1. La importància estratègica de la Llei Model UNCITRAL
UNCITRAL (sigles en anglès de la Comissió de Nacions Unides per al Dret Mercantil Internacional) n'ha elaborat una Llei model, que s'ha convertit en el referent internacional més important per a la mediació comercial internacional. Tot i que no tingui força jurídica vinculant, és punt de trobada dels estàndards internacionals de la mediació. Però, a més, molts Estats han incorporat a les seves legislacions internes la Llei model, bé en la seva integritat o amb les adaptacions necessàries.
De fet, la Llei model UNCITRAL ha estat incorporada a la regulació de Bèlgica, Croàcia, Hongria, Eslovènia i Luxemburg. També en la modificació que va fer Albània sobre la seva regulació prèvia. UNCITRAL considera que la regulació de França, Suïssa i Montenegro ha estat influenciada per la Llei model. A Amèrica, han incorporat la Llei UNCITRAL països com Hondures i Nicaragua. La situació de Canadà i Estats Units és peculiar per ser estats federals, els estats o províncies dels quals tenen competències en la matèria. Això ha originat un fenomen d'«harmonització al quadrat». A Estats Units i Canadà s'han aprovat lleis uniformes perquè els seus diferents estats o províncies harmonitzin a nivell federal les seves legislacions si ho consideren oportú. Però, alhora, aquestes lleis uniformes nord-americana i canadenca incorporen la Llei model UNCITRAL, de manera que els diferents estats i províncies que incorporin les normes uniformes esmentades també estan contribuint a l'harmonització internacional.
A Àsia, la Llei model ha estat incorporada per Bhutan i Malàisia. A Àfrica, UNCITRAL considera que participa del seu model la legislació de Camerun i Guinea Equatorial. Però, sens dubte, com es veurà continuació, la principal influència de la Llei model UNCITRAL s'ha materialitzat a la OHADA (sigles en francès de l'Organització per a l'Harmonització del Dret dels Negocis a l'Àfrica). En agrupar aquesta organització a 17 Estats africans, ha tingut un efecte expansiu de la Llei model UNCITRAL. Ni Nova Zelanda ni Austràlia figuren com a Estats que hagin seguit l'estela de la Llei model UNCITRAL.
2. Desenvolupament normatiu d'UNCITRAL: les Regles, les Notes i la Convenció de Singapur
Juntament amb la Llei Model, el 2021, UNCITRAL ha publicat unes Notes sobre la mediació, la finalitat del qual és “ajudar les parts a comprendre millor la mediació”. No imposen, per tant, cap obligació jurídica vinculant ni es presten a ser utilitzades com a reglament de mediació, ni promouen un estil, pràctica o mètode concret de mediació. No obstant això, a banda d'aquesta finalitat pedagògica, al fons les Notes tenen una mínima funció harmonitzadora, de manera que es poden convertir en un estàndard mínim internacional, sobre el concepte i el funcionament de la mediació.
De fet, UNCITRAL si desitja que “siguin utilitzades de manera general i universal”, de manera que les parts i el mediador puguin valdre's, “en la mesura que estimin convenient”. Aquesta naturalesa té una doble conseqüència.
- Positiva, es pot recórrer a les notes si s'estima convenient sense necessitat d'adoptar cap “element” concret, si bé sembla necessari que les parts no s'hi oposin.
- Negatives, si les parts i el mediador no hi estan interessades, no han de motivar la seva omissió. Aquest plantejament justifica que UNCITRAL es refereixi a “Notes” i no a uns “principis mínims”, que podrien tenir una càrrega més gran de prendre en consideració pel mediador.
Un pas més enllà és la possibilitat que les parts se sotmetin a les Regles de Mediació d'UNCITRAL en què s'estan treballant des del 2021 i que actualitzen les velles Regles de Conciliació que s'havien aprovat, el 23 de juliol de 1980. En aquest text ja s'hi inclou una clàusula model de sotmetiment a la mediació i un articulat a disposició de les parts i del mediador sobre l'inici, el desenvolupament i la conclusió de la conciliació, així com normes de confidencialitat.
Juntament amb el camí del soft law no directament vinculant, UNCITRAL ha ofert a la comunitat internacional una nova via a través del hard law, és a dir, a través d'un instrument jurídic vinculant: la Convenció de les Nacions Unides sobre els Acords de Transacció Internacionals Resultants de la Mediació, aprovada el 20 de desembre de 2018 i obert a la signatura el 7 d'agost de 2019 a Singapur. Tot i que té moltes disposicions en comú amb la Llei Model, es tracta d'un tractat internacional en sentit estricte que s'ocupa del reconeixement i l'execució d'acords resultants de la mediació internacional i que, per això, obliga els Estats que l'hagin ratificat.
