Des de 1967, el Dia Internacional de l'Alfabetització se celebra el 8 de setembre de cada any a tot el món per recordar-nos la importància de l'alfabetització com factor de dignitat i de drets humans, així com per aconseguir avenços en l'agenda d'alfabetització amb vista a una societat més instruïda i sostenible.
A més, a partir del 2020, el 9 de setembre se celebra el Dia Internacional per protegir l'educació d'atacs gràcies a un decret oficial establert per l'ONU. El seu principal objectiu és protegir tots els nens i joves de tot el món de patir atacs armats, desastres naturals, malalties o algun tipus d'agressió que pugui atemptar amb les seves vides, a més de garantir-los un entorn segur per a la formació i la capacitació integral.
Malgrat els èxits aconseguits, els desafiaments persisteixen, ja que 773 milions d'adults al món no tenen competències bàsiques en lectoescriptura.
Com afecten les situacions de conflicte a l'escolarització de nens i adolescents?
Un de cada quatre nens que viu en un país assolat per conflicte no va a escola. El cas de les nenes és més dramàtic, les nenes que viuen en aquests contextos s'enfronten a una probabilitat 2,5 més gran de quedar-se sense escolaritzar en comparació amb els homes.
Segons els estudis realitzats per UNICEF, deixar d'anar a escola suposa riscos tant a curt com a llarg termini. A curt termini, augmenten les seves possibilitats de ser víctima de tràfic, explotació laboral, matrimonis precoços i reclutament en els combats. A llarg termini, estan perdent l'oportunitat per construir el futur.
A més, tornar a les aules després d'una situació traumàtica o de conflicte contribueix a crear una rutina que pot ajudar els menors a superar traumes. Els professors són elements clau per a la protecció dels menors ja que pot identificar casos més greus i derivar-los, alhora que a moltes escoles se n'atenen altres necessitats bàsiques com l'alimentació, l'higiene i el sanejament.
Quins altres factors afecten l'escolarització dels menors?
Hi ha múltiples factors que determinen les possibilitats descolarització dels menors i la seva continuïtat en el sistema educatiu. Entre aquests destaquen:
- La pobresa Els nens i nenes que provenen de llars pobres del món en desenvolupament tenen com a mitjana tres vegades menys probabilitats d'acudir a l'escola primària que les que procedeixen del 20% més ric.
- El nivell educatiu de les mares. Al voltant d'un 75% dels nens i nenes que no reben un ensenyament primari als països en desenvolupament són fills de dones que tampoc no van poder acudir a l'escola.
Hi ha diferències entre nens i nenes en qüestió descolarització?
La paritat a l'escola és una fita establerta per les Nacions Unides com a part dels objectius de desenvolupament del mil·lenni.
Encara que la diferència de gènere en l'assistència a l'escola primària ha baixat a tot el món, és encara massa acusada a molts llocs del planeta. Les barreres que impedeixen a les nenes acudir a l'escola al món en desenvolupament no només els resten oportunitats per al futur, sinó que tenen repercussions sobre la seva salut i supervivència.
El paper de la comunitat internacional a l'escolarització.
Tots els països han de començar a considerar l'educació com un dret humà fonamental, i no com un luxe que s'ofereix allà on els pressupostos ho permeten.
L'educació és undret fonamentalde totes les persones, i com a tal està recollit a l'article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans
A més, és elmecanisme de mobilitat socialmés eficaç que existeix ja que impedeix que es perpetuï el cercle viciós de la pobresa, promou la igualtat doportunitats i redueix la desigualtat social.
L'educació és l'eina de transformació poderosa: permet promoure els drets humans i el desenvolupament sostenible, i construir un futur més just i equitatiu per a totes les persones.
Tot això i molt més al nostre programa d'Intervenció amb Menors.
