Sóc advocat i mediador, i no, no m'agrada com moltes persones parlen dels avantatges de la mediació en detriment dels tribunals de justícia, de la justícia tradicional, de la que conviu amb nosaltres, davant de l'aparició dels mètodes alternatius de solució de conflictes.
Sempre vaig dir que, per demostrar les bondats d'alguna cosa, no ens hem de recolzar en les debilitats de l'altre. Són camins diferents, encara que es tracti d´arribar al mateix lloc. La millor manera d'entendre-ho és pensant en un viatge, és millor anar amb tren, amb avió, amb cotxe o caminant? Doncs pregunteu-ho als qui fan el camí de Santiago, o qui va de viatge per negocis, o qui inicia un viatge per vacances per conèixer diferents llocs amb la seva família…
Tots són útils, tots calen. El respecte per tots els mitjans és necessari per a una convivència eficaç.
Aquesta relació de virtuts, estimat/da lector/a, no parla més que de les bondats de la mediació, però mai en descrèdit d'altres vies, perquè també seria senzill parlar dels “desavantatges” de mediar, sobretot en aquelles persones que no tenen actitud, la clau de tota mediació.
Per això avui m'atreveixo a dir les bondats de la justícia tradicional, dels tribunals, perquè el respecte entre les dues vies ha de ser la bandera de la convivència entre elles.
Vam créixer els mediadors, sorpresos per les avantatges de la mediació:
- Afavoreix la comunicació entre les parts enfrontades
- Disminueix les tensions de les parts en conflicte i les seves emocions
- Ells mateixos assumeixen les responsabilitats de la solució empoderant-los
- Les solucions s'ajusten a allò que de debò necessiten
- No hi ha la sensació de guanyador o perdedor, sinó de l'empat
- No se centra en el passat sinó en el futur
- Afavoreix la flexibilitat, adaptant el “vestit” de forma artesanal perquè li quedi bé als mateixos
- En definitiva, el nivell de compliment del que s'ha acordat, en ser el que volen és molt molt alt
- I tot això perquè permet solucions més creatives que prevenen problemes de futur
Els Tribunals, la justícia tradicional, té grans avantatges:
- La professionalitat del Jutge i dels advocats de les parts, permet entrar a desenredar el conflicte legal (la interpretació de les lleis)
- El jutge, si les parts no cedeixen, determina el resultat una vegada que van delegar el protagonisme als advocats
- La comunicació es produeix entre advocats per a la cerca de la solució, quan moltes vegades no és possible la comunicació entre ells
- Amb independència que necessitin una altra ajuda, abasta el compliment o incompliment de la llei
- Davant d'incompliments de les parts, s'exigeix, per no deixar-lo al lliure arbitri de les mateixes
- Jutges, advocats i fiscals, sempre abans d'una decisió judicial, permeten que per representants (no hi ha desgast emocional) s'acordi una sortida al problema
Ara és vostè, sí, vostè, qui decideix on acudir. Si està disposat a dialogar i “reconèixer, encara que no comparteixi allò que pensi l'altra part”, vingui a mediació.
Si vostè, estimat amic o amiga, necessita que algú l'ajudi i li cedeix el poder de decisió, acudeixi al seu advocat i deixeu-lo que negociï en nom seu, i si no és possible, que reclami ajuda en la decisió dels jutges. És més, són vies complementàries, perquè moltes vegades si no és possible una mediació o aquesta és fallida, acudireu als tribunals i, altres vegades, són els mateixos tribunals, que, suspenent les seves decisions, deriven a mediació per a la recerca de la solució . Alternatives?, no home no: Complementàries.
Molt encertat comentari Javier. La mediació no sempre és apropiada, no és la panacera per a tots els conflictes, com en casos de violències que posa en risc l'autodeterminació i fins i tot la vida d'una de les parts i/o quan senzillament no volen o no és el moment i és indispensable la intervenció de l'expertice dels i les advocades i autoritats judicials. Moltes gràcies estimat mestre per recordar una realitat que no cal oblidar. .