Per què la mediació continua sent el veritable camí de l'acord Per Mar Fernández La Llei Orgànica 1/2025 ha col·locat els mitjans adequats de solució de controvèrsies al centre de la fase prèvia al procés civil i mercantil. Entre aquests, l'oferta vinculant confidencial ha esdevingut una eina molt utilitzada per la seva rapidesa i senzillesa. Però una pregunta és inevitable: complir el requisit de procedibilitat equival sempre a negociar de debò? 1.L'oferta vinculant confidencial: una eina útil, però d'abast limitat L'oferta vinculant confidencial, regulada a l'article 17 del Títol II de la Llei Orgànica 1/2025, permet que una persona formuli a una altra una proposta tancada per solucionar una controvèrsia. Si la part destinatària ho accepta expressament, l'oferta desplega efectes vinculants. Si la rebutja o no ho accepta en el termini previst, la part oferent pot acudir al tribunal, entenent complert el requisit de procedibilitat. Des d´una perspectiva pràctica, el seu atractiu és evident: és ràpida, documentable, confidencial i permet deixar constància de l´intent previ de solució extrajudicial. Per molts operadors jurídics, especialment en assumptes de contingut econòmic, pot semblar el camí més directe per superar la fase preprocessal sense obrir un procés de diàleg més ampli. Ara bé, la seva principal fortalesa també és la seva gran limitació: l'oferta vinculant funciona sobre una estructura rígida. Una part ofereix; l'altra accepta o rebutja. L?espai intermedi, que és precisament on sol aparèixer la veritable negociació, queda molt reduït. ⚠️ Atenció pràctica L'oferta vinculant confidencial pot ser un MASC idoni quan el conflicte està molt delimitat, la posició econòmica és clara i les parts només necessiten una proposta final. Però no … Llegir més