comú.
Aquestes solucions, és a dir, aquestes mesures a través de les quals es pretén donar fi a l'acte punitiu vénen donades entre d'altres, per fer treballs en benefici a la Comunitat, així com els tallers de Diàlegs Restauratius.
Concretament a través d'aquests programes, s'adquireix un aprenentatge per a la resolució pacífica de conflictes que puguin presentar-se tant a la seva vida quotidiana, com de cara a la seva futura reinserció social.
Quan parlo d'aquests tallers, estic fent referència a la possibilitat que, mitjançant aquests, les persones, a més a més responsabilitzin i reparin el dany ocasionat, perquè el que es pretén fonamentalment és cercar solucions que fomentin la compensació i no represàlies. D'aquesta manera, des de la Justícia Restaurativa s'anima els infractors que puguin restaurar el dany causat amb el seu comportament.
Principis i mesures
Per això, hi ha una sèrie de principis i de mesures que a continuació passo a detallar.
Respecte dels principis ens trobem amb:
- La responsabilització, el primer i principal perquè sense responsabilitat, és a dir, assumpció del seu comportament no hi ha restauració.
- La intervenció judicial mínima, i així evitar els atacs més greus adreçats als béns jurídics
- La individualització de les intervencions, és a dir, tractant cadascú com cadascú, per si mateix, individualitzant el problema
- La diversificació de les diferents intervencions educatives especialment amb menors infractors.
Amb relació a les mesures que es duen a terme són les següents:
- Estimular el diàleg
- Ajudar a posar-se al lloc de l'altre
- Conrear actituds empàtiques
- Tenir cura dels processos de responsabilització personal
- Evitar la freqüent confusió entre la responsabilitat ètica
- Permetre que els protagonistes puguin veure reafirmada la seva presència en el marc de la intervenció institucional davant del conflicte.
D'aquesta manera es pot veure la necessitat de l'aplicació d'aquest tipus de justícia, així com la importància de la mediació en aquest àmbit, doncs amb ella, s'humanitza el dret penal i com diu algun teòric amb la mediació es tracta de posar rostre i biografia a la burocràcia despersonalitzada del procés penal.
Així mateix, cal destacar, com hem esmentat anteriorment, el diàleg com a eina d'un caràcter singular i funcional tant per a la prevenció com per a la resolució del conflicte, afirmant sens dubte que la resolució és realment sanadora.
La confrontació no ajuda, només perjudica més les persones que s'han vist immersa en aquest tipus de situacions.
Què es pretén amb el diàleg?
Podem preguntar-nos Què es pretén amb el diàleg? Doncs fonamentalment que l'infractor es responsabilitzi del fet delictiu i del perjudici causat, cosa que implica el reconeixement voluntari de l'autoria, convertint-se aquest moment en el punt de partida per a la resolució eficaç del conflicte, és a dir, cal que el victimari tingui la fortalesa i sobretot la consciència de reconèixer i acceptar que la seva acció ha provocat una lesió o dany que ha de ser reparat.
Per això, també puc afegir que la mediació en l'àmbit de la Justícia Restaurativa també té una altra finalitat i és crear un espai de comunicació entre els intervinents on es puguin satisfer els seus interessos. I com s'aconsegueix?, En aquest moment fem ús del diàleg com a eina en aquest espai de comunicació entre les parts, és a dir, entre les que ha sorgit el conflicte i el qual s'ha de resoldre.
Si la Justícia retributiva posa el seu èmfasi a la funció social del Dret Penal, de manera que es respon la violència amb més violència, o bé amenaçant l'infractor amb una condemna d'una pena de privació de llibertat, en règim carcerari, però, la Justícia Restaurativa advoca, per accentuar la prevenció dels delictes, així com la pacificació dels conflictes sorgits.
Finalment podem concloure que cada dia és més gran la presència de la justícia restaurativa i que aquesta més enllà dels mecanismes que la integren: mediació, conciliació, conferències grupals i cercles sentenciadors, pretén la superació del paradigma de la justícia punitiva, marginant la confrontació i donant prioritat al diàleg.
