Per Juan Diego Mata
La confidencialitat és un dels pilars essencials de la mediació professional. S'explica sempre a l'inici del procés i genera confiança: les parts senten que poden parlar amb llibertat, sense por que les seves paraules siguin utilitzades en contra. Tot i això, moltes vegades s'oblida una idea clau: la confidencialitat té límits, i conèixer-los és vital per protegir correctament el procés i evitar falses expectatives.
Quan una persona va a mediació, escolta que tot allò que digui serà confidencial. Però això no significa un secret absolut, ni que el mediador pugui garantir que “res no sortirà d'aquesta sala”. En realitat, la llei exigeix confidencialitat, sí, però també hi estableix excepcions clares. Comprendre-les ajuda a reforçar la confiança en el procés ia evitar malentesos.
La confidencialitat implica que la informació compartida durant la mediació no pot ser utilitzada fora del procediment, ni per les parts ni pel mateix mediador. No es poden aportar converses, documents o propostes al jutjat, i el mediador tampoc no pot ser cridat a declarar sobre el que s'ha dit a les sessions.
Aquest compromís té un efecte molt positiu: afavoreix el diàleg sincer. Les persones senten que poden explicar els seus veritables interessos sense por. Gràcies a això s'obren camins d'acord que no existirien en un procés judicial.
Hi ha situacions en què el mediador ha de trencar la confidencialitat, no per voluntat pròpia, sinó per obligació legal o ètica. Alguns exemples habituals són:
- Risc per a la vida o la integritat d'una persona. Si es detecta una amenaça real contra algú, el mediador no pot fer silenci.
- Indicis de delicte perseguible dofici. La confidencialitat no empara conductes il·legals. Si apareix informació sobre delictes greus, cal comunicar-ho a l'autoritat competent.
- Protecció de menors o persones vulnerables. Qualsevol situació que afecti el benestar ha de ser atesa.
- Acord fraudulent o evasió normativa. Si les parts intenten fer servir la mediació per encobrir un frau fiscal, patrimonial o legal, el mediador no el pot emparar sota el “secret”.
Aquests límits no eliminen la confidencialitat; la matisen i l'ajusten a l'interès general. El mediador no és notari del silenci; és un professional que col·labora en la resolució pacífica de conflictes dins el marc legal.
L'ideal és fer-ho des del principi, a la sessió informativa:
“"Tot el que es digui aquí és confidencial... llevat que aparegui algun risc per a persones o conductes que la llei obliga a comunicar."”
Aquesta claredat no resta confiança, la reforça. Les persones perceben honestedat i professionalitat, i entenen que el mediador actua dins un marc ètic.
T'agradaria dedicar-te professionalment a la mediació o especialitzar-te en alguna de les branques? Estàs al lloc correcte, a EIM oferim una àmplia varietat de formacions a l'alçada dels teus objectius més ambiciosos.
