Es podria afirmar que la mediació sense voluntarietat no és mediació. És un dels quatre principis fonamentals, juntament amb la imparcialitat, la confidencialitat i la neutralitat. Però, per què diem que la voluntarietat és tan important?
Perquè la mediació es pugui considerar com a tal, cal que el procés es vegi impulsat per la pròpia voluntat de les parts de solucionar el seu conflicte (amb l?ajuda d?un mediador). I no només cal voluntat per iniciar un procediment de mediació, sinó també per mantenir-lo el procés i per aconseguir concloure l'acord.
“La voluntarietat com a principi de la mediació és el que fa que es torni a les parts la llibertat”.
Com bé va apuntar Ana Mª Carrascosa, Magistrada del Consell General del Poder Judicial, en una conferència que va oferir la setmana passada a la Universitat Pontifícia de Salamanca sobre 'Els avantatges de la mediació', la voluntarietat atorga el poder a les parts de decidir per si mateixes el millor per a elles.
Si aquest principi no es compleix i l'interès per resoldre el conflicte no neix de les parts, aleshores recau sobre una tercera persona, que seria un jutge en el cas de la jurisdicció ordinària. “El que fa un jutge és una conciliació, perquè el jutge sempre està per sobre de les parts, manca la relació d'horitzontalitat«, segons Carrascosa. Tanmateix, la mediació està basada en l'equitat entre les parts i el mediador mateix, sense relació d'autoritat.
La lletrada va defensar la professió i la figura del mediador: “L'advocat, si exerceix com a tal, no pot ser parcial, el mediador ha de ser equidistant amb les parts”, va afirmar. «Qui procedeix del dret per fer mediació té tan categoritzats i interioritzats els conflictes que és més difícil exercir com a mediador». I és que els mediadors sempre han de vetllar perquè l'acord sigui beneficiós per a les dues parts, sense que cap perdi els seus drets i interessos en la mesura del possible.
La mediació és una disciplina que té els seus principis, com ja hem esmentat. La mediació es regeix per les pròpies lleis i normes que han de ser complertes, tant a nivell teòric de formació prèvia dels professionals mediadors com a nivell pràctic dins dels procediments.
Segons Carrascosa, els mediadors han de ser “professionals preparats per gestionar els conflictes amb les dues parts de manera imparcial i contempla un procediment estructurat, però flexible i definit per la ciència de la mediació”. Per sort, és un ofici que es pot aprendre mitjançant, per exemple, aquest programa universitari de formació d'accés al registre de mdiadors del Ministeri de Justícia basat en la normativa vigent, que habilita per exercir la mediació al nostre país.
Potser ens trobem davant la nova necessitat social i institucional de modificar el paradigma respecte als litigis, ja que la justícia tradicional està demostrant no ser adequada a tota mena de conflictes. Cada problema és diferent i requereix un tractament diferent per aconseguir una solució satisfactòria.
