Igual que en qualsevol altra ocupació, els mediadors/es no deixar de ser persones que tenen els seus propis sentiments, emocions o respostes, les quals poden intervenir en aquests processos de moderació. I és que, malgrat ser experts capacitats per realitzar la seva feina de manera apropiada, ningú no està exempt de la càrrega emocional que poden posseir les diferents situacions.
Les vivències i experiències passades o l'estat sentimental del moment poden portar a sentir-se afectat/da el professional de mediació, de manera que no condueixi de manera efectiva aquests processos i no li permetin actuar objectivament i amb actitud neutral. És per això que un dels principals desafiaments de la persona mediadora és aprendre a gestionar els estats emotius de les parts, però també els seus propis, ja que per molt insignificants que aquests siguin poden intervenir en el desenvolupament de les sessions.
L'experiència i l'educació en comunicació d'aquests professionals és fonamental perquè aconsegueixin desenvolupar estratègies d'èxit a l'hora d'afrontar determinats casos, que puguin agradar o no a la persona mediadora. La qüestió més important és saber què fer en cada situació i com arribar a un bon conveni.
Per això, també és important reflexionar sobre nosaltres mateixos. Què estem fent bé i què estem fent malament? Observar com reaccionem i responem per intervenir posteriorment en situacions similars de forma triomfal. És a dir, malgrat que hi hagi circumstàncies que com a professionals ens afectin per diferents motius, l'experiència i el saber estar ens facin controlar aquestes impressions i no influir en els usuaris.
D'altra banda i en relació amb la gestió d'aquestes emocions, juga també un paper fonamental la comunicació no verbal, tant del mediador com dels clients. El 93% dels que transmetem és a través de gestos, mirades, postures… És per això que cal potenciar les habilitats comunicatives del mediador/a perquè puguin comprendre el discurs de les persones afectades en conjunt. És a dir, no podem estudiar els gestos de forma aïllada, sinó simultàniament del que es diu, tenint en compte el context en què es desenvolupa la situació i la coherència entre allò que verbalment es diu i allò que es fa.
També, la persona que media no només ha de ser objectiu en els seus sentiments sinó en la manera com expressa aquests a través de la mirada, l'expressió facial, els gestos, l'aparença o la distància que manté amb el client.
Com veiem, aquest procés de traducció de sentiments ajuda a progressar la persona a la feina de mediació, ja que aquestes tècniques d'observació poden resultar molt interessants per ajudar-la a adonar-se del curs que necessita portar la conversa per tal de millorar les vides de les persones afectades.
