Disseny inclusiu en mediació: idioma, LGTBIQ+, precarietat i cures
Per Mar Fernández Cuesta · 20/09/2025
La interseccionalitat en mediació no és una teoria abstracta, sinó una eina pràctica que permet a les persones mediadores identificar les diferents capes de vulnerabilitat que afecten els qui participen en un conflicte. Factors com l'idioma, l'estatut migratori, la precarietat econòmica, l'orientació sexual o la identitat de gènere no són secundaris: influeixen directament en la capacitat de negociar en igualtat.
Si els processos de mediació inclusiva no es dissenyen considerant aquestes realitats, es tanquen oportunitats sense ni tan sols advertir-ho.
El cas de Aisha i Carla ho exemplifica amb claredat. Aisha, de 35 anys, és migrant recent i té un domini limitat de l'espanyol; treballa en torns rotatius. La Carla, de 36, és mare no gestant en una família homoparental. Totes dues enfronten barreres idiomàtiques, inseguretat econòmica i manca de reconeixement institucional del seu model familiar. Perquè puguin participar en condicions d'equitat, el disseny del procés ha de ser inclusiu des del primer contacte.
Això implica oferir informació en lectura fàcil, comptar amb intèrprets professionals i adaptar els horaris o formats (com a sessions en línia segures amb suport tècnic). Des de la premediació és essencial activar assessoria jurídica gratuïta i suport psicosocial, a més d'aclarir drets específics en contextos com el de les famílies LGTBIQ+.
El procediment ha d'evitar suposicions sobre la “família tipus”, utilitzar llenguatge inclusiu a les actes i preveure caucus davant microagressions o tensions. També és recomanable incloure clàusules de revisió que prevegin canvis en les condicions laborals o idiomàtiques.
L'equip mediador ha d'estar preparat per derivar unitats especialitzades o incorporar professionals amb experiència en diversitat sexual, migració i discapacitat. El treball interdisciplinar sostingut és clau per garantir-ne una mediació equitativa i inclusiva.
A més, el seguiment amb dades desagregades –per sexe, orientació, idioma, barreres detectades i mesures aplicades– permet revisar l'impacte i corregir biaixos institucionals.
Entre els errors més comuns hi ha l'ús de formularis que pressuposen un model familiar únic, la manca de pressupost per a intèrprets o suports i l'absència d'indicadors que avaluïn l'equitat del procés. Sense evidència, no hi ha cap millora possible.
Per a la pràctica professional i docent, és útil comptar amb un mapa de barreres amb mesures compensatòries, un guió per a la primera sessió inclusiva (amb intèrpret si escau) i una matriu d'indicadors que avaluï accés, mesures aplicades, derivacions, satisfacció i sostenibilitat.
Combinar accessibilitat, suports gratuïts, especialització i avaluació permet garantir igualtat efectiva també per als que enfronten múltiples barreres. Perquè la diversitat no és un afegit: és el nucli del disseny institucional de la mediació inclusiva.
T'agradaria dedicar-te professionalment a la mediació o especialitzar-te en alguna de les branques? Estàs al lloc correcte, a EIM oferim una àmplia varietat de formacions a l'alçada dels teus objectius més ambiciosos.
