La família transita per diferents moments que la constitueixen com a institució. Els rols es van definint de mica en mica a mesura que s'hi van incorporant individus. En el cas de els avis cal dir que actualment tenen un paper crucial en la cura i l'educació dels néts, ja que en no poques ocasions “cobreixen” aquelles hores en què els pares (per diverses qüestions laborals i personals) no poden fer front a aquestes tasques esmentades. No són poques les vegades en què sorgeixen problemes entre els pares i els avis pel fet que consideren que l'educació que aquests últims és massa severa o laxa, aquest és un dels majors conflictes que existeixen entre ambdues figures de tutorització dels menors.
Un informe de National Poll on Children's Health del CS Mott Children's Hospital, assenyala que la font més comuna de conflictes intergeneracionals té a veure amb la disciplina
Segons un recent informe de National Poll on Children's Health del CS Mott Children's Hospital,la font més comuna de conflicte entre avis i pares pel que fa als néts té a veure directament o indirectament amb la disciplina. L'enquesta, en què es va fonamentar l'informe (passada al 2016 pares i mares amb fills menors de 18 anys) va revelar que el 57% dels pares van indicar haver tingut algun tipus de desacord a causa de problemes de comportament. El 40% dels pares que van indicar haver tingut desacords van dir que es van deure al fet que els avis eren massa tolerants amb els néts, mentre que el 14% van donar a conèixer que la mà dura dels avis causava aquests desacords.
Igualment, en moltes ocasions on es donen problemàtiques familiars com la separació dels progenitors i fins i tot la mort d'algun dels mateixos, els avis tenen dificultats per veure els seus néts amb certa regularitat. Circumstància que s'agreuja en determinades dates assenyalades com poden ser: les festes nadalenques, els aniversaris o les vacances. És el moment on els avis es pregunten si hi ha algun instrument legal per exercir els seus drets a veure els seus néts.
Davant d'aquestes problemàtiques donades a conèixer, el mediador familiar s'ha de constituir com un guia i catalitzador a través del diàleg multidireccional que potenciï l'anàlisi reflexiva de les parts perquè siguin conscients dels causants de les situacions conflictives.
Per tot allò descrit, els objectius que es persegueixen amb la mediació familiar són els següents:
- Construir relacions i afavorir la comunicació, elevant la satisfacció psicològica i personal.
- Disminuir tensions i fomentar el comportament pacífic, encoratjant la cooperació.
- Limitar les conseqüències negatives per als fills després d'un divorci.
- Assumir la nova situació familiar.
- Treballar els sentiments de culpabilitat.
- Proporcionar una informació adequada per a tots els membres de la família.
- Permetre que les responsabilitats siguin assumides pels participants.
- Ajustar els acords o les opcions a les necessitats reals.
- Afavorir la flexibilitat i la col·laboració davant dels canvis.
- Permetre gestionar els seus acords als membres d'una família.
- Afavorir les conductes responsables, especialment pel que fa als acords presos en relació amb els/les fills/es.
- Tornar la responsabilitat a les parts en conflicte, tant pel que fa als acords que puguin adoptar relatius als fills, o als pactes de dret disponibles que puguin convenir.
INCLUDEPICTURE «https://cdn.pixabay.com/photo/2024/02/16/11/47/grandparents-8577394_640.jpg» \* MERGEFORMATINET
Preceptes per propiciar una bona relació intergeneracional basada en l'educació i la cura
Pel que fa a la mediació entre avis, pares i néts, cal tenir clares una sèrie de preceptes per propiciar una relació fonamentada en l'educació i la cura com a tasques conjuntes, on els rols són diferents. Claus que cal tenir en compte, propiciadores d'una relació fructífera:
- Tenir clar el paper de cadascú: Se sol dir, a la dita popular, que els pares crien i els avis malcrien. Tot i això, la funció dels avis no és en cap sentit usurpar el paper dels pares ni suplantar-los contínuament. Amb això, l'exigència cap a pares i avis ha d'estar fonamentada en la responsabilitat compartida, sabent que els pares són els veritables artífexs de l'educació dels seus fills.
- La gratitud com a “moneda de canvi”: El fet de mostrar l'amor incondicional als néts ja és prou motiu per estar-los “eternament agraïts”. Per tant, és crucial mostrar-los gratitud no només perquè s'ho mereixen, sinó com a ensenyament per als fills.
- Fomentar la creació d'un enllaç fort avis-petits: Realitzar accions que afavoreixin una relació de confiança i complicitat contribuirà a fer que els fills vegin en els seus avis uns referents i aliats.
- Mantenir una comunicació clara i assertiva: Donar a conèixer allò que es considera que no és adequat per a l'educació dels fills o que els pot estar transmetent un missatge confús. Expressar què ha molestat, què i debatre sobre com resoldre aquests petits conflictes o malentesos ajuden més que un retret irat.
- Les necessitats dels avis i els seus punts de vista: Els avis tenen dret a cuidar-se, a tenir els seus plans i tenir la seva vida per molt avis que siguin. I, igualment, tenen dret a tenir el seu propi estil i visió de la seva relació amb els néts. Respectar aquests drets ajudarà a crear una relació més harmoniosa i sana entre pares, fills i avis.
Al cap ia la fi, VAN SER QUI ENS EDUCAREN I EN GRAN PART LI HEM DE QUÈ SOM A NIVELL PERSONAL
