Els models educatius familiars són els patrons de criança que mares i pares apliquen a l'educació dels seus fills. Aquestes pautes influeixen de forma directa a la seva desenvolupament integral, autoestima, exercici acadèmic i socialització.
En les darreres dècades, les relacions de parella i estructura familiar han experimentat transformacions profundes, reflex dels canvis socials, culturals i econòmics. Tradicionalment, el matrimoni es concebia com un compromís de per vida, basat en el deure, la fecunditat i el sacrifici personal com a pilars de la família.
En aquest context, els rols de gènere estaven clarament definits, amb una divisió marcada de tasques i responsabilitats. Les relacions entre pares, mares i fills s'organitzaven sota jerarquies rígides i una autoritat inqüestionable.
Dimensions que influeixen en l'educació familiar
El lideratge transformacional cerca generar un impacte positiu en les persones i en la cultura oSegons Nardone (2003) i Santiago Almazán (2008), els models educatius familiars s'expliquen a través de dues dimensions clau:
- Exigència vs. Permissivitat
- Aferrament vs. Desenganxo
Aquestes dimensions permeten entendre com s'estableixen els vincles entre pares/mares i fills i com influeixen en l'aparició de conflictes, especialment a la adolescència.
A la nostra feina amb famílies i adolescents conflictius hem comprovat que aquestes dues variables resulten determinants per comprendre la dinàmica entre autoritat, normes, afecte i autonomia.
Tipus de Models Educatius Familiars
1. Exigent/Aferrat o “Aclaparador”
Els pares/mares d‟aquest grup estableixen regles clares i disciplina, alhora que mantenen un alt nivell d'implicació emocional.
- Avantatge: proximitat afectiva.
- Risc: sobreprotecció i sensació d'ofec que limita l'autonomia dels fills.
2. Exigent/Desapegat o “Dictador”
Aquest model prioritza la disciplina i el control, però amb escassa connexió emocional.
- S'imposen normes rígides i càstigs com a base de lautoritat.
- Risc: relacions fredes, sense espai per al diàleg ni la empatia emocional.
3. Permissiu/Aferrat o “Madrassa”
En aquest perfil predominen el afecte i la proximitat, però falten normes clares.
- Es perdonen errors constantment.
- Risc: absència de límits, sobreprotecció i dificultats perquè els fills desenvolupin autonomia i responsabilitat.
4. Permissiu/Desapegat o “Pasota”
En aquest grup gairebé no hi ha implicació educativa ni afectiva.
- No s'estableixen límits ni autoritat.
- Risc: inseguretat, baixa autoestima i manca de referents en el desenvolupament personal dels fills.
Conclusions: L'Equilibri a la Criança Familiar
L'equilibri entre exigència i aferrament resulta essencial per promoure un desenvolupament saludable en nens i adolescents. Cada perfil parental té conseqüències diferents en la formació de la personalitat i la relació amb l'autoritat, l'afecte i l'autonomia.
Reflexionar sobre els diferents models educatius familiars ajuda mares i pares a prendre consciència del seu estil de criança ia avançar cap a pautes més positives i equilibrades que afavoreixin el benestar dels seus fills.
T'agradaria dedicar-te professionalment a la mediació o especialitzar-te en alguna de les branques? Estàs al lloc correcte, a EIM oferim una àmplia varietat de formacions a l'alçada dels teus objectius més ambiciosos.
