Del 1962 al 2022, aquest any sí que ha arribat amb múltiples novetats normatives, la reforma laboral, la llei sobre el règim jurídic dels animals, però més interessant per a nosaltres ara és que, des de l'1 de gener de 2022, entra en vigor el Reial “Decret llei 7/2021, de 27 d'abril, de transposició de directives de la Unió Europea en les matèries de competència, prevenció del blanqueig de capitals, entitats de crèdit, telecomunicacions, mesures tributàries, prevenció i reparació de danys mediambientals, desplaçament de treballadors en la prestació de serveis transnacionals i defensa dels consumidors”.
Decret llei 7/2021, de 27 d'abril
Aquest Decret llei porta canvis en el període de garantia dels béns, sent aquests ampliats a 3 anys ia 2 anys en els casos de compra de serveis digitals.
És evident que el consumidor està sent recolzat i protegit per la normativa reguladora i això en certa manera a causa de la necessitat que ha sorgit en tots aquests anys de posar fre tant a l'àmbit mediambiental com al legal a l'allau de vegades de reclamacions i inici de processos ADR/ODR en l'àmbit del consum.
Els canvis i harmonització amb la normativa europea amb el desenvolupament dels continguts digitals a les empreses i amb el consum de la xarxa són la clau del canvi al qual ens anem adaptant dia a dia.
Què passa el 1962?
En començar a llegir aquest breu post s'haurà preguntat, a què ve aquell any de 1962?, bé doncs el 15 DE MARÇ DE 1962 John Fitzgerald Kennedy, conegut polític i diplomàtic nord-americà el que fos el trenta-cinquè president dels Estats Units, en el seu discurs davant el Congrés dels Estats Units va dir: “Consumidors som tots. L'Estat Té l'especial obligació d'estar alerta pel que fa a les necessitats dels consumidors i fer progressar els seus interessos». Va ser el 1962 des dels EUA, des d'on es va destacar la universalitat del concepte de consumidor. “Consumidors, per definició, som tots. Són el grup majoritari de l'economia, afectant i essent afectats per la pràctica totalitat de les decisions econòmiques públiques i privades. Dos terços de la despesa total a l'economia provenen dels consumidors. Però són l'únic grup important en l'economia que no estan organitzats eficaçment, l'opinió dels quals és sovint ignorada”.
I del 1962 a nivell internacional, passant pel fatídic i desagradable fet que va veure néixer el dret del consumidor a Espanya (en parlarem en un altre moment, o t'invito que investiguis una mica) passem a:
NOVETATS a CON2U220 de 2022
- 1r L'ampliació del període de garantia a la compravenda, queda ampliat el període de garantia per a la compravenda de béns a 3 anys, sent de 2 anys quan es tracti de compres de béns o serveis digitals. Important tenir clar que els béns i serveis digitals, són els serveis a comanda o sol·licitud pel consumidor, exemple, “glovo”, subscripcions digitals (videojocs al núvol, pla de notícies…) mitjans digitals, programari i aplicacions mòbils, sense lloc sens dubte ens movem des de fa temps a l'infinit món digital i per això era important dotar el consumidor de drets més amplis i fàcils d'identificar.
Els temuts en incompresos béns de segona mà, la garantia pot ser fixada per lempresari, però no oblidem que mai inferior a un any des de la data de lliurament.
No oblidem un apunt important per a les compres de béns amb garantia de tres anys, el consumidor no ha de provar la manca de conformitat durant els 2 primers anys, (diferent del dret de desistiment, que segueix sent de 14 dies naturals per norma general des de la data de lliurament) ara això sí, una vegada transcorreguts els dos primers anys, i fins al tercer any, el fabricant o comerciant podrà exigir prova pericial per a la verificació i valoració d'aquesta manca de conformitat amb el producte o servei, així que, al meu entendre, aquesta ampliació està bé però una mica enverinada per al consumidor.
- 2n Prescripció de la manca de conformitat del producte s'ha fixat un termini de 5 anys de prescripció per a la reclamació que tingui a veure amb la manca de conformitat del producte i les obligacions, no confonguem manca de conformitat, amb desistiment, ni amb el període de garantia. És un termini processal, traduït, és el temps que tenim per reclamar danys i perjudicis que ens hagi causat per aquesta manca de conformitat. Durant aquest període, el consumidor només ha de demostrar que el bé, el contingut o el servei digital adquirit no és conforme a allò acordat entre les parts, i és innecessari demostrar la seva manca de conformitat en el moment del lliurament. Per oposar-se a la reclamació del consumidor o usuari, l'empresari ha de demostrar que la manca de conformitat no existia en aquell moment. Important saber que, per evitar que els consumidors siguin induïts a error, les garanties comercials que s'inclouen a la publicitat associada prevaldran sobre les de la declaració de garantia legal si són més beneficioses per al consumidor.
- 3r Ampliació del període post venda amb l'obligació de mantenir peces de recanvi (conforme a les tendències legislatives sobre obsolescència programada o no jejeje), aquest termini mínim per disposar de peces de recanvi i del servei tècnic és de 10 anys, a partir que el bé hagués deixat de fabricar-se.
- 4t Als Serveis Digitals es reforcen els drets dels consumidors i usuaris, per als de tracte successiu (plataformes de Streaming, com Netflix, HBO, Disney Plus…) com els de prestació única i unitària. Per a aquestes situacions, el consumidor té el dret de modificar les condicions de la prestació a l'empresari sempre que es compleixin els següents requisits, (que són situacions escasses, però, en fi, haver-ne n'hi ha):
a) El contracte permeti aquesta modificació i proporciona una raó vàlida per realitzar-la.
b) La modificació es fa sense costos addicionals per al consumidor o usuari.
c) El consumidor o usuari és informat de manera clara i comprensible sobre la modificació.
d) El consumidor pugui resoldre el contracte.
- 5è Pel que fa a la rsolució, és obligació de reintegrar la quantitat proporcional entre el període gaudit i el contractat, prenent com a data de referència la declaració expressa realitzada pel consumidor, que podrà realitzar-se per qualsevol mitjà mentre que sigui fefaent (correu electrònic, carta certificada digital o postal, burofax etc.) Així doncs, actualment amb els compromisos de permanència que es troben sota la condició de pagar una penalització establerts a gairebé tots els contractes de serveis de qualsevol sector, queden sense cobertura, una cosa que ja es declarava com una clàusula abusiva pels Tribunals d?Espanya i que ara arriba a rang de llei.
- 6è Es reforcen els drets dels consumidors quan, per la manca de conformitat amb el producte, l'empresari no respon davant del consumidor. En aquest cas podrà reclamar directament al productor a fi daconseguir que el bé o el contingut o servei digital sigui posat en conformitat. Els terminis de què disposarà el consumidor respecte del productor, seran els mateixos que respecte dels empresaris. Recordem que en aquest cas és diferent que la responsabilitat del Fabricant.
A nivell empresarial i professional de cara als consumidors i usuaris és fonamental que les empreses tinguin cautela a l'hora de redactar els termes i condicions de la contractació, així com amb la revisió de la publicitat associada als productes ja que aquesta preval sobre la garantia legal quan sigui més beneficiosa per al consumidor.
Lletrat-Mediador especialista en MASC i Dret del Consum
Font Imatge: https://pymesworld.com/consumo-2022
