Nova llei
A la nova recent Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència es fa palesa la creació per al curs 2022/2023 de la figura coordinador de benestar com a mesura a implementar dins l'Agenda 2030.
Aquest professional, coordinador de benestar, les competències específiques del qual encara estan per determinar-se a nivell legislatiu, s'ocuparà als centres escolars de implementar el pla de convivència i els protocols dactuació davant indicis de abús i maltractament, assetjament escolar, ciberassetjament, assetjament sexual, violència de gènere, violència domèstica, suïcidi, autolesió i qualsevol altra forma de violència.
Per tant, seran un nexe d'unió entre l'escola, la família i els serveis socials, per detectar i intervenir davant de qualsevol tipus de violència i comunicar les situacions de risc existents als nostres centres i aules escolars. De manera que es fa necessària una formació específica en intervenció psicoeducativa en casos d'aquest tipus i, igualment, en mediació. Ja que a partir d'ara la gestió del conflicte serà tinguda més en compte i s'abordarà d'una manera integral, tenint un professional com a referent.
Recordem que fins ara els protocols d'actuació oficials davant de les situacions de bullying s'apliquen quan s'ha produït un cas d'assetjament, són orientatius i no especifiquen ni en temps ni en forma les actuacions necessàries per gestionar-les i intervenir-les. Es tracta de protocols lents i burocràtics que tenen com a finalitat principal registrar el cas d'assetjament i delimitar responsabilitats.
Centres educatius més segurs
Es tracta, per tant, de contribuir que els centres educatius es transformin en un entorn de protecció, on es reforci la prevenció de la violència, es detecti de manera precoç, s'actuï sobre ella i on s'acompanyi aquells estudiants que l'estan patint o l'han patit o hi ha indicis que pugui ser així.
Igualment, a través d'aquesta llei, es crea la figura del delegat de protecció, a les entitats que ofereixen activitats esportives o de lleure (com a extraescolars) perquè informin els menors dels protocols d'actuació davant de la violència.
Quines implicacions tindrà això quant a l'àmbit socioeducatiu i en el de la mediació?
- Alinear-se amb els principis que emanen de la Convenció sobre els Drets dels Infants, aprovada el 20 de novembre de 1989.
- Coordinar els casos en què s'hagi d'intervenir per part dels serveis socials, informant fins i tot les autoritats en cas de considerar-se necessari.
- Prevenir i detectar situacions de maltractament infantil, violència masclista i/o violència filioparental i establir línies de coordinació amb diferents recursos de Serveis Socials.
- Promoure plans de formació, per als diferents agents educatius, sobre prevenció, detecció precoç i protecció dels menors.
- Reactivar la importància dels plans de convivència als diferents centres educatius.
- “Naturalitzar” la mediació com el procés més adequat per detectar i resoldre casos conflictius als centres i aules escolars.
- Promoure una ciutadania molt més autònoma i capacitada per a la gestió dels conflictes en els diferents àmbits de la vida.
- Fomentar una cultura de pau a nivell escolar, familiar, comunitari i global.
Des de la Escola Internacional de Mediació estem pendents de la regularització de les funcions i competències de les figures ressenyades per poder, en el cas que sigui possible a nivell legislatiu, crear i oferir la formació pertinent a qui, complint els requisits exigits pel Ministeri de Drets Socials, estigui interessat en cursar-la.
Mentre això passa, pots seguir acudint a la nostra web per realitzar algun dels cursos o màsters que oferim.
Aquestes funcions són pròpies de les professionals de l'educació social, no crec que es necessiti cap formació concreta ni que ho hagin de realitzar altres professionals
Bones Carles, la normativa encara no ha definit els requisits exactes. Podeu trobar més informació a l'Agència 2030.