L'alta conflictivitat parental

Les diferències i els conflictes formen part de les nostres relacions. Quan aquests no són gestionats de manera adequada es donen situacions de confrontació en què pot aparèixer violència verbal i actituds o comportaments negatius.

En els casos de ruptura familiar, separació, divorci o nul·litat, es trenca l'equilibri del sistema familiar i és aleshores quan els límits entre els diferents membres del sistema es distorsionen, interferint en el funcionament familiar i, per tant, en les necessitats que els fills requereixen.

Moltes parelles aconsegueixen redissenyar la seva vida, exercir-ne una parentalitat responsable, salvant obstacles i els conflictes moltes vegades inevitables. Però d'altres en canvi no aconsegueixen acceptar i adaptar-se a la nova situació, modificar-ne la forma i les funcions, convertint-ne la funcionament com sistema, en inadequat i disfuncional.

Característiques de l'Alta Conflictivitat Parental

La Alta Conflictivitat es dóna quan un o tots dos progenitors impliquen de manera activa els seus fills en els conflictes.

Els progenitors en aquests casos busquen causar mal a l'altre progenitor, ja sigui psicològic, econòmic i/o social i aconseguir les seves pretensions tant sí com no. Això implicarà la judicialització de la vida familiar, que a més de saturar el sistema judicial amb nombrosos litigis, perllongarà el patiment dels fills i interferirà negativament en el seu desenvolupament.

El conflicte en aquests casos aquesta cronificat, ja sigui sobre pautes educatives com per drets parentals. Les interaccions entre els progenitors són hostils, tenen serioses dificultats per arribar a acords sobre allò més beneficiós per als fills i moltes vegades ni tan sols tenen una via de comunicació.

En molts casos ens trobem amb falses mostres de col·laboració, obstaculització del vincle amb una de les parts, ja sigui matern o patern filial, dificultat sobre la criança, històries de violència domèstica i/o de gènere, així com també falses al·legacions de maltractament, abús o abandó.

Alguns dels trets dels progenitors que ens trobem a l'alta conflictivitat són:

• Capacitat limitada per manejar la ruptura.
• Característiques de personalitat desadaptatives.
• Reactivitat extrema a la crítica.
• Absència de culpabilitat.
• Manca de límits propis i/o cap als fills.
• Necessitat de tenir-ne tot controlat.
• Estar centrats en ells mateixos i en les vostres necessitats.
• Deteriorament de la capacitat de veure les coses des dun altre punt de vista.
• Sentir-se amb el dret a fer, tenir, dir, etc., sense veure'n les conseqüències.
• Utilitzar els fills com a testimonis.
• Crear confusió dels rols als fills.
• Donar ordres i contraordres als menors.
• Carregar de responsabilitats els fills que no els corresponen.
• Victimitzar-ne el rol.
• Etc.

Com s'introdueix els fills al conflicte parental

Les estratègies per introduir un fill al conflicte entre els membres de la parella, adopten diverses formes.

La més freqüent és construir el que anomenem Conflicte de Lealtades. En aquest cas els fills són obligats a prendre partit en determinat moment per un dels progenitors, cosa que implicarà necessàriament enfrontar-se a l'altre.

Algunes de les formes més habituals i senzilles poden ser, preguntar-li per la seva opinió sobre l'assumpte quan és present la persona a qui la resposta afectaria o podria interpretar de forma negativa, i utilitzar els nens com a missatgers.

En allò que anomenem Triangulació, cada progenitor requereix que els fills s'hi uneixin en contra de l'altre. Això provoca una estructura disfuncional que normalment deixa paralitzats els menors. Obligats a prendre partit i posicionar-se amb un dels progenitors, els menors adopten com a propi un dels “bans” i s'enfronten a l'oposat, resultant sempre perniciós per a ells.

Una altra manera d'introduir els menors al conflicte parental és la Parentificació (Muset, 1980). Aquest concepte fa referència a la inversió de rols que es produeix quan els fills empesos per l'actitud d'un progenitor que es presenta com a víctima o feble davant de l'altre acaben adoptant un paper de suport emocional a l'adult. Això provoca en els menors una sobrecàrrega emocional que repercutirà en la seva actitud cap a la custòdia i les estades amb l'altre progenitor.

Com cal manejar l'Alta Conflictivitat

A dia d'avui el mètode de resolució de conflictes familiars que atén de manera eficaç l'Alta conflictivitat parental és la Coordinació de Parentalitat. Amb aquesta intervenció no només es disminueix el conflicte i el desgast dels progenitors, veient-se disminuïts també els litigis i costos, sinó que principalment garantirà l'interès superior dels fills, ajudant a protegir, salvaguardar i preservar les relacions matern-patern- filials, sempre que siguin segures, sanes i sòlides. Així com ajudarà a detectar possibles situacions de maltractament que s'estiguin donant al sistema familiar.