Una de les dificultats grans que tenim els mediadors interculturals per adquirir el mateix rang que altres mediacions ja establertes, és la nostra de visibilitat del mediador intercultural.
El mediador intercultural encara no té socialment una visibilitat clara
L'administració els darrers anys ja s'ha adonat del valor afegit que aporta a la societat les figures del mediador mercantil, civil i família creant no només una estandardització de la formació sinó també els registres oportuns on els especialistes poden ser fàcilment requerits.
No obstant això, el mediador intercultural tot i ser una figura que està reconeguda des de fa molt de temps en algunes administracions (per exemple, a la Conselleria d'Igualtat i Benestar Social de la Junta d'Andalusia), el cert i la veritat és que encara no gaudeix socialment d'una visibilitat clara, entre altres coses a la polisèmia amb què es refereixen a nosaltres.
Realment el terme mediador intercultural prové d'una nomenclatura nascuda als anys 80 del S.XX, a països com Suècia o Gran Bretanya on aviat es van adonar de la necessitat d'un especialista en l'àmbit social, que van anomenar “linkworker”.
Aquests mediadors interculturals tenen com a principal objectiu resoldre qüestions referents a diferents àmbits com el sociojurídic, sociolaboral, sanitari i educatiu.
No obstant això, quan aquesta figura arriba al nostre país, pel fet que veritablement no se sabia què podia aportar, comença a ser anomenada de diferents formes.
Diferents termes per a la mateixa professió
Així tenim de manera indistinta per a la mateixa professió termes com mediador cultural, mediador sociocultural, mediació intercultural social… Aquesta polisèmia es produeix ja que no es té una idea clara de quines són les seves funcions de la figura laboral esmentada.
I és que, a mi mateix m'ha passat, fins i tot al pròleg d'un dels meus llibres, on la prologuista, aleshores una política que regentava una institució pública, es refereix a la figura com… mediador social.
No obstant això, és el Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació el que defineix de manera clara no només la figura sinó d'alguna mesura també les seves funcions en la definició següent:
“El mediador intercultural és la persona que ocupa un lloc estratègic en l'àmbit social, que li permet rebre informacions de caràcter científic i institucional i transmetre-les de forma comprensible i eficaç a la resta de la societat, que altrament o no rebrien les intervencions o no estarien en condicions d'assumir-les, codificar-les i utilitzar-les”.
Demanda de la figura de mediador intercultural
Aquesta manca de visibilitat i de claredat, encara amb aquesta clara definició del MAEC, sumada a l'escàs desenvolupament que ha tingut al nostre país una veritable política migratòria acompanya d'algun pla integral estatal sobre la migració, ha fet que aquesta figurar, més enllà d'estar reconeguda com la mercantil, civil i familiar, estigui encara als llimbs.
I és que aquesta indefinició repercuteix en l'àmbit laboral, ja que, encara que no estigui estandarditzada la seva formació o no s'hagin habilitat encara registres propis per a aquesta modalitat, la realitat és que moltes institucions, tant públiques com del 3r sector, en tenen més que interioritzada la figura, i prova d'això són les nombroses ofertes laborals que gairebé cada setmana s'ofereixen.
Clarament n'hi ha una demanda de la figura i es requereix una bona formació per accedir als llocs ja que, en cas contrari, ens trobarem amb perfils feines sense formació que són contractats sota aquesta nomenclatura, aportant, no només inseguretat laboral al final, sinó probablement una escassa resolució de conflictes per no tenir una formació específica, ni tampoc una visió intercultural de tota i cadascuna de les seves accions.
La realitat és que la migració al nostre país va venir per quedar-se, de manera que la indefinició actual en què es troba el mediador intercultural no ajuda a millorar una atenció de qualitat en la gestió de la diversitat.
Ara més que mai, impulsar la professionalització és treballar a favor d'una societat més justa i que es prepara per ser més fort en el futur.