En els darrers anys, en contextos educatius, familiars i d'intervenció social, es repeteix una mateixa escena amb protagonistes diferents. Infants i adolescents que reaccionen amb una intensitat desproporcionada davant de situacions aparentment quotidianes: un “no”, una norma, una espera, una correcció o una pèrdua. No es tracta només de conductes disruptives o de dificultats de comportament. El que apareix amb força és una incapacitat creixent per gestionar la frustració. No tolerar el límit, no sostenir la incomoditat, no poder transitar el malestar sense desbordar-se. Durant molt de temps, l'objectiu de l'educació ha estat protegir del patiment. Evitar que els … Llegir més