Per José Jesús Trujillo
La resolució de conflictes i la construcció de relacions saludables constitueixen aspectes crítics a qualsevol societat. Per abordar aquests processos amb garanties, la teoria de conflictes i la cultura de la pau han desenvolupat diverses metodologies i enfocaments, entre els quals destaquen les pràctiques restauratives i els processos de mediació. Tot i que tots dos comparteixen objectius generals -promoure la comunicació efectiva, la responsabilitat i la reconciliació- presenten diferències clau que cal considerar per adaptar les metodologies d'intervenció al terreny. Les pràctiques restauratives provenen de les tradicions ancestrals de cultures indígenes com els maoris, els navalls nord-americans o els first nation de Canadà. En aquestes comunitats, l‟aplicació de justícia i la resolució de conflictes formaven part de la pràctica comunitària. Quan un membre del grup cometia una infracció segons l'ordre establert, recorrien a pràctiques de diàleg i curació, creant espais de trobada perquè totes les persones involucrades participessin activament en la solució del conflicte (Wilhelm i Bosch, 2025).
Diferències i semblances entre procés restauratiu i mediació
El procés restauratiu és un enfocament que busca reparar el dany causat per una conducta perjudicial, involucrant la víctima, l'infractor i la comunitat afectada. El seu objectiu principal és restaurar les relacions i promoure la responsabilitat, l'entesa i la reintegració social. D'altra banda, la mediació és un mètode de resolució de conflictes on un tercer neutral facilita la comunicació entre les parts perquè arribin a un acord voluntari, sense necessàriament abordar el dany emocional o social que hi pugui haver.
Diferències amb la mediació
- Finalitat: El procés restauratiu se centra en la reparació del dany i la restauració de relacions, mentre que la mediació cerca assolir un acord entre les parts.
- Participació: En el procés restauratiu hi solen participar la víctima, l'infractor i la comunitat, mentre que a la mediació només intervenen les parts en conflicte i el mediador.
- Enfocament: El procés restauratiu aborda aspectes emocionals i socials, mentre que la mediació s'orienta principalment a aspectes pràctics i jurídics del conflicte.
Semblances amb la mediació
- Ambdós processos promouen la comunicació i l'entesa entre les parts.
- Són voluntaris i confidencials.
- El paper del facilitador o mediador és neutral i no imposa decisions.
Estudis com els de Strang i Braithwaite (2001) i Wachtel (2016) documenten l'aplicació de les pràctiques restauratives a entorns escolars, sistemes de justícia juvenil i programes comunitaris. Aquests estudis mostren la seva capacitat per reduir la reincidència i millorar les dinàmiques socials mitjançant la participació de la comunitat. Autors com Zehr (2015) i Lederach (2015) destaquen que aquestes pràctiques transformen les relacions, restauren els vincles danyats, empoderen les víctimes i permeten la reintegració dels ofensors a la comunitat. Des de la perspectiva d'aquesta investigació, entenem les pràctiques restauratives com a marc conceptual i tècnic per construir comunitat i enfortir els vincles, especialment en abordar conflictes sorgits per ofenses que han generat mal dins la comunitat.
T'agradaria dedicar-te professionalment a la mediació o especialitzar-te en alguna de les branques? Estàs al lloc correcte, a EIM oferim una àmplia varietat de formacions a l'alçada dels teus objectius més ambiciosos.
