Com la mediació pot ajudar els pares a resoldre els conflictes amb els seus fills, a prendre decisions conjuntes ia millorar-ne la comunicació i la relació.
Com agent de socialització i protecció dels seus menors, la família juga un paper representatiu des dels inicis de l'ésser humà, tot i que no sempre s'ha identificat de la mateixa manera. En un temps on la família patriarcal ha entrat en crisi cap a un altre model més democràtic, s'analitzen una sèrie d'aspectes que d'una manera o altra afavoreixen el fet que ens trobem en una situació on dia rere dia infinitat de famílies acudeixin a programes de suport per intentar modificar el procés de convivència intern, a causa dels innombrables conflictes que hi ha entre els diferents membres.
Entenem la família com el primer àmbit de socialització del menor i on es desenvolupa el major nivell d'aprenentatges per conformar la seva identitat i personalitat. Per mantenir la seva continuïtat i redefinir els seus propòsits d'acord amb els avenços socials, la família ha de combinar fermesa i plasticitat, sent el punt on conflueixen allò extern, el marc normatiu i social, amb allò intern, la privadesa i les emocions. Així, doncs, es configura com l'àmbit que filtra les situacions que el menor viu a nivell social alhora que el prepara per desenvolupar-se de manera efectiva en el mateix pla, resultant difícil en molts casos definir-ne els límits, ja que tots estem immersos en ambdues esferes. A la nostra societat s'entén, de forma global, la família com la unitat formada per un grup social de dues o més persones vinculades per un llaç de parentiu i que conviuen juntes, constituint una llar. Tanmateix, més enllà del parentiu, la família també consolida altres aspectes de la identitat, com són les relacions i les interaccions que s'estableixen amb el grup social de referència (Trujillo, 2013).
Conflictes familiars
Si acceptem la necessitat de comptar amb codis i referents normatius com a base per desenvolupar la vida en comú, hem de centrar l'atenció en els aspectes funcionals i disfuncionals que cada realitat familiar comporta. El model de relació a la llar i la qualitat de l'enllaç afectiu entre els integrants del grup familiar depenen, en gran mesura, del bagatge personal de tots i cadascun dels integrants del grup familiar. I l'ordre social assumeix actualment funcions que havien estat exclusives dels pares, els quals, en reconèixer o acceptar la rebel·lia de la llar, poden delegar en la llei la capacitat per regular o ordenar la seva vida familiar.
De vegades, el procés d'avenç en l'autonomia dels menors no avança progressivament. Molts pares i mares se senten incapaços de facilitar una relació harmònica amb els fills. Més enllà de les causes, l'aparició de situacions problemàtiques quotidianes és un senyal clarivident que ha arribat el moment de cercar canvis en la nostra manera d'enfrontar aquestes situacions i, de vegades, aquests canvis es poden originar a través de la mediació.
Si el rol dels pares no està prou definit o trontolla per multitud de circumstàncies: divorci, conflictes entre la parella, pares absents… és llavors quan, en certa mesura, comença el risc per a l'aparició de la violència al si familiar. L'aparició del procés familiar va desencadenant una sèrie de complexitats a l'entorn convivencial, una de les més destacades és la pèrdua progressiva d'autoestima per part de tots els membres familiars.
Beneficis i possibilitats de la mediació familiar. Què poden fer els pares en conflicte amb els fills.
El procés de mediació no es podrà donar en situacions d'alteració cognitivoemocional: patologies psiquiàtriques, ni en situacions on hi hagi un clar rol d'agressor-víctima, com és el cas de la violència-filioparental. Ja oferim, en el seu moment, tècniques i eines per treballar en aquests casos (sempre que hagi existit o existeixi un procés terapèutic simultani o anterior) https://eimediacion.edu.es/ser-mediador/noticias-de-mediacion/blog-mediacion-familiar/tecnicas-para-la-mediacion-en-casos-de-violencia-filioparental/
La mediació familiar és una manera de posar fi al matrimoni sense convertir els membres de la parella en adversaris. Aquest marc de treball ofereix l'oportunitat de negociar el seu propi acord de separació o divorci, pressuposant que la decisió de separar-se o divorciar-se ja ha estat presa (Haynes, 1995).
Entre els beneficis que podem destacar en la mediació familiar entre fills i pares, tenim els següents:
- Trobar un espai neutre dirigit per un professional on tothom pot argumentar què està passant des del seu prisma personal.
- Desenvolupar eines socials partint de la realitat quotidiana, com ara: l'empatia, l'assertivitat, l'escolta activa…
- Reduir significativament la tensió i l'enfrontament entre els pares i els fills.
- Buscar solucions alternatives que possibilitin sufragar necessitats d'ambdues parts.
- Responsabilitzar totes les parts implicades en el conflicte.
- Millorar la qualitat de les relacions de les parts implicades al conflicte.
Tot això es pot aconseguir mitjançant una sèrie d'accions, propícies per al procés mediador:
- Buscar el moment emocional adequat per compartir les demandes de pares a fills i de fills a pares.
- Expressar l'interès que cada part té davant de les demandes i les sol·licituds de l'altra part. Interessant-se, igualment, per les seves inquietuds, gustos, estil de vida…
- Crear una bona atmosfera comunicativa a través de preguntes obertes, que possibilitin que l'altra part expressi les seves emocions i relati tot allò que consideri oportú, des del punt de vista.
- Fer servir un llenguatge clar, descriptiu i coherent adaptat al nivell maduratiu dels fills.
- Potenciar espais de trobada més enllà dels propiciats pel procés de mediació i fomentar experiències conjuntes més enllà de les tasques i les obligacions quotidianes.
- Confiar en l'altra part malgrat les “ensopegades” o dificultats que s'hagin tingut en el passat, tant a nivell personal com grupal.
- Reforçar socialment conductes positives, partint de la relació existent a casa, amb l'objectiu que se'n generalitzi el desenvolupament i s'estenguin a altres contextos.
D'aquesta manera els interessos comuns familiars poden ser promoguts de manera molt més eficaç i, amb això, es potencia un sentiment més gran de justícia social, de manera que es valoren els rols existents i es reflexiona de manera contínua sobre organitzar millor l'espai convivencial i, amb això, provocar un sentiment competencial més gran sobre aquest rol, ja comentat.
Forma't a mediació familiar i especialitza't en la resolució de conflictes a la Escola Internacional de Mediació.
