L'escola hauria de ser sempre un espai on els nens i nenes se sentin segurs. Tot i això, no sempre és així. Per a molts, l'escola s'ha convertit en la font d'un tipus de violència de què són víctimes i que exerceixen els seus companys, es tracta de l'assetjament escolar o bullying.
El bullying es defineix com una sèrie d'amenaces hostils, físiques o verbals que es repeteixen, angoixant la víctima i establint un desequilibri de poder entre ella i el seu assetjador.
Segons UNICEF, aquesta situació produeix una sèrie de conseqüències negatives en els nens, com ara la depressió, ansietat, pensaments suïcides o el descontentament amb la vida.
Ser assetjat pels companys també s'ha relacionat amb el risc de patir desordres alimentaris i la dificultat per relacionar-se, patir solitud i estar aïllat socialment. A més, els estudiants assetjats són més proclius a tenir dificultats acadèmiques, entre les quals s'inclou el baix rendiment escolar o la manca d'atenció i d'assistència, entre d'altres.
Els efectes socials, emocionals i psicològics produïts per conseqüència de l'assetjament poden ser greus i durar des de la infantesa fins a l'edat adulta.
El bullying és un problema global. Diversos estudis de prevalença d'aquest fenomen confirmen que existeix a qualsevol nivell i forma a tots els països.
Què podem fer els professionals per posar fre a aquestes situacions?
El primer pas per atacar el bullying és saber què és. Per tant, és imprescindible tenir informació sobre què és el bullying, quins protocols d'actuació hi ha i què és a la mà a l'hora de prevenir-lo.
El segon pas és sensibilitzar els menors sobre què és i què no és el bullying. Establir normes i conseqüències per a aquesta situació. Cal posar èmfasi en la funció que fan els espectadors, ja que són ells els qui amb la seva passivitat o complicitat fan que es mantingui la situació. No cal dubtar de parlar obertament del bullying amb els menors.
Finalment, els professionals han d'estar atents per poder detectar possibles casos de bullying. Només cal parar atenció al que passa. Si es detecta un cas, comunicar-ho i donar suport a la víctima. Si no se sap com recolzar-la, derivar els que sí que sàpiguen com actuar.
Per ampliar la informació i formar-te en aquest i altres àmbits relacionats punxa aquí.
