Avui t'explicaré un secret per als que realment no saben quina és la nostra missió professional, però que no ho és tant per als que ens dediquem a la mediació intercultural, i aquest secret no és altre que aquest: la nostra professió no és una cosa nova.
Realment la figura del mediador intercultural no és tan recent, i no és una cosa que tingui a veure només amb els fluxos migratoris i la gestió de la diversitat.
Aquesta professió ja es desenvolupava des de l'edat mitjana per persones que per ofici s'encarregava de mediar per alliberar esclaus i presoners de guerra.
Mediadors interculturals
Aquests professionals apareixen en territoris fronterers on cal establir línies de comunicació amb altres comunitats i on lògicament eren necessàries persones amb determinades qualitats, com ara dots de negociació, especialistes en el context de la frontera i coneixement sobre la seua problemàtica.
Al principi aquestes qualitats eren desenvolupades per comerciants que treballaven en aquests llocs i que ja tenien aquestes característiques, però posteriorment alguns es van especialitzar en la negociació de la llibertat dels presoners.
Aquests experts donaven resposta a una certa realitat que era la bel·ligerància d'un temps en què molts soldats es van veure embolicats i on la realitat del captiveri era molt habitual.
Per tot això, la figura del mediador era tan freqüent que als diferents regnes i territoris d'Espanya hi havia termes per anomenar la persona que s'encarregava d'aquestes feines.
Així, per exemple, ens han quedat tres paraules:
Alfaquec
Per exemple, al regne de Castella s'utilitzava la paraula Alfaquec, que prové de l'àrab andalusí “alfakkák” i que té dues accepcions:
- Antigament, comissionat oficial per redimir captius o alliberar esclaus o presoners de guerra.
- Home que servia de correu.
Exea
Al regne d'Aragó s'utilitzava un altre terme per a la mateixa figura: Exea que prové també de l'àrab andalusí “išší'a”, que probablement tingués a veure amb un altre ofici que feien aquestes persones com és el de guia o explorador.
Mostolafs
I també en català per exemple trobem la paraula mostolafs, figura que a aquest territori s'articulava de manera una mica diferent i on podia ser desenvolupada per persones o famílies concretes, sota el pagament d'un impost.
Recordem que moltes persones corrents van recobrar un bé tan preuat com la llibertat, gràcies al bon fer d'aquests professionals, sinó també personatges il·lustres de la nostra història que no haurien pogut transcendir, sinó que hagués existit la bona tasca d'aquesta figura.
Aquest és el cas per exemple de Miguel de Cervantes Saavedra que va patir captiveri en galeres i després a Algèria, i l'alliberament del qual està íntimament lligada a l'ofici del mediador o alfaquec i també a una ordre religiosa la gènesi de la qual està en la negociació.
Aquesta ordre religiosa és la de la Santíssima Trinitat i dels Captius, coneguda comunament per la de els trinitaris que es dedicaven a l'alliberament de presos de manera no violenta, és a dir, exercint aquest ofici de l'alfacac i negociant la llibertat dels captius.
Com veus a l'edat mitjana espanyola i després en ple segle XV, XVI, i fins i tot principis de XVII, una realitat que era atesa per professionals alfaquecs o ara mediadors interculturals, que buscaven el millor acord entre les parts.
Per tant, els mediadors interculturals no som més que els hereus d'una situació que torna, on els territoris fronterers estan ara als nostres països, a les nostres ciutats i als nostres barris.
Ens toca tornar a donar resposta a aquesta realitat de frontera on, lluny d'haver de negociar la llibertat de les persones, hem de minimitzar un factor que ens ha portat la globalització, com és l'impacte natural que genera contacte habitual amb persones d'altres cultures , amb altres valors, i amb altres experiències.
