Encara que la figura del mediador és imparcial, el seu lideratge existeix, i consisteix a conduir les parts enfrontades cap a la construcció autònoma de l'acord més sostenible i responsable per a ells, aquell amb què es puguin identificar i comprometre's a complir. Per construir acords d'aquest tipus, fins i tot amb la llei a la mà en tot moment, cal deixar lloc a la creativitat de les parts per contemplar el nombre més gran d'aspectes del que ells volen, analitzant en profunditat els seus interessos i necessitats. Sona a tasca llarga oi?, però, s'aconsegueix amb eficiència utilitzant les eines adequades, entre les quals trobem atractors motivacionals.
Allò al que dóna importància una persona i para més atenció, determina granment la seva manera d'enfrontar-se a un conflicte i plantejar possibles solucions. Cadascun dels 6 atractors motivacionals que més endavant es detallen, representen una manera concreta de concebre –les parts enfrontades– el conflicte, d'acord amb un conjunt de valors i creences que guarden forta relació de coherència entre si. Cada atractor motivacional transcendeix i integra l'anterior en complexitat, oferint al mediador una directriu sobre la qual ajudar els participants a replantejar el problema i transitar cap als acords.
Així, al llarg dels 10 anys que porto exercint com a mediadora, he pogut observar que hi ha atractors que afavoreixen el conflicte i altres que el desbloquegen. Com a mediadors, apliquem els atractors motivacionals per gestionar les postures bloquejants de les parts, ja sigui en sessió individual o conjunta. Identificar l'atractor predominant davant del conflicte, ens ajuda a guiar les persones enfrontades cap a la transformació dels posicionaments discordants en altres de més favorables al diàleg.
Atractor motivacional
El concepte d'atractor motivacional ho baso en el de “meme de valor” utilitzat per Don E. Beck i també per Ken Wilber al seu Enfocament Integral. Tots dos autors investiguen les etapes a través de les quals evoluciona la consciència. El nord-americà Don E. Beck va treballar conjuntament amb Clare W. Greus en la descripció d'una sèrie d'etapes en la maduració de les persones, d'acord amb les condicions del seu entorn i les capacitats i necessitats particulars d'adaptar-s'hi. Graves va relacionar aquestes etapes amb valors, capacitats d'aprenentatge i altres atributs per explicar una seqüència evolutiva des del simple fins al complex, des de la pura capacitat de supervivència cap a la comprensió de la vida com un tot en canvi continu.
Més endavant Beck, juntament amb Christopher Cowan, va rebatejar el que Graves anomenava “sistemes bio-psico-socials,” com a “vMEMEs” o “memes de valor”. Descrits primerament per Richard Dawkins, va ser Mihály Csikszentmihalyi qui va utilitzar la paraula “Meme” -del grec mimesi, imitació- per designar “una unitat d'informació que fa referència a actituds o maneres de pensar que es repliquen a través de la tradició cultural i la imitació”. Així, els vMEMEs es poden entendre com a patrons que determinen la nostra manera de veure el món i relacionar-nos amb els altres, ja sigui de manera constructiva o no.
La investigació de Graves es va desenvolupar durant la dècada dels 60 i 70 a Nova York. Anys més tard, Beck va aplicar aquesta seqüència de patrons a l'anàlisi de les negociacions amb què es va donar per acabat l'Apartheid a Sud-àfrica. Posteriorment, va continuar aplicant aquests conceptes a l'anàlisi de conjuntures als àmbits organitzatiu i polític. Per això, precisament, el meu interès per la mediació després d'haver estudiat el treball d'aquests autors i haver tingut l'ocasió de treballar personalment amb Don E. Beck, que, a més, va contrastar la seva teoria amb l'enfocament integral de Ken Wilber aportant concreció i amplitud . Wilber, alhora, considera, entre altres, les perspectives evolutives clàssiques de Hegel, Bergson, T. De Chardin o Gebser, apuntalant la idea d'evolució a través del canvi juntament amb els treballs de contemporanis com Andrew Cohen, Michael Down, Robert Wright o John Stuart Mill, entre d'altres.
Quins són els atractors motivacionals?
