Panorama actual de la migració
Per parlar de mediació intercultural cal situar-nos al panorama actual de la migració.
Avui dia no hi ha gaires més migracions que fa un segle i, si a principis del segle XX aproximadament un 3% de la població mundial havia abandonat el lloc d'origen, a principis d'aquest segle XXI una de cada 35 persones al món és un migrant internacional, cosa que representaria un percentatge similar segons l'Organització Internacional per a les Migracions (IOM, 2003).
L'emigració és un dret que es manifesta com un fenomen imparable vinculat a les diferències importants existents entre les diferents regions del món. És un fet evident que les migracions actuals no es poden entendre sense fer referència als processos de globalització que afecten les societats contemporànies. El moment actual es correspon amb una segona etapa del procés, era de la mobilitat, que hauria d'afavorir els canvis necessaris per disminuir aquestes desigualtats regionals. Avui dia no hi ha un poble o nació que no sigui hereu o resultant d'una gran migració.
Per què és important la mediació en aquests casos?
Descendent d'aquest procés es presenta la discriminació dels grups minoritaris emigrats per part dels estats i les societats d'acollida, tant a nivell social com laboral. La discriminació contra els treballadors migrants, ja sigui per motius ètnics o racials, per procedència nacional o per origen social, va en contra d'un dels principis fonamentals de la Declaració Universal dels Drets Humans que indica que totes les persones neixen lliures i iguals en dignitat i drets (art. 1).
La Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial, aprovada per l'Assemblea General de Nacions Unides el 21 de desembre de 1965, defineix la discriminació com a “totes distinció, exclusió, restricció o preferència basada en motius de raça, color, llinatge o origen nacional o ètnic que tingui per objecte o per resultat anul·lar o menyscabar el reconeixement, gaudi o exercici, en condicions d'igualtat, dels drets humans o llibertats fonamentals a les esferes política, econòmica, social, cultural o en qualsevol altra esfera de la vida pública” (Art. 1).
Mediació intercultural
Recorda que la interculturalitat té com a propòsit assolir una societat en la qual no es vulnerin els drets humans i es camini cap a una convivència pacífica i harmoniosa entre tots els éssers humans. Això només és possible afrontant el repte de la inclusió davant l'exclusió, apostant per la riquesa de la diversitat davant la pobresa de l'homogeneïtat i reivindicant els drets de tots, davant els privilegis d'unes quantes persones, propiciant així un nou concepte de ciutadania.
A nivell sanitari, per exemple, l'existència de condicionants lingüístics i culturals genera, en molts casos, situacions i conflictes que té per objecte qüestions relacionades amb la malaltia i la salut. Així doncs, el mediador/a sociosanitari s'enfronta avui a obstacles que impedeixen desenvolupar plenament la seva tasca: l'absència d'un reconeixement formal com a professional de la mediació sociosanitària, la inexistència d'una normativa unificada que en delimiti les funcions i les competències com a part del personal sanitari més enllà de làmbit autonòmic, així com duna formació reglada general i específica comporten, entre altres circumstàncies, que la seva figura sigui equiparable (que no comparable) a la dun intèrpret, o la dun treballador social. Amb tot, un maneig de diversos idiomes capacita el mediador/a per desenvolupar la seva tasca de facilitador de la comunicació entre les parts, però en cap cas no defineix el seu perfil professional.
Especialitza't en mediació intercultural
D'aquí la importància d'especialitzar-te com a agent de canvi social i molt especialment com mediador/a especialista en mediació intercultural, com així pots fer amb el nostre curs de mediació.
Un dels nostres reptes és donar-te a conèixer els àmbits d‟acció del mediador/a intercultural i les possibilitats laborals que existeixen en aquesta àrea de la mediació per a la resolució de conflictes tals com:
- Comunitaris: veïnals, associacions…
- En àmbits educatius formals i informals
- A l'àmbit sociosanitari
- Conflictes transnacionals
- A l'àmbit familiar
- Etc.
Si et matricules al curs de mediació de la Escola Internacional de Mediació podràs analitzar i adquirir habilitats per resoldre conflictes interculturals com el següent:
En un col·legi públic de Granada amb servei de menjador per a tots els alumnes, hi ha alumnes immigrants els pares dels quals són musulmans. La religió practicada pels mateixos, no permet que els seus fills/es mengin productes carnis que no siguin provinents d'alguna carnisseria halal (la qual conté carn d'animals que han estat sacrificats seguint el ritu islàmic, el qual diu que els animals han de ser sacrificats en nom d'Alah i mirant cap a la Meca). I els pares dels nens i nenes cristians/es no estan d'acord amb el fet que als seus fills se'ls ofereixi un menú i als nens i nenes musulmans un altre de diferent.
Això deriva en conflictes a nivell comunitari, ja que l'associació musulmana del barri alça la veu adduint discriminació cap a la religió i poc respecte als principis. Per la seva banda, diversos pares i mares de nens cristians decideixen que els seus fills/es no vagin a l'escola fins que es prengui la decisió que continuï el mateix menú per a tots/es al menjador.