En primer lloc, cal començar donant una definició del principi de presumpció d'innocència i de Mediació, fonamentalment per les traccions que aquesta última ha pogut generar respecte a l'esmentat principi, que no és més que la translació a la nostra realitat del principi constitucional de la tutela judicial efectiva.
La presumpció d'innocència, com he esmentat al paràgraf anterior fa referència al dret fonamental que contempla la nostra Norma Suprema i que garanteix que tota persona, contra la qual s'hagi dirigit un procés, és innocent fins que no se'n declari la culpabilitat mitjançant una sentència judicial ferma.
La mediació, com ja sabem, és un sistema de resolució de conflictes per a l'obtenció a través del diàleg i l'escolta activa, entre altres eines, d'un acord, on les parts treballen juntes i no en contra, i per descomptat en un ambient de desenvolupament personal, acceptació, aprenentatge i respecte mutu.
Vulnerabilitat del principi de presumpció d'innocència?
El més important és aclarir una qüestió de principal interès, entendre si participar en un procés de mediació es pot interpretar com un reconeixement dels fets imputats per part del presumpte autor i conseqüentment la vulneració del principi de presumpció d'innocència.
Davant aquesta exposició cal admetre que, en la majoria dels supòsits, en ser la pretensió a la mediació, “la satisfacció de les necessitats de la víctima”, aquesta circumstància implica la assumpció per part del victimari del reconeixement dels fets. Tanmateix, s'ha d'afirmar per altra banda, que requerir presumpte autor que reconegui els fets, representaria demanar-li que admeti la seva autoria i conseqüentment, la realitat d'una posterior sentència condemnatòria, com succeeix en el supòsit de la figura jurídica penal de la conformitat.
Arribat a aquest punt, entenc que la mediació no ha d'anar paral·lela a la figura de la conformitat, ja que, en aquesta, confessar la comissió dels fets no és símil d'assumir la responsabilitat i encara menys de ser considerat culpable, perquè, no voler entrar a judici per no tenir confiança en la resolució és simplement entendre que d'entrar pugui sortir “malparat”. Per això, prefereix acceptar l'acord ofert, abans de no saber què pot passar després de la celebració de la vista.
- En els supòsits de mediació s'ha d'informar l'imputat que la finalitat d'aquesta és la reparació del dany causat, encara que de vegades aquesta informació sigui malinterpretada, per la qual cosa entenc que cal definir molt bé la significació d'aquesta expressió, fent-lo veure que el reconeixement de l'autoria no s'ha de considerar un reconeixement de responsabilitat penal, i que l'existència de determinats fets, més o menys clar, és perfectament compatible amb certes protestes d'innocència, com són les eximents que es recullen al text normatiu penal.
- A més, cal afegir que l'existència de determinades proves o l'execució d'alguns actes que comportés algun indici de culpabilitat no vulnera la presumpció d'innocència per la qual cosa el jutge podrà valorar, així com que el procés de mediació es consideri un acte extern al mateix procés judicial, no ha de ser considerat totalment neutre des del punt de vista probatori.
- Cal reiterar que iniciar un procés de mediació, no implica admissió de la culpabilitat per part del suposat infractor, però també és cert, que el resultat negatiu en una mediació no suposa haver d'obligar els magistrats i els membres del Tribunal a actuar com si aquesta no s'hagués produït.
- Perquè l'imputat, entengui que acudir a la mediació no és declarar-se culpable i no és presumpte innocent se li ha de informar amb total pulcritud de quin és el procediment, quins són els avantatges de la mediació, i de quina és la seva situació davant del supòsit perjudicat, però sobretot fer-lo veure que és presumpte innocent fins que no es demostri el contrari, tal com es recull a l'art. 24 de la CE
- Finalment m'agradaria comentar que així mateix la víctima, deu respectar el deure de secret o sigil sobre les incidències del procés de mediació de les que hagi estat testimoni o protagonista en funció de la confidencialitat pactada.
És per això que cal relativitzar la transcendència pràctica d'aquest problema, adoptant actituds de cautela i prudència, ja que normalment es derivaran a mediació supòsits en què, a més de la possibilitat de reparació, o bé es reconeixen els fets (supòsit que caldria deixar a elecció de l'infractor) o bé des del principi apareix prou material probatori de l'autoria.
