Llei de mediació
Article escrit per: Amparo Quintana, advocada i mediadora. Membre del Grup Europeu de Magistrats per la Mediació (GEMME) i també de l'AMM (Associació Madrilenya de Mediació)
La Mediació en assumptes civils i mercantils ha establert les bases d'un marc legal de regulació de la mediació a nivell estatal. Amparo Quintana, com a advocada i professional de la mediació, destaca quins són els aspectes més positius i els que es podrien millorar de la Llei de mediació:
Punts forts:
1) Es percep el mediador com un professional objectivament capacitat per exercir aquesta activitat. La mediació no és cosa de gent benintencionada o més o menys conciliadora, sinó que s'ha d'exercir per professionals:
- Això redunda en més seguretat per als usuaris, mentre poden demanar informació als mediadors sobre la seva experiència, formació i professió d'origen, i s'han de facilitar aquests últims.
- Conseqüència de tot això és l'obligació de subscriure una pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil.
2) S'unifiquen unes formalitats mínimes dactuació (actes i temps de conservació dels expedients), ja que fins ara cada mediador seguia els seus propis protocols.
3) Es reconeix la validesa a la UE dels acords de mediació subscrits a Espanya.
4) Es consagra el secret professional del mediador.
5) S'estableix la possibilitat de mediar a través de mètodes electrònics, cosa que suposa un benefici quan les persones no poden acudir al despatx del mediador, bé per existir distància geogràfica, bé per estar afectat d'alguna impossibilitat física, permanent o temporal.
Punts febles:
1) Que puguin ser mediadores persones amb formació professional.
2) Que la sessió informativa no sigui obligatòria.
3) Que no sigui obligatori demanar la suspensió dun procediment judicial, sinó que quedi a làrbitre de les parts.
4) Que l'acord no tingui força executiva per si sol (a l'avantprojecte de la legislatura anterior sí que es contemplava).
5) Que no s'incloguin en l'àmbit de la Llei 5/2012 la mediació en consum i la laboral, quan la primera és matèria mercantil i la segona s'assimila a civil-mercantil als textos europeus (Llibre Verd, directives comunitàries, etc. .).
6) Que es requereixi lacta final tant si hi ha acord com si no. El més idoni hauria estat que només s'estengués quan les parts no han arribat a un acord, ja que quan n'hi ha, redunda la feina i burocratitza en excés la mediació.
7) Que n'hi hagi prou amb una resolució motivada del jutge o tribunal perquè els mediadors declarin en un procés penal. La Directiva europea que ha servit de base a la nostra llei espanyola parla a més de “causes greus”.
8) Que es tracti l'acord en un capítol a part del procés de mediació, com si no en formés part. Això comporta massa “literatura” i opinions diverses sobre qui ho ha de redactar, quan, etc:
- S'hauria de dir clarament que l'acord el redactaran els mediadors.
- Es va haver de recollir que l'acord el signin els mediadors, ja que sí que és obligatori posar el seu nom i les dades de la institució, si escau. Això evitaria possibles suplantacions i fraus.
