En contextos de protecció (centres residencials, acolliment familiar, etc.), els i les menors han viscut ruptures, pèrdues i traumes. En aquest escenari, l'enllaç afectiu amb els professionals es converteix en una eina terapèutica poderosa. Però, com construir-lo sense caure a la sobreimplicació?
L'aferrament com a base de la intervenció, sense caure en la sobreimplicació
Els nens, nenes i adolescents necessiten figures estables que els transmetin seguretat. El o la professional es pot convertir en un referent afectiu que repara, en part, els vincles danyats. Això requereix presència, coherència i autenticitat.
Claus per construir un enllaç saludable
- Estabilitat emocional del professional: cuidar per cuidar.
- Límits clars i afectius: el menor necessita saber fins on pot arribar, sense sentir-se rebutjat.
- Validació emocional constant: “entenc com et sents” pot ser més poderós que qualsevol tècnica.
- Temps compartit de qualitat: no tot és intervenció directa; jugar, cuinar o simplement estar també construeix enllaç.
Riscos de la sobreimplicació quan es treballa amb menors
- Burnout emocional.
- Confusió de rols.
- Dependència afectiva del menor.
L'equilibri és ser un adult disponible, no un salvador o salvadora. En molts casos, els menors en contextos de protecció han desenvolupat mecanismes de defensa com ara la desconfiança, l'evitació emocional o l'agressivitat. Aquests comportaments no s'han d'interpretar com a resistència, sinó com a estratègies de supervivència.
Comprendre permet al professional sostenir l'enllaç fins i tot quan el menor ho posa a prova, sense prendre'l com una cosa personal. El treball amb l'enllaç també implica una revisió constant del món emocional del professional. La contratransferència -les emocions que desperta el menor a l'adult- pot ser una font d'informació, però també un risc si no es gestiona adequadament. La supervisió clínica i el treball en equip són eines fonamentals per sostenir la qualitat de l'enllaç sense comprometre el benestar del professional.
A més, l'enllaç no es construeix només en els moments de crisi o d'intervenció directa. Els petits gestos quotidians —recordar una data important, respectar una preferència, compartir un riure— són els que fonamenten la confiança. En contextos on tot ha estat inestable, la constància i previsibilitat de l'adult són profundament reparadores.
L'enllaç no és un accessori de la intervenció, n'és el cor. Conrear-ho amb consciència, límits i afecte pot marcar la diferència en la vida d'un menor.
¿ T'agradaria aprofundir en l'àrea de la mediació amb menors? Postgrau en Intervenció amb Menors d'EIM i comença avui mateix la teva carrera professional.
