Quan els llums no brillen igual
El Nadal sol presentar-se com a època d'unió, família i celebració. No obstant això, als centres residencials de protecció o de justícia juvenil aquestes dates adquireixen un significat diferent.
Per a molts nens, nenes i adolescents acollits, el Nadal no representa alegria ni llar, sinó absències, ruptures i records difícils.
Mentre la societat s'omple de missatges sobre amor i família, ells experimenten una sensació de diferència que pot amplificar la nostàlgia, el malestar emocional o el rebuig de participar en activitats festives.
Pels equips educatius, el desembre es converteix en un temps especialment delicat. Les emocions s'intensifiquen, els conflictes afloren amb més facilitat i la gestió del clima grupal requereix sensibilitat, empatia i planificació.
Per això, parlar del Nadal en els recursos residencials no vol dir parlar de guarniments o regals, sinó de com acompanyar el buit i transformar la tristesa en vincle i esperança.
El Nadal des del punt de vista del menor
Als centres conviuen menors amb històries familiars molt diverses: alguns tenen contacte regular amb les seves famílies, altres només anomenades esporàdiques, i altres no mantenen cap vincle. Per a molts, les festes reactiven preguntes i emocions difícils:
“Per què no puc estar amb la meva mare?” “On serà el meu germà?” “Per què jo sóc aquí i els meus amics no?”
Aquestes vivències són normals i han de ser reconegudes, no negades. Obligar a celebrar, imposar activitats o intentar substituir el Nadal familiar per una artificial pot augmentar el malestar.
El repte educatiu no és distreure o tapar el dolor, sinó validar-lo i acompanyar-lo. És fonamental permetre que els menors expressin la seva tristesa o el seu enuig, que sentin que la seva experiència és legítima i que l'equip hi és per sostenir-la.
En aquest context, el treball emocional i afectiu té un paper central. El Nadal pot ser una oportunitat per reforçar el vincle educatiu, fomentar la confiança i acompanyar el dol que molts infants i adolescents viuen en silenci.
La mirada de l?educador: entre l?empatia i el desgast
Pels equips educatius, el Nadal també implica una càrrega emocional important. Mentre d'altres descansen o es reuneixen amb les famílies, els educadors i educadores continuen treballant en torns llargs, procurant que l'ambient sigui càlid i estable.
Sovint les tensions es multipliquen: alguns menors es mostren irritables o tristos; altres, excessivament eufòrics o demandants. Els educadors han d'equilibrar comprensió i límits, proximitat i contenció, empatia i professionalitat.
Per això, en aquestes dates és més necessari que mai tenir cura també del mateix equip. L'autocura professional, els espais de coordinació i la comunicació interna són fonamentals per sostenir la qualitat de l'acompanyament.
El Nadal no s'ha de viure com un tràmit o una prova de resistència, sinó com una etapa del procés educatiu, amb la càrrega emocional i les possibilitats d'aprenentatge.
Construir un Nadal amb sentit
Com pot un centre residencial convertir el Nadal en un temps educatiu, no només en una efemèride?
La clau és construir sentit compartit. No es tracta de replicar el Nadal familiar, sinó de reinterpretar-lo des dels valors que sostenen la convivència: solidaritat, cura, gratitud, pertinença.
Algunes experiències mostren que els menors hi participen amb més implicació quan se'ls convida a ser protagonistes: preparar junts la decoració, triar el menjar especial, escriure missatges d'agraïment, fer activitats solidàries amb altres col·lectius o compartir un petit gest simbòlic en comptes d'un regal material.
L'objectiu no és omplir el calendari d'esdeveniments, sinó donar valor emocional als gestos, crear records positius que reemplacin en part les absències i reforcin la sensació de grup.
Una activitat ben planificada, per senzilla que sigui, es pot convertir en una experiència reparadora: un menor que cuina les primeres postres nadalenques, que rep una carta de l'educador, o que participa en un sopar tranquil on se l'escolta i se'l reconeix, viu una experiència d'afecte i pertinença que té un impacte profund.
Els valors que eduquen més enllà de la festa
El Nadal també ofereix l'oportunitat de treballar valors que transcendeixen la celebració religiosa o cultural.
La solidaritat, l'empatia, la cooperació o l'agraïment es poden abordar des de dinàmiques senzilles: escriure cartes a altres centres, fer campanyes de donació, preparar un dinar per compartir amb veïns o gent gran, o simplement dedicar un temps a parlar sobre allò que cadascú valora del grup.
Als recursos residencials, aquests gestos no són anecdòtics: són educatius. Ensenyen que formar part d'una comunitat implica cuidar i deixar-se cuidar, i que tots tenim alguna cosa per aportar, fins i tot quan sentim que la vida ens ha tret massa.
Tenir cura dels vincles, dins i fora del centre
En molts casos, els menors mantenen contacte amb les famílies, encara que sigui limitat. Les festes són un moment propici per treballar la relació familiar des de la realitat de cada cas: afavorir trucades o videotrucades, escriure cartes, enviar fotografies o participar en trobades supervisades.
No es tracta d'idealitzar el retrobament, sinó de facilitar vincles segurs, ajustats i significatius, que ajudin els nens i les nenes a integrar la seva història familiar sense negar-la.
Quan no hi ha contacte familiar, l'equip educatiu es pot convertir en el principal referent afectiu. Per això la importància de gestos senzills, de la presència constant i del reconeixement individual.
En un entorn institucional, la calor humana no s'improvisa: es construeix cada dia, i el Nadal és un bon moment per recordar-ho.
Acompanyar amb humanitat
El Nadal als recursos residencials no és una festa qualsevol. És un mirall que reflecteix la realitat emocional dels menors i el compromís ètic dels equips que els acompanyen.
No es tracta de dissimular el dolor ni de forçar l'alegria, sinó d'acompanyar des de l'autenticitat, estar presents amb empatia i sense judicis.
Quan un educador escolta, comparteix un silenci o celebra amb senzillesa, està ensenyant una cosa molt més profunda que qualsevol activitat programada: mostra que l'afecte i l'estabilitat són possibles, fins i tot en contextos de pèrdua.
Perquè, al final, el millor Nadal que es pot viure en un recurs residencial no és el més festiu ni el més decorat, sinó el que cada menor se sent vist, estimat i comprès.
T'agradaria estudiar aquests i altres temes d'actualitat pel que fa al desenvolupament de la infància i l'adolescència? Informa't sobre el Postgrau en Intervenció amb Menors i treballa en allò que realment t'agrada!
