Quan parlem de mediació com a mètode de resolució o gestió de conflictes, sempre ens crida l'atenció un àmbit on sembla gairebé impossible arribar a intervenir: el penal. Cal tenir en compte que les persones que poguessin ser part en el procés de mediació, han tingut una relació com a conseqüència de la comissió d'un delicte, algunes vegades conegudes entre si, però en la majoria desconegudes fins que es van produir els fets delictius.
Per això la gran pregunta és podríem intervenir en un cas penal? La resposta és sí.
Aquest àmbit es troba expressament exclòs de la regulació a què tots a Espanya ens referim quan parlem de mediació, com és la Llei de 2012, però ben entès que no pas perquè es prohibeixi, sinó perquè aquesta tracta d'aspectes merament de dret privat.
Podem buscar el seu reconeixement en les diferents regulacions que sorgeixen del dret penal (fins i tot històricament ha estat comú arribar a acords extrajudicials, si bé no parlaríem directament per tant de mediació, sobretot relacionats amb rebaixes de pena, davant del reconeixement dels fets o fins i tot pal·liar a les víctimes els danys econòmics causats) però sobretot dir que recentment, la seva base es troba a l'article 15.1 de la Llei 4/2015 de 27 d'abril, del Estatut de la víctima del delicte. En aquest article es diu que les víctimes poden accedir a serveis de justícia restaurativa en els termes que reglamentàriament es determinin, amb la finalitat d'obtenir una reparació material i moral adequades dels perjudicis derivats del delicte.
Per això sembla molt important diferenciar la mediació penal del que anomenem justícia restaurativa.
Entenem per mediació penal, la negociació per identificar i arribar a acords raonables sobre necessitats i interessos mutus de les parts implicades en un delicte, mentre que la Justícia Restaurativa inclou les necessitats que abasten el nivell emocional, la comprensió dels sentiments aflorats i la narració de la història passa a ser el centre de latenció del procés.
Quina és la fonamentació de la mediació penal?
- D'una banda, assegura una protecció efectiva a la víctima, mitjançant la reparació o disminució del dany causat
- Responsabilitza l'infractor sobre les conseqüències del seu il·lícit, alhora que disminueix la reprotxabilitat penal (atenuant) i li procura mitjans per a la normalització de la seva vida
- Restableix la vigència de la norma i el diàleg comunitari, reconstruint la pau social trencada pel delicte
- Retorna protagonisme a la societat civil
La mediació pren en consideració les causes reals del conflicte i les conseqüències del mateix, cercant la fórmula més idònia per satisfer les necessitats personals de víctima i infractor
Mentre que si parlem de la justícia restaurativa, ens centrarem expressament en un procés dirigit a involucrar, en la mesura del possible, a tots els que tinguin un interès en una ofensa particular, i identificar i atendre col·lectivament els danys, necessitats i obligacions derivats d'aquesta ofensa, per guarir i esmenar els danys de la millor manera possible. És a dir, aquesta darrera es basa en valors i principis afectats.
Últimament hem tingut una gran difusió d'aquest tipus d'intervenció mediadora, en ocasió de la difusió de la pel·lícula Maixabel, un llargmetratge que narra la història de l'assassinat del polític basc Juan María Jauregui i del procés que va portar Maixabel Lasa, des de la negació inicial de l'horror viscut, fins a la trobada restaurativa, proporcionada per mediadors, amb els assassins del seu marit.
Aprendre a treballar
L'important d'aquest àmbit és que cal aprendre a treballar amb la por, l'odi, l'enuig, el dolor, la frustració, la indignació, la impotència, el desemparament, la indefensió, la fragilitat, la ràbia, l'angoixa, la depressió, etc.
Això no desapareix amb la detenció i el judici si no s'aborden les causes que ho motiven, ja que si parlem de la víctima ens trobem amb:
- Desitjos de venjança ja que mai semblen satisfets els seus interessos i les víctimes normalment no es consideren rescabalades
- La víctima no troba lloc en el desenvolupament del procés penal i moltes vegades amb prou feines és informada de la seva evolució
- Tampoc el seu dany és tractat ni reconduït, romanent les ferides sense tancar durant molt de temps
D'altra banda, si parlem del victimari:
- Qüestions com ara la droga, el racisme o vendes al detall, satisfan les institucions penitenciàries i no és solució
- La presó no evita la reincidència moltes vegades per la feina que s'hi desenvolupa.