Els atractors motivacionals no són trets de les persones, sinó un indicador que ens informa sobre la manera de percebre una determinada situació. A l'exercici de la mediació, és possible distingir entre 6 atractors motivacionals:
Els bloquejos de comunicació i creativitat es formen comunament als quatre primers atractors: seguretat, poder, deure i èxit personal, per estar vinculats a maneres parcials de veure les coses. Això fa que guardin més relació amb l'emoció de la por, la ira, la violència, els prejudicis, la ràbia, el patiment, la competitivitat, l'enveja i, en general, factors que engrandeixen un problema. D'altra banda, la inclusió (pertànyer al grup) i, especialment, la integració (solucions compartides), són atractors des dels quals és més fàcil arribar a acords, i feia ells vam tractar d'ampliar, des d'un lideratge mediador, les perspectives de les persones entre les quals vam intervenir.
Com a eina, els atractors motivacionals ofereixen unes “tecles clau de desbloqueig” per ajudar les parts enfrontades a transcendir les seves postures bloquejants cap a l'esglaó següent en complexitat i amplitud de mires. Els possibilita transitar, esglaó a esglaó, cap a perspectives més complexes en què el conflicte agressiu es dissol. Dit en altres paraules, aquest mètode ajuda el mediador a intervenir segons l'atractor predominant i la corresponent “tecla de desbloqueig” per ajudar les parts a reinterpretar el conflicte des d'una nova perspectiva en què brollen solucions creatives per a l'acord. La proposta que sigui més inclusiva serà a la que donarem pes argumentatiu en la mediació i això ho han d'assumir i acordar les parts abans de començar amb el procés en un simbòlic “acord de valors” que representarà un dels criteris a l'hora dirimir els desacords.
Com s'apliquen els atractors motivacionals?
Per identificar l'atractor predominant solc passar als meus clients un qüestionari i després completar l'avaluació amb preguntes obertes durant caucus a la fase de premediació. Si els atractors al voltant dels que es formen els bloquejos conflictius més grans són seguretat, poder, deure i èxit personal, vegem quines són les “tecles” que els desbloquegen:
En primer lloc, per transcendir l'aferrament a la seguretat, aquesta por a l'incert, la persona necessita més autonomia per assumir rols de poder. El poder implica un cert grau de suport i suport, de manera que les reformulacions del mediador hauran de servir per ajudar aquesta persona a formular propostes i solucions dignes d'aprovació. Farem servir preguntes per empoderar-lo, ajudant-lo a trobar coherència entre allò que creu que l'amenaça i allò que percep en el moment present. Enunciats del tipus de “em traurà als meus fills”, “em quedaré al carrer”, “són gent perversa”, etc., són aplacables amb reformulacions del tipus de “no és fàcil que et tregui als teus fills, pensa-ho bé, ni tan sols és probable que vulgui fer-ho en el sentit que imagines, però, en qualsevol cas, hi ha moltes maneres d'impedir-ho i explorarem aquí”. El mateix amb “em quedaré al carrer”, hi ha multitud de coses que pots fer ara mateix perquè això no passi, veurem quines són ia veure si alguna ens serveix per proposar una solució a l'altra part.
L'esquema és:
definir l'amenaça de manera realista (anul·lem la por)
+
“analitzar les solucions que hi ha disponibles i el nivell de decisió que té la persona sobre elles (empoderem)”.
En segon lloc, per transcendir l'aferrament al poder, la persona necessita desenvolupar més autocontrol i reflexionar sobre el sentit del conflicte. El mediador recorrerà aquí a la formulació de preguntes orientades a ajudar-lo a mirar el futur ia comprendre'n els motius. Per exemple, sovint trobem conflictes causats pel desig de, un o diversos participants, de mantenir el control sobre els diners o sobre relacions amb familiars, socis o treballadors. Sol reflectir-se a través d'enunciats del tipus de “jo sóc qui ha posat els diners en aquesta empresa” o “no vull que el meu fill tingui relació amb aquest familiar”. Davant d'ells, hauríem d'analitzar amb el nostre client si les seves propostes són realment les més eficients o si vol imposar la seva voluntat de força per por que no ho siguin. Potenciar un enfocament sistèmic de la relació funciona bé aquí, ja que és freqüent que les parts caiguin en l'autoritarisme a causa d'una pobra anàlisi sistèmica i de manca de recursos per treballar en equip i comprendre's.
L'esquema, en aquest cas, seria:
“reflexió per traslladar els centres de poder fora dels recursos o relacions compartides (anul·lar la por)
+
dotar d'un sentit més profund i alliberador aquests centres de poder (orientar cap a motivacions coherents).
