A països com USA o Regne Unit, la mediació està totalment consolidada, amb taxes de triomf superiors al 85%, segons el Centre for Effective Dispute Resolution. La conveniència de la mediació en aquestes jurisdiccions va permetre contemplar altres enfocaments aliens a la via judicial. D'aquesta manera han sorgit una successió d'idees que suggereixen fomentar la mediació com a resposta davant de la crisi causada per la pandèmia.
El 7 d'abril, al si del British Institute of International and Comparative Law (Biicl), un grup de magistrats i juristes, entre els quals ressalten antics presidents de la Cort Suprema del Regne Unit i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, van constituir l'anomenat projecte Breathing Space. Aquest neix per tal d'encoratjar les parts d'una disputa a negociar o mediar, en comptes de precipitar-se a un litigi dubtós.
La proposta final és que, més enllà que la seguretat jurídica és la pedra angular, el dret ha de reinterpretar de manera coherent la seva naturalesa si vol jugar un paper constructiu en el restabliment del comerç a tot el món.
El projecte Breathing Space funda els seus suggeriments en dos objectius: recórrer a mesures eleccions de resolució de conflictes -sempre que sigui possible- i dur a terme la utilització de tecnologies de telecomunicació; i adaptar l'ordenament jurídic a la nova situació produïda pel Covid-19.
Pel que fa al primer, l'elasticitat inseparable als processos de mediació possibilita la utilització de tecnologies de telecomunicació i la utilització segur i convenient de les mateixes. De tota manera, hi ha un fonament estructural que transforma la mediació en una opció més beneficiosa. En essència, parlem d'un desenvolupament deliberatiu on les parts conjuguen els seus interessos per aconseguir seguir amb la relació, sobreposant-se a les adversitats. Per l'oposat, la jurisdicció ordinària es composició com una confrontació amb un resultat binari que afavoreix només una de les parts. El primer model és molt més correcte per a un món on la força de la veritat va fer irrealitzable o excessivament lesiu el compliment de les obligacions contractuals.
Pel que fa al segon, assistir a institucions jurídiques com la força més gran o la rebus sic stantibus com a resultat de la crisi del covid-19 pot ser difícil per la manca d'ocasions anàlogues.
A Espanya, a més, han sorgit reaccions que segueixen una línia semblant. Els jutges de primera instància de Barcelona (amb rivalitat en assumptes civils), van adoptar el 12 de juny un conveni pel qual van unificar els criteris relatius a la taxació de costes, acordant que es podria interpretar com a mala fe o temeritat la negativa a assistir a la sessió informativa de mediació que hagi estat convocada per derivació del jutjat, d'aquesta manera com el silenci o el rebuig davant d'una oferta fora de la justícia, quan la resolució final del plet s'ajusti substancialment al contingut d'aquesta oferta. La votació de l'acord va passar sense crítiques dissonants, cosa que revela la unívoca intenció de fomentar mesures eleccions de resolució de conflictes.
A més, cal recordar que el passat 11 de gener de 2019 ja es va aprovar l'Avantprojecte de Llei d'Impuls de la Mediació pel Consell de Ministres. Més enllà que la seva tramitació no ha avançat com se suposava, fa poc va ser sotmès a consulta pública un nou Avantprojecte sobre mesures processals, tecnològiques i d'implementació de mitjans de satisfacció de diferències, en què es preveu desenvolupar els sistemes de satisfacció de diferències .
Sense cap dubte, la mediació no es podrà dur a terme de manera triomfadora si no va acompanyada d'un canvi cultural convenient. Hi ha un enorme enfrontament sobre com crear aquest canvi de percepció, cridant l'atenció les dades publicades al reporti de del Parlament Europeu Quantifying the cost of no using mediation, que recalca l'alta taxa de triomf de la mediació a la UE (en diversos països superior al 75%), que contrasta amb el poc ús que té als conflictes (per sota del 2%).
Resulta visible que les bondats de la mediació no arriben, per si soles, per popularitzar el mecanisme. No obstant, tampoc no ho van ser al seu dia els resultats positius d'usar el cinturó de seguretat, de reclamar transparència o de no fumar més. Idees com l'acord dels jutges de primera instància de Barcelona o l'emprenedoria Breathing Space demostren que aquest criteri comença a calar en la civilització jurídica europea, però necessiten ser acompanyades d'una «empenta» normativa com la que s'està fent.
Si vols convertir-te en mediador, recorda que a la Escola Internacional de Mediació (EIM) pots apuntar-te a la nostra formació online, acreditada davant del Ministeri de Justícia per treballar com a mediador/a a tot el territori espanyol.
Contacta'ns sense compromís en informa't.
Màster en Mediació i Gestió de Conflictes
Amplia la teva formació i millora les teves oportunitats laborals
Més informació ara
