Per Juan Diego Mata
En els darrers anys, la mediació ha deixat de ser una institució perifèrica del sistema jurídic espanyol per convertir-se en un instrument central en la gestió de conflictes. La seva consolidació legislativa, especialment després de l'aprovació de la Llei 5/2012, de mediació en assumptes civils i mercantils, i el seu recent impuls amb la Llei 1/2025, de Mesures d'Eficiència Processal del Servei Públic de Justícia, han propiciat una transformació cultural a l'advocacia. Els despatxos d'advocats es troben, així, davant d'una oportunitat estratègica: integrar la mediació professional a la seva estructura com servei complementari i diferenciador, no com a alternativa excloent a la litigació.
1. De la justícia adversarial a la justícia col·laborativa
El model processal tradicional, basat en la confrontació de posicions i la decisió imposada per un tercer, presenta una evident saturació estructural. Els temps de resolució judicial, els costos processals i l'impacte emocional dels litigis han erosionat la percepció d'eficàcia del sistema. Davant d'això, la mediació es configura com un mecanisme de justícia col·laborativa, en què les parts mantenen el control del resultat i prioritzen els seus interessos reals sobre la mera defensa de drets abstractes.
Aquesta transformació no pretén substituir la funció jurisdiccional, sinó complementar-la. El legislador ho ha entès així en introduir, a la Llei 1/2025, la obligació d'intentar un mitjà adequat de solució de controvèrsies (MASC) abans d'acudir als tribunals en determinats procediments civils i mercantils. Entre aquests mitjans, la mediació ocupa un lloc preferent per la naturalesa flexible, confidencial i voluntària.
2. El nou paper de l'advocat a la mediació
Lluny del que alguns professionals van témer els primers anys d'implantació de la mediació, l'advocat no és desplaçat del conflicte, sinó que adquireix un paper essencial en la canalització. La seva funció es desplaça des de la confrontació cap a la gestió tècnica del procés negociadorassistint al client en la comprensió dels seus interessos, en l'avaluació de riscos i en la formulació d'acords sostenibles.
L'advocat-mediador —o l'advocat col·laborador en mediació— ha de dominar habilitats que transcendeixen l'argumentació jurídica: escolta activa, comunicació no violenta, anàlisi emocional del conflicte i disseny de solucions creatives. Aquesta polivalència professional no només millora la qualitat del servei jurídic, sinó que reforça la imatge del despatx com a espai integral de resolució de conflictes.
Des d'una perspectiva deontològica, la mediació també reforça els principis de l'Estatut General de l'Advocacia Espanyola: la lleialtat cap al client, la cerca de solucions eficaces i la promoció de l'interès general mitjançant la reducció de la litigiositat.
3. La integració estructural de la mediació als despatxos
La incorporació efectiva de la mediació als despatxos no es pot limitar a una declaració d'intencions oa la creació formal d'un departament. Requereix una revisió organitzativa i cultural. Hi ha diversos models possibles:
- Model intern: el despatx compta amb advocats mediadors acreditats que presten el servei directament. Aquest esquema exigeix formació específica (mínim 100 hores conforme al Reial decret 980/2013) i la seva inscripció al Registre de Mediadors del Ministeri de Justícia.
- Model col·laboratiu: el despatx manté convenis amb centres o professionals de mediació externs, derivant els casos quan el perfil del conflicte ho aconsella.
- Model híbrid: combina ambdues opcions, amb mediadors interns per a assumptes recurrents (família, arrendaments, conflictes societaris) i xarxa de col·laboradors externs per a especialitats concretes.
En tots els casos, l'element diferencial resideix a la comunicació al client: la mediació s'ha de presentar no com una drecera, sinó com un servei jurídic d'alt valor afegit, recolzat per un equip legal que vetlla per la seguretat jurídica de l'acord.
4. Avantatges competitius i fiscals
La mediació aporta també avantatges operatius i reputacionals als despatxos. En primer lloc, permet diversificar les fonts d'ingressos mitjançant honoraris per sessions o acords extrajudicials, reduint la dependència de la litigació. En segon lloc, incrementa la satisfacció i fidelització del client, que percep un tracte més humà i eficaç.
Des del punt de vista fiscal, els honoraris derivats de mediacions es qualifiquen com a rendiments d'activitats professionals, subjectes a IVA al tipus general del 21 % i amb retenció del 15 % a l'IRPF (art. 95 RIRPF). En el cas de societats professionals, el seu tractament s'integra a l'impost sobre societats conforme a l'article 10 de la Llei 27/2014 (LIS). No obstant això, els costos associats a la formació i l'acreditació de mediadors es poden considerar despeses deduïbles si guarden correlació amb els ingressos futurs, cosa que incentiva la seva implantació des d'una perspectiva comptable i fiscal.miso col·lectiu i la col·laboració de governs, institucions, organitzacions civils i ciutadania.
5. Reptes dimplantació
Tot i el seu potencial, la mediació enfronta obstacles culturals. Molts clients encara perceben que “negociar és cedir” i que la fermesa jurídica es demostra al jutjat. Correspon als advocats revertir aquesta percepció, educant jurídicament la societat en la idea que assolir un acord és, en realitat, la manifestació més plena d'autonomia de la voluntat.
Un altre repte és la formació contínua. L'excel·lència en mediació exigeix actualització constant en tècniques comunicatives, psicologia del conflicte i dret comparat. Els despatxos que integrin aquestes competències de forma sistemàtica estaran més ben posicionats davant de la transformació del mercat jurídic.
6. Conclusió: un nou paradigma dassessorament jurídic
La mediació no és una moda passatgera, sinó un canvi estructural en la forma d'entendre el dret. En un context de saturació judicial i demanda de solucions àgils, els despatxos que incorporin la mediació professional estaran no només complint amb les exigències normatives, sinó també anticipant-se a la justícia del futur: una justícia més humana, eficient i participativa.
Integrar la mediació a la pràctica jurídica no implica renunciar a la defensa processal, sinó ampliar-la. Suposa passar de ser advocats del conflicte a ser arquitectes d'acordscontribuint a l'enfortiment de l'Estat de Dret des d'una perspectiva col·laborativa i moderna.
T'agradaria dedicar-te professionalment a la mediació o especialitzar-te en alguna de les branques? Estàs al lloc correcte, a EIM oferim una àmplia varietat de formacions a l'alçada dels teus objectius més ambiciosos.
