Blog Ser Mediador

Equipo profesional de la Administración de Justicia coordinándose en un Tribunal de Instancia"

Del «meu jutjat» al «nostre tribunal»: la mediació com a eina de transformació organitzativa 

Mediació intraorganitzacional, gestió del canvi i cultura d'equip als Tribunals d'Instància La implantació dels Tribunals d'Instància representa una de les transformacions organitzatives més rellevants de l'Administració de Justícia les darreres dècades. No estem davant d'un simple canvi de denominació ni davant d'una operació limitada a redistribuir seus, agendes o llocs de treball. La reforma introdueix una manera diferent d'entendre l'organització judicial: s'abandona progressivament el funcionament basat en unitats relativament autònomes i avança cap a una estructura integrada, transversal i funcionalment interdependent. Aquest trànsit obliga a mirar la Justícia no només com un conjunt dòrgans amb competències definides, sinó com un autèntic ecosistema de relacions professionals. Jutges, magistrats, lletrats de l'Administració de Justícia, cossos generals, serveis comuns, seccions especialitzades, professionals externs i ciutadania interactuen ara dins un marc de coordinació molt més intens. Com més gran és la interdependència, més gran és també la necessitat d'ordenar els canals de relació, clarificar funcions, prevenir disfuncions i gestionar els conflictes interns abans que es converteixin en problemes estructurals. En aquest context, la mediació intraorganitzacional apareix com una eina especialment útil per acompanyar el canvi. No pretén substituir competències jurisdiccionals, governatives o processals, ni crear espais informals sense garanties. La seva funció és tècnica i organitzativa: escoltar, ordenar, facilitar, clarificar i ajudar a construir solucions operatives en aquells conflictes que neixen dins de la pròpia organització judicial. 1. El Tribunal d'Instància canvia l'estructura i les relacions El model tradicional de jutjat unipersonal va afavorir durant anys una cultura de funcionament autònom. Cada òrgan desenvolupava els seus propis criteris d'organització, els models de tramitació, els usos de … Llegir més

mediacion

Responsabilitat col·lectiva a la Mediació

Què estem deixant de fer tots? Cap a una veritable coresponsabilitat en la mediació. Hi ha paraules que repetim com a mantres —interès superior del menor, protecció, coordinació, parentalitat responsable— però que, a la pràctica, es converteixen en decorat institucional. Sona bé. Queda bé. Però no canvia res. La veritat incòmoda és aquesta: quan un menor queda atrapat en un conflicte d?alta intensitat, no falla una persona. Falla un sistema sencer. L'esport nacional és passar-se la pilota. En els casos difícils, cada professional té un refugi perfecte: “Això correspon al jutjat.” “Això és cosa de serveis socials.” “Això ho decidirà el psicòleg/òloga.” "Això ho resoldrà la mediació. "Això ho arreglaran els advocats/des." I mentre tots es protegeixen, el menor queda desprotegit. Llegir més

"mediación intrajudicial contencioso-administrativo entre Administración Pública y ciudadano"

Mediació Intrajudicial a l'Ordre Contenciós Administratiu: Com Enfortir la Relació entre l'Administració i la Ciutadania

La mediació intrajudicial en l'ordre contenciós administratiu és una de les eines més prometedores per transformar la manera com l'Administració pública es relaciona amb la ciutadania. Tradicionalment, aquesta jurisdicció s'ha concebut com a espai natural per resoldre els conflictes entre les dues parts, però la creixent complexitat de … Llegir més

Verano EIM Mediación

Estiu: l'estació perfecta per resoldre conflictes 

Mediació a l'estiu L'estiu té una cosa especial. Els dies són més llargs, les agendes es relaxen, les presses disminueixen i, per fi, trobem temps per asseure'ns a conversar sense mirar constantment el rellotge. Curiosament, moltes de les condicions que busquem durant les vacances són exactament les mateixes que necessita… Llegir més

Creatividad en la mediación

Carta d'un mediador 

Per què la creativitat a la mediació marca la diferència? Estimats mitjans, Permeteu-me que us reveli un petit secret professional. Quan les persones arriben a una mediació solen pensar que vénen a resoldre un problema. I és cert. Però el que pocs imaginen és que, a més a més, vénen a crear. Sí, … Llegir més

oferta vinculante confidencial

Més enllà de l'oferta

Per què la mediació continua sent el veritable camí de l'acord Per Mar Fernández La Llei Orgànica 1/2025 ha col·locat els mitjans adequats de solució de controvèrsies al centre de la fase prèvia al procés civil i mercantil. Entre aquests, l'oferta vinculant confidencial ha esdevingut una eina molt utilitzada per la seva rapidesa i senzillesa. Però una pregunta és inevitable: complir el requisit de procedibilitat equival sempre a negociar de debò? 1.L'oferta vinculant confidencial: una eina útil, però d'abast limitat L'oferta vinculant confidencial, regulada a l'article 17 del Títol II de la Llei Orgànica 1/2025, permet que una persona formuli a una altra una proposta tancada per solucionar una controvèrsia. Si la part destinatària ho accepta expressament, l'oferta desplega efectes vinculants. Si la rebutja o no ho accepta en el termini previst, la part oferent pot acudir al tribunal, entenent complert el requisit de procedibilitat. Des d´una perspectiva pràctica, el seu atractiu és evident: és ràpida, documentable, confidencial i permet deixar constància de l´intent previ de solució extrajudicial. Per molts operadors jurídics, especialment en assumptes de contingut econòmic, pot semblar el camí més directe per superar la fase preprocessal sense obrir un procés de diàleg més ampli. Ara bé, la seva principal fortalesa també és la seva gran limitació: l'oferta vinculant funciona sobre una estructura rígida. Una part ofereix; l'altra accepta o rebutja. L?espai intermedi, que és precisament on sol aparèixer la veritable negociació, queda molt reduït. ⚠️ Atenció pràctica L'oferta vinculant confidencial pot ser un MASC idoni quan el conflicte està molt delimitat, la posició econòmica és clara i les parts només necessiten una proposta final. Però no … Llegir més

mediación y reclamación de deudas

Mediació i reclamació de deutes: quan cobrar també és tenir cura de la relació   

Per Juan Diego Mata A l'imaginari col·lectiu, la reclamació de deutes sol associar-se a cartes formals, burofaxes i, en última instància, a procediments judicials que converteixen una relació comercial en un camp de batalla. No obstant això, resulta paradoxal que moltes empreses oblidin, precisament en aquell moment crític, els mateixos… Llegir més

automatización de los MASC

Automatització, seguretat jurídica i mediació: el nou paradigma dels MASC a les reclamacions massives    

Per Juan Diego Mata L'entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2025 ha suposat un canvi de paradigma en la gestió de conflictes civils i mercantils. L'exigència d'acudir a un Mitjà Adequat de Solució de Controvèrsies (MASC) amb caràcter previ a la interposició de determinades demandes obliga … Llegir més