Quan ens preguntem per la veritable naturalesa de la mediació podríem dedicar-nos a cercar fonaments jurídics, socials o si ens entestem, podríem donar sentit a explicacions de qualsevol tipus (psicològiques, socials, humanistes, etc.) que poguessin servir de justificació al naixement d'un procediment de mediació després de sorgir un conflicte entre persones que poguessin ser família o no i que en nombrosos casos comporta desordres o alteracions significatives per a qualsevol de les àrees destudi que hem esmentat amb anterioritat.
Això no obstant, no podem caure en l'error de protagonitzar un discurs que suposi deixar enrere realitats que veritablement caracteritzaran el procediment de mediació en algun dels seus moments; això queda justificat en la definició dels caràcters de l'ésser humà doncs en el conflueixen fets que són de diferent índole (psicològica, sociològica o jurídica). Per això, al llarg d'aquestes línies intentarem donar sentit a les habilitats del mediador en qualsevol de les seves facetes relacionant-la i com totes cobraran especial rellevància per al mediador que ha de ser bon coneixedor de totes elles.
Abans de tractar temes tan doctrinals com el més abstracte dels possibles en el procediment de Mediació com és el de la definició de la seva naturalesa, voldria portar-la a la realitat més senzilla que puguem conèixer. Les habilitats del mediador, amb lletres majúscules, ha estat protagonista de la realitat de la raça humana des dels seus orígens més antics; en antigues tribus, en societats més avançades i ja en nuclis familiars sempre es podrà diferenciar una persona que té com a tasca, reconeguda o no per la resta de membres del grup (familiar o no), de llimar d'alguna manera els possibles conflictes que poguessin néixer entre aquests creant una atmosfera de diàleg. Un exemple clar el podem trobar a la unitat familiar on hem pogut trobar ben definit papers com el de cap de família o la cuidador/a dels fills; doncs d'igual manera, podríem trobar un dels membres als quals acudeix la resta per tractar els seus problemes amb un altre dels membres i que s'encarrega de fer valer la mà esquerra en el tractament d'aquest problema.
Doncs bé, apropant-nos a aquest rol i fent més real aquest paper, hem estat capaços de reconèixer el paper del mediador que en conflictes entre pare i fills, que semblen se “subleguen” davant de l'autoritat del seu pare, són capaços per evitar el conflicte utilitzar tècniques que la mediació fa seves que realment fa que determinats éssers humans compten en el seu ventall de valors socials certes eines que els permet col·locar-se entre
Entenc que l'ésser humà per defecte troba en la comunicació dels seus problemes una de les medicines més eficaces per poder resoldre'ls i aquesta ha de ser la principal habilitat del mediador; l'únic que passa i que no és poca cosa, és que necessitem trobar algú en qui dipositar aquesta confiança imprescindible perquè les barreres mentals que hi col·loquem desapareguin. El mediador coneix aquesta veritat i no pot arribar als protagonistes de la mediació si no és saltant aquest obstacle per acostar-se en aquell moment fins on ha de fer-ho per crear un escenari adequat per try tornant al títol, la principal de les arrels i suport de la mediació és la necessitat que l'ésser humà té de comunicar allò que li està passant.
Si vols formar-te en mediació, tria matricular-te a la escola número 1 al sector de la mediació.
