Hi ha una realitat social que afecta milions de persones menors d'edat arreu del món. Aquesta realitat, aliena a la voluntat d'aquests menors, és trobar-se en una situació de desemparament en l'àmbit familiar.
Davant d'aquestes situacions, hi ha una realitat social que afecta milions de persones menors d'edat arreu del món. Aquesta realitat, aliena a la voluntat d'aquests menors, és trobar-se en una situació de desemparament en l'àmbit familiar.
Què diu la llei respecte dels menors sobre els quals exerceix la guarda o custòdia?
La llei de protecció al menor del 2015 indica que tots els menors sota el paraigua de les institucions han de créixer de forma prioritària en un ambient familiar per a un adequat desenvolupament de la seva personalitat, aspecte en què hi ha total consens entre els psicòlegs i pedagogs.
Tot i això, malgrat el que diu la llei i dels que recomanen els experts, en la majoria dels casos, el o la menor ingressa en un centre d'acollida residencial.
En aquests centres el menor serà atès per professionals que asseguri el benestar del menor, cobrint totes les necessitats que pugui presentar l'infant o l'adolescent.
Les dades a Espanya mostren que queda molt de camí per recórrer per aconseguir entorns familiars a tots els nens tutelats. El 2020, 18.892 menors tutelats vivien en famílies i 16.991 en centres.
Quins tipus de centres de menors hi ha?
Els centres de protecció es classifiquen en:
- Cases: són aquells nuclis de convivència ubicats en habitatges normalitzats que segueixen els patrons de les llars familiars més comunes.
- Residències: són aquells que agrupen diversos nuclis de convivència similars a les cases i on les persones acollides comparteixen habitualment espais comuns.
La tendència actual és mantenir una xarxa de recursos residencials, l'organització i el funcionament dels quals sigui cada vegada més semblant a la de petites unitats quasi familiars, que permetin a nens, nenes, adolescents i joves una educació que els faciliti viure i desenvolupar-se en plenitud amb condicions semblants a les de la majoria de la població.
Per què arriba un menor a viure a un Centre de Protecció de Menors?
En general, l'acolliment s'adopta com a mesura protectora quan es detecten situacions de desprotecció d'un menor, ja sigui perquè s'hagi declarat en situació de desemparament, perquè ho sol·licitin els pares o tutors davant la impossibilitat de cuidar-lo o perquè ho acordi un jutge quan sigui procedent legalment.
També hi pot haver acollides provisionals en aquests centres quan un menor es veu embolicat de sobte en una situació d'urgència que requereix una atenció immediata, i és el que es coneix com a «guarda provisional».
Com viuen els menors la situació de créixer en un Centre de Menors?
L'objectiu dels centres de menors és que els nens i nenes portin una vida tan «normalitzada» com sigui possible. Per això, en arribar es traça un pla educatiu i de cura amb objectius sobre els quals cal anar treballant.
La situació de créixer en un Centre de Menors implica, per tant, que encara que els menors tenen les seves necessitats bàsiques i educatives cobertes, malauradament també tenen moltes mancances afectives.
En algunes ocasions, els nens en aquests contextos senten que, en una residència, no li importen a ningú.
És difícil crear vincles i aferraments amb educadors que fan torns, que apareixen i desapareixen. Trobareu educadors amb els que tingueu més afinitat, que segurament seran meravellosos, però els nens al final saben que són la feina d'aquesta persona, senten que no els volen gratis, i això els pesa terriblement.
Els menors necessiten tenir unes figures de referència úniques i estables, les necessiten per créixer sans mentalment.
