Totes les famílies experimenten canvis al llarg del temps. Aquests canvis segueixen un patró, és a dir, tenen un patró comú a la majoria de les famílies, per això es parla d'etapes del Cicle Vital Familiar.
Aquestes etapes no s'entenen només com els canvis que travessa per separat cadascun dels membres que componen el nucli familiar, sinó que la família com a tal evoluciona, com un tot més enllà de la suma de les parts i els diferents membres de la família viuran de manera diferent aquests canvis.
Quines són aquestes etapes per les quals travessa un nucli familiar?
Hi ha múltiples models per explicar el cicle familiar, entre els més utilitzats hi ha el proposat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que divideix l'evolució familiar en les etapes següents.
La primera d'aquestes fases s'ha anomenat de formació, inicia amb la constitució de la parella. Representa el primer ajustament de rols per als membres de la parella. És en aquest punt que la nova parella ha de definir la interacció que mantindrà i de la mateixa manera cal establir els límits sobre la relació.
La posterior etapa d'extensió comença amb el naixement del primer fill, amb aquesta transició cap a la fase parental, la família es torna un trio, en què un d'ells és totalment dependent dels altres. Es marca l'inici de l'activitat procreadora de la família, en què els nous pares han d'establir els cànons que han de portar a la pràctica amb els fills, dins d'aquesta fase s'hi inclouen el naixement de tots els fills posteriors, sense importar quant siguin. Amb el naixement dels darrers fills de la parella arrencarà la fase d'extensió completa.
Després s'inicia la fase de contracció que comença quan el primer fill abandona la llar familiar. En aquest moment el cercle social i afectiu que representa la família es comença a reduir, aquesta fase finalitza quan l'últim dels fills abandona la llar dels seus pares.
A partir d'aquest esdeveniment s'inicia la fase de contracció completa. És en aquesta etapa que tots dos progenitors poden desenvolupar l'anomenada síndrome del niu buit, sinó que contenen adequadament amb la llunyania dels seus fills i les adaptacions que aquests canvis requereixen.
La fase de contracció completa acaba quan el primer dels cònjuges mor, que assenyala l'inici de la fase de dissolució de la família, aquesta etapa es consuma definitivament, amb la mort de l'últim dels cònjuges, que posa punt final a l'evolució de la família.
És necessari per als professionals de l'educació tenir en compte aquestes etapes per intervenir-hi amb una família?
És important que els professionals de l'educació que tracten amb famílies en la tasca professional coneguin les etapes del cicle vital familiar, així com les característiques de cadascuna d'aquestes etapes, les fites i les necessitats inherents a cadascuna.
Cada etapa comporta situacions diferents i els membres d'una família han d'adaptar els seus rols de cara a adoptar-se a les necessitats de cadascuna de les etapes. El pas d'una etapa a una altra suposa desequilibris i tensions a la dinàmica familiar que com a professionals hem de tenir en compte perquè la nostra intervenció sigui eficaç.
Tot això i molt més al nostre programa d'Intervenció amb Menors.
