Realitzat per Sra. Gabriela Alés Hermosa, Directora acadèmica de EIM – Escola Internacional de Mediació
Com principi essencial del procediment de mediació trobem la confidencialitat, recollit a l'art. 9 de la Llei 5/2012. En aquest principi es fonamenta la confiança de les parts en el procediment de mediació, per la qual cosa no és inusual que les persones que acudeixen a mediació, a la primera sessió informativa, es preguntin sobre el compliment d'aquest principi.
Per tal de reflexionar sobre aquest principi, ens sembla d'interès dur a terme una anàlisi de la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona 500/2020 de 17 de setembre de 2020 en què es dedica el Fonament de Dret Sisè a la fallida de la confidencialitat en el procés de mediació per part de la lletrada de la defensa, deixant clara la importància del compliment del principi esmentat.
Es tracta d'un procediment en què les parts van ser derivades a mediació i després d'iniciar-la finalment va arribar a terme sense acord. En primer lloc, el Tribunal fa un incís, com a simple advertiment, a la manca de comunicació de la finalització del procediment, per part de lletrats i persona mediadora, en compliment de l'article 19 de la Llei de Mediació de Catalunya.
Tot i això, no passa el Tribunal per alt que la lletrada de la defensa va trencar el principi de confidencialitat en aportar al procediment judicial diferents documents que van ser treballats en mediació i en posar de manifest per escrit alguns preacords parcials que van ser aconseguits en el procediment i que finalment no van arribar a terme.
El Tribunal declara que el deure de confidencialitat afecta tots els intervinents del procediment si bé, referint-se als lletrats, “els afecta amb molta més intensitat, ja que com a primers valedors que han de ser d'aquest mètode que pretén gestionar de forma cooperativa o en col·laboració les diferències dels clients amb l'objectiu de poder assolir acords que permetin un millor futur possible per als seus clients, han de preservar prèviament la seguretat i la confiança mútua en tot allò que s'hi tracti, s'assoleixin o no acords”.
Com vam posar de manifest a l'inici del post, la confiança de les parts és fonamental en mediació i aquesta confiança es fonamenta en el principi que ara ens ocupa. En aquest sentit, afirma el Tribunal que “només així es garanteix que les parts acudeixin a mediació amb la tranquil·litat i en la confiança que hi podran parlar sense por que s'utilitzi en contra el que es digui, el que es proposi, el que s'estigui disposat a cedir i que puguin sortir de l'estricte marc processal per replantejar la controvèrsia i fer aportacions per arribar a assolir algunes de les múltiples solucions possibles”.
Per tot allò escrit, estima el Tribunal que la infracció del deure de confidencialitat de les parts genera responsabilitat, entenent aquesta infracció “contrària a la bona fe processal i sancionable econòmicament, segons el que estableix l'art. 247 de la Llei d'Enjudiciament Civil”, per la qual cosa obre peça separada, donant audiència a la lletrada per poder determinar la quantia de la multa a imposar per aquesta infracció greu, i traslladar també al Col·legi d'Advocats del qual forma part.
Com a conclusió, podem afirmar que el deure de confidencialitat en mediació no pot ser subestimada, sent aquest principi garant de la confiança i la llibertat amb què han de treballar les parts en una taula de mediació per proposar opcions que puguin portar-los a acords duradors en el temps i beneficiosos per a tothom.
Són moltes les opcions que ofereix l'Escola Internacional de Mediació, et pot ajudar a cobrir aquest àmbit i servir com a complement fonamental a altres àmbits professionals, permetent accedir als principals registres:
– Màster en Mediació i Gestió de Conflictes Multidisciplinals
– Especialista en Mediació Civil, Mercantil i Familiar
– Expert Mediació Civil, Mercantil i Familiar
Amb totes t'ajudarem en el teu objectiu professional com a mediador/a.
Segueix les jornades a les nostres xarxes socials