En tercer lloc, per transcendir l'aferrament a una creença fixa sobre “com s'han de fer les coses” davant del conflicte, el mediador haurà d'encaminar la reformulació cap a una consideració més àmplia i respectuosa de la individualitat de la persona. Per exemple, enunciats del tipus de “són els pares els qui han de decidir sobre la vida dels fills i no al contrari” suggereixen la necessitat de comptar, el mediador, amb prou exemples i arguments fàctics per aconseguir que el participant consideri noves alternatives al problema. L'esquema, com sempre: partint de l'atractor de base -les coses han de ser així doncs és el que és correcte i el que és bo-, disseccionarem aquí l'argument per veure què és el que és bo i essencial, i quines coses, per contra, podem replantejar sense que deixi de ser-ho. Per exemple, en el conflicte intergeneracional entre fills adults i pares, podríem preguntar “per què creus que els teus fills no et poden donar bons consells? Creus que no hi ha res que ells puguin conèixer millor que tu?”, quines coses pràctiques has après del teu fill?”. Si la reflexió flueix, haurem enllaçat cap a la transició. Si no flueix, probablement cal retrocedir a l'escull del poder, el de l'atractor anterior.
En quart lloc, per transcendir un excés d'aferrament al èxit personal, ja sigui en els assumptes familiars o en l'àmbit professional, com a mediadors, hem d'estimular en el participant un sentit de pertinença a una cosa que, genuïnament, pugui compartir amb l'altra part. Aquesta cosa ha de permetre a aquesta persona la realització en el pla personal i, a més, aconseguir una certa harmonia amb l'altra part. Podrem formular aquí preguntes del tipus de “et sembla intel·ligent no intentar empatitzar una mica més amb l'altra part per resoldre aquesta situació?”, “què és el que t'impedeix ser més empàtic?” i treballar, seguidament, sobre l'acceptació d'aquestes qüestions posant èmfasi en la “solució més intel·ligent” al problema.
Què ha de fer un mediador/a?
Nosaltres, com a mediadors, sabem que la solució més simple que, alhora, consideri una complexitat més gran de factors, és la més sostenible en el temps. No hem d'explicar això al nostre client ni parlar-ne de atractors motivacionals, simplement ajudar-lo a considerar la major quantitat de factors ia ordenar-los dins un esquema dacció coherent. D'aquesta manera, l'exercici consistirà a transformar cadascun dels elements bloquejants en oportunitats dins del pla d'acció considerat per aquesta persona com el més apropiat per resoldre el conflicte.
Quan les postures de les parts enfrontades s'estableixen al voltant dels atractors de pertinença i integració, és molt més fàcil construir cap a l'acord i empatitzar amb l'altre.
A partir de l'atractor que s'estableix al voltant de la necessitat de pertànyer a una família, grup o comunitat, és ja més propici que es doni el diàleg constructiu mentre sigui possible establir nous nexes entre els grups de persones que se n'exclouen. Establir aquests nexes és una tasca més habitual per a la ment creativa, encara que no en tots els casos desbloqueja camins per al professional de la mediació. Quan les persones senten que està en joc pertànyer a una família, empresa, organització, comunitat o grup, s'hi sol donar un bloqueig davant de tot el que creuen que, aquest grup amb què s'identifiquen, rebutja. Això pot ser aprofitat pel mediador per a animar els participants a reflexionar sobre espais de pertinença compartits amb l'altra part. Com que tant les famílies, com les empreses o les comunitats compten amb els seus propis codis en relació amb allò que consideren afí, acceptable i convenient, farem reformulacions inclusives recalcant allò que les dues parts puguin compartir. En tot cas, el fet que s'operi des d'un estil de pensament plural que cerca el consens afavoreix sempre un diàleg constructiu. L'acord ideal és visualitzat aquí des d'escenaris en què és possible assolir propòsits comuns a través d'associacions i experiències compartides, inclusivament per oposició.
Finalment, quan el que es privilegia és la creació de solucions compartides, ens trobem davant d'un atractor motivacional que és, a més, aquesta fita o terreny cap al qual ajudarem que transitin totes les parts enfrontades. L´atractor d´integració implica l´acceptació de la unitat sistèmica, d´una interdependència a la qual convé atendre i que fa que brotin les solucions creatives amb naturalitat. Parar atenció a com es relacionen i integren els processos emocionals, conductuals, culturals i socials en què participem, es pren, des d'aquesta perspectiva, com una cosa molt útil i necessària per a transcendir els conflictes bloquejants. Com a professionals de la mediació, ens va molt bé quan alguna de les parts opera des d'aquest atractor.
Aquest post ha estat elaborat per Sra. Catalina Bernaldo de Quirós, directora Co-Mediació Gabinet, mediadora a Quirónsalud i docent a la Escola Internacional de Mediació.
