L'arrel de molts problemes que ens trobem a l'hora d'intervenir amb famílies derivades a Coordinació de Parentalitat és la seva insistència a afirmar coses que consideren veritats absolutes i que la major part del temps hi són allunyades de la realitat.
Les distorsions cognitives tenen una gran incidència en el nostre treball com a coordinadors parentals, ja que amb els membres de les famílies que s'hi intervenen es tracten assumptes amb una forta càrrega emocional.
L'origen de les distorsions cognitives
A la infància ia l'adolescència construïm imatges i relacions que busquen explicar el funcionament del món que ens envolta i de les persones amb qui interactuem.
Les distorsions cognitives solen tenir l'origen per tant a aprenentatges passats que s'acaben generalitzant, veient-se mantinguts en el temps i en diferents situacions que estan allunyades de l'original.
Si aquests esquemes prefixats no es canvien a les noves situacions, no s'ajusten als nous fets, és probable que s'acabin convertint en una font de desajust.
Tipus de distorsions cognitives que ens trobem
Algunes de les distorsions cognitives que ens trobem, tant als progenitors com als menors que intervenim des de la Coordinació de Parentalitat són:
- Abstracció selectiva: quan valoren una experiència o fet enfocant-se només en certs aspectes de la situació, normalment negatius, ignorant-ne d'altres.
- Pensament absolutista i dicotòmic (tot o res): quan interpreten els successos i les persones en termes absoluts sense tenir en compte punts intermedis (“sempre…”, “mai…”, “tot…”, “res…”, “bo”, “dolent”).
- Sobregeneralització: quan treuen conclusions generals per a tot sobre la base d'un cas aïllat i l'utilitzen com a regla general per a situacions tant que estan relacionades com per a d'altres que no ho estan.
- Culpabilització: culpant els altres oa si mateix dels problemes, fins i tot sense haver-hi una associació objectiva.
- Interferència arbitrària: quan arriben a una conclusió sense evidències, anticipen sense evidències algun esdeveniment futur o conclouen allò que pensa l'altre progenitor sense tenir evidències.
- Raonament emocional: quan formulen arguments basats en com se senten i no en la realitat, guiant les creences de la realitat en funció de les emocions negatives vivenciades.
- Visió catastròfica (Magnificació): quan imaginen i especulen el pitjor resultat possible, amb independència de la probabilitat d'ocurrència o qualifiquen la situació d'intolerable i insuportable quan en realitat no ho és tant.
- Negació (Minimització): quan tendeixen a negar problemes, errors o debilitats. Una mica freqüent en els menors.
- Etiquetatge: quan utilitzen etiquetes per descriure les conductes i les persones. Normalment són etiquetes negatives i inalterables.
- Desqualificar o oblidar el que és positiu: quan rebutgen o invaliden el que és positiu de l'altre de manera continuada.
- Personalització: quan fan una atribució personal de successos externs sense prou base.
- Avaluació incorrecta de situacions: quan veuen perills on no n'hi ha.
- Enunciats “dec”: quan apliquen de forma rígida les regles sobre les seves obligacions i les dels altres, centrant-se en allò que un pensa que hauria de ser en lloc del que és.
- Biaix confirmatori: quan esbiaixin la realitat perquè encaixi amb les seves idees preconcebudes, ignorant la resta dinformació.
- Desvalorització: quan solen recórrer a frases com “no puc”, “no sóc capaç”, etc.
Per abordar les conseqüències d'aquest tipus de pensaments és fonamental que puguin enfrontar-se de manera racional i lògica a les distorsions, pensaments i sensacions negatives que els provoquen.
Com a coordinadors parentals hem de ser capaços de detectar les distorsions cognitives, ja que si aquestes no són treballades interferiran negativament en el procés i també haurem de evitar els dobles rols, derivant als membres de la unitat familiar quan sigui necessari al professional adequat perquè pugui intervenir-los terapèuticament, alhora que es desenvolupa la intervenció de Coordinació de Parentalitat amb nosaltres.