- Les alternatives a la presó seran: suspensions, situacions de condemna o treballs en benefici de la comunitat i… altres que costa que arribin al nostre sistema (llibertat vigilada, mediació…)
- Necessiten també un procés de mediació i de la Justícia Restaurativa per tenir un espai i poder explicar-se
Però no voldria deixar aquest post sense esmentar almenys quin procés se seguiria, perquè em permet visualitzar aquest tipus de mediació.
A tenir en compte
Cal tenir en compte els qui podrien ser les persones intervinents en un procés en la mesura dels seus rols, potser no només en allò que anomenem mediació, sinó directament o indirectament involucrats per a l'èxit final del mateix:
- Acusat i víctima, protagonistes de la mediació ja que l'acord de reparació serà recollit a la Sentència
- Magistrat/a Penal, que seleccionarà el procediment quan entri al Jutjat
- Ministeri Fiscal, que una vegada se seleccione el cas pel Magistrat/a mostrarà o no el seu acord
- Equip de Mediació, format per Mediadors, que com a professionals independents, durà a terme la mediació “acusat-víctima”
- Advocat/da de l'acusat i víctima, que informarà el client sobre els avantatges que pot obtenir, l'acompanyarà si ho considera convenient-
Per tramitar l'expedient, segons el que estableix el protocol que segueix i promociona el Consell General del Poder Judicial, l'equip de mediació rebria una còpia de la denúncia, de les declaracions dels afectats d'una banda o l'altra, l'escrit d'acusació del ministeri fiscal i també la còpia de l'escrit de defensa.
Després de conèixer l'assumpte i veure el que ha passat, es produeix el que anomenem FASE D'ACOLLIDA AL DENUNCIANT. S'hi entrevisten i es procurarà conèixer de la persona denunciant, la percepció que tingui dels fets objecte del procés, així com les seves emocions, sentiments i actituds davant del procediment judicial i davant de la pròpia possibilitat de mediació. En particular, s'ha de procurar prendre coneixement dels danys i perjudicis soferts amb el fet delictiu, les conseqüències de tot ordre i les expectatives i necessitats en ser compensada o reparada que tingui.
Després es procediria a la FASE D'ACOLLIDA A L'INVESTIGAT. De la mateixa manera a l'entrevista amb la persona imputada es procurarà prendre coneixement de com valora personalment la seva situació legal davant de l'Administració de Justícia, el seu historial personal i social, la presència de problemes personals i familiars que puguin tenir una relació directa amb l'evolució del procés de mediació i l'eventual adopció d'un acord, i qualsevol altra circumstància que, valorada com a positiva de cara al resultat perseguit, de manera voluntària, el intervingut i imputat vulgui traslladar a l'equip de mediació.
Després d'aquestes dues situacions l'equip de mediadors, en vista del resultat de les entrevistes individualitzades, decideix la possibilitat de la mediació i només en aquest cas procurarà l'acostament de les postures, reflectides en les seves aspiracions i sentiments, cap a un acord que satisfaci totes dues persones. Es podrà procurar fer una entrevista conjunta entre les dues parts, sempre que es consideri convenient i les parts consentin, però no serà en cap cas requisit per poder assolir l'acord. És el que anomenem TROBADA DIALOGADA.
Si la situació ha estat satisfactòria i és possible un ACORD entre les parts implicades, es redactarà un document que el reculli, incloent-hi un Pla de Reparació detallat, expressant amb claredat els compromisos adquirits, amb els efectes desitjats per cadascun. Igualment, es relataran el nombre de sessions realitzades i qualsevol altra cosa que sigui important conèixer pel Tribunal.
No deixeu d'apropar-vos a aquest tipus de procés, ens ensenya molt sobre allò que treballem en moltes altres àrees i àmbits: la por, la frustració, la incredulitat, la desconfiança…
