Ja ho avançava la mediadora Alicia Pérez al seu article publicat anteriorment sobre la mediació social com a base fonamental per a la ciutadania a l'hora de resoldre els seus conflictes, fent especial èmfasi en la prevenció de situacions que puguin desestructurar l'àmbit social i/o familiar. Aquesta setmana us deixem amb un interessant article que reflexiona sobre la importància de la mediació veïnal i la responsabilitat de les administracions locals:
Article escrit per: Àngel B. Gómez Puerto, jurista especialitzat en Mediació Familiar per la Universitat de Còrdova (UCO).
Recentment he participat en un seminari sobre la cultura de l'acord al districte sevillà de Triana, organitzat per l'associació que gestiona el servei de mediació d'aquest barri sevillà. Es tracta d'un servei municipal nou, que funciona com a experiència “pilot” des del febrer del 2013, i que centra la seva activitat fonamentalment en la mediació veïnal. Realment, m'ha semblat de molt interès, una bona pràctica a estendre.
A la ciutat de Còrdova, de mica en mica va calant la cultura de la mediació, encara que de moment només des d'àmbits professionals, no veïnals ni socials. Així, el passat any 2013, gairebé cent professionals del dret, la psicologia o el treball/educació social vam desenvolupar el curs d'especiació en Mediació Familiar de la Universitat de Còrdova. I fa uns dies s'ha iniciat el Curs de Mediació Civil i Mercantil que estem cursant al voltant de noranta juristes de Col·legi d'Advocats de Còrdova.
Cal caminar pel camí de l'acord, de la resolució pacífica del conflicte social o veïnal
És una realitat que cada cop són més freqüents els conflictes entre veïns i la seva administració local. Assumptes com la recollida d'escombraries, la realització d'obres per part de l'Ajuntament (recordem el conflicte al barri burgalès de Gamonal), o el manteniment o millora d'espais públics, solen generar conflictes o problemes que s'han de canalitzar per mitjà del diàleg, de la mediació, com a mètode democràtic per trobar solucions entre les parts en conflicte, el veïnat i els governants locals. El govern local no s'ha d'exercir com un “ordre i comandament” emparant-se en majories absolutes, sinó que més aviat cal caminar pel camí de l'acord, de la resolució pacífica del conflicte social o veïnal.
Amb caràcter general vivim en una societat en conflicte que necessita moltes normes jurídiques per reglamentar-ho. Deia un aforisme clàssic Ubi societas, ibi ius, on hi ha societat hi ha el dret, en definitiva, la relació íntima entre l'ordenació de qualsevol societat i l'existència de normes per regular/prevenir el conflicte, el problema, entre els membres d'aquesta societat, entre persones físiques o entre entitats.
A la societat en què ens ha tocat viure, el conflicte, en les seves diverses expressions, és un element més de la complexitat. I evidentment, el Dret és més present que mai, amb aquesta vocació de regulació completa de la realitat. De les relacions interpersonals, de les relacions entre les persones i l'entitat a què pertanyen (el municipi, una associació veïnal o social, la comunitat autònoma o l'Estat), o de les relacions entre entitats. I lògicament, la importància del Dret, de la regulació normativa generalment acceptada, passa a tenir més rellevància en el moment del conflicte, del problema a resoldre.
Les nostres ciutats s'han de plantejar la implementació d'accions municipals de mediació veïnal
Hem de tenir també present que un objectiu o fi últim de tota organització social hauria de ser la cultura de la pau. És a dir, la cultura de la prevenció del conflicte, la cultura del diàleg com a forma d'oferir solucions en positiu a qualsevol conflicte. Segons la resolució de l'ONU de 6 d'octubre de 1999, la cultura de la pau consisteix en una sèrie de valors, actituds i comportaments que rebutgen la violència i prevenen els conflictes tractant d'atacar les causes per solucionar els problemes mitjançant el diàleg i la negociació entre les persones, les nacions, tenint en compte un punt molt important que són els drets humans.
Tornant a allò local i aplicada aquesta metodologia de solució de conflictes, considero a manera de proposta que les nostres ciutats en el proper període de governs locals 2015-2019 haurien de plantejar-se la implementació d'accions municipals de mediació veïnal, que suposin una altra forma d'exercir el poder, amb la mà estesa a les propostes de solucions als diferents conflictes sobre assumptes del govern local que puguin provenir de la ciutadania, organitzada o no, dassociacions veïnals o de col·lectius socials o sectorials. Suposa una aposta des del que és local per la cultura de l'acord, per la cultura de la pau, que sens dubte és una forma de governança local més democràtica i més eficaç.
